Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
llei econòmica
Economia
Explicació de les relacions que determinen un fenomen econòmic, establerta com a veritable i susceptible d’ésser contrastada amb la realitat.
La consideració de l’economia com a ciència va lligada a la formulació d’unes lleis positives que permetin d’explicar els fets econòmics i també de preveure'ls, establint unes regularitats en les causes i els efectes o bé en els elements que componen un fenomen determinat Malgrat les pretensions de ciència empírica, en economia ha estat freqüent la presentació com a lleis de simples suposicions basades en observacions de la realitat insuficients o incompletes, o bé de truismes sense valor explicatiu Als problemes que planteja la formulació de lleis econòmiques, s’afegeixen els relacionats amb…
Hans von Mangoldt
Economia
Economista alemany.
Elaborà una nova formulació de la teoria del benefici dins l’enfocament marginalista, així com de l’explicació de la renda Obres principals Die Lehre vom Unternehmengewinn ‘Teoria del benefici de l’empresari’, 1855 i Grundriss der Volkswirtschaftslehre ‘Fonaments d’economia política’, 1863
preferència per la liquiditat
Economia
Terme emprat per primera vegada per J.M. Keynes, a la seva Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner, per a designar la relació funcional entre la quantitat de diner demanat per les empreses i el públic i les variables que la determinen.
Aquest compte és una de les contribucions keynesianes més importants JMKeynes, keynesianisme, i ha provocat nombroses discussions teòriques i treballs empírics Segons Keynes, hi ha demanda de diner per tres motius fonamentals la transacció dependent del volum de producció i, per tant, de la renda, la precaució per a contingències no precisables, com malalties o accidents i l’especulació o desig de retenir diner en espera de les oscillacions del tipus d’interès i, per tant, del preu dels actius financers Segons ell, els dos primers motius no van lligats a les variacions del tipus…
Leonid Vitalovič Kantorovič
Economia
Matemàtiques
Economista i matemàtic soviètic.
Membre de l’acadèmia de Ciències de l’URSS, collaborà en la teoria soviètica de l’aplicació de la programació lineal al càlcul de la planificació econòmica Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia l’any 1975, conjuntament amb l’economista americà Tjalling Koopmans , per llurs aportacions a la teoria de l’assignació òptima dels recursos econòmics i per la formulació de la teoria econòmica moderna
teoria quantitativa
Economia
Teoria monetària que explica el nivell de preus, fonamentalment en funció de la quantitat de diners en circulació (sistema monetari internacional).
Azpilicueta i Bodin enunciaren l’existència d’una relació quantitativa entre els preus de diferents béns, principi que Petty, Locke i Cantillon reformularen, introduint els elements bàsics amb els quals Fisher elaborà el seu enumerat definitiu Malgrat els forts atacs fets a la teoria quantitativa després del 1929, principalment per Keynes, autors com Simons, Viner, etc, sostingueren la validesa de la seva formulació, fins que ha estat represa per l’escola de Chicago encapçalada per Milton Friedman
Giammaria Ortes
Economia
Economista italià.
Monjo camaldulenc exclaustrat Defensà la llibertat de comerç, considerà la població com a font de riquesa i reconegué la importància de la divisió del treball, així com les conseqüències d’una determinada distribució de la riquesa en un intent de donar a l’economia un contingut sociològic S'anticipà a Malthus en la formulació de la llei de la població i establí, ja, la llei dels rendiments decreixents Obres principals Riflessioni sulla popolazione delle nazioni per rapporto all’economia nazionale 1790 i Dell’economia nazionale 1774
John Elliot Cairnes
Economia
Economista irlandès.
Seguidor de Ricardo, ha estat considerat el darrer economista clàssic en sentit estricte Autor, entre altres obres, de The Character and Logical Method of Political Economy 1857, on entrà en controvèrsia amb les idees de John Stuart Mill i Nassau William Senior, i de Some Leading Principles of Political Economy 1874, on rebutjà el valor d’ús com a base del canvi, es mantingué fidel al valor treball i pretengué de reformar la teoria del fons de salaris L’obra significà un atac a la Theory of Political Economy de William Stanley Jevons i a la formulació marginalista
cadena de blocs
Economia
Base de dades que conté emmagatzemades per ordre cronològic les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima.
Les transaccions són agrupades en forma de blocs lligats els uns amb els altres, de tal manera que l’examen d’un dels registres dona accés automàtic a tot l’historial Les cadenes de blocs, a més, incorporen en la formulació tècniques de criptografia que en fan molt difícil l’alteració, l’eliminació o la manipulació Les cadenes de blocs constitueixen el fonament de les criptomonedes La primera aplicació pràctica de les cadenes de blocs anà lligada a la creació del bitcoin 2009, que incorporà el llibre de registre públic descentralitzat i el protocol per al desplaçament i l’…
Alfred Marshall
Economia
Economista anglès, considerat un dels fundadors de l’escola neoclàssica.
Fou professor de les universitats de Bristol, Oxford i Cambridge La seva obra més important, Principles of Economics 1890, enllaça, mitjançant la introducció del factor temps, l’estudi del cost de producció amb el principi d’utilitat marginal formulat per Jevons, Merger i Walras, i elabora, damunt la base d’unes hipòtesis restrictives, una teoria de l’equilibri parcial A part l’interès de la seva anàlisi a nivell d’unitat de producció i de la seva formulació de la teoria de la demanda, cal valorar la seva aportació en termes de la introducció de diversos conceptes —elasticitat de…
elasticitat
Economia
Mesura de la sensibilitat d’una magnitud econòmica en modificar-se’n una altra de què depèn.
Matemàticament s’expressa com a quocient entre la variació relativa de la variable dependent x i la variació relativa de la independent y ε = Δ x/x /Δ y/y , formulació que, quan es refereix a variacions infinitesimals, és equivalent a la de la tangent de la corba en un punt L’anàlisi econòmica la utilitza per a estudiar el grau d’influència d’una variable respecte a una altra, fent abstracció d’altres condicionants, però condicionada per l’existència de béns substitutius Les més emprades són la de l’elasticitat de la demanda i l’oferta respecte al preu, la de la demanda i l’…