Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
circulació monetària
Economia
Quantitat de diner, part de l’estoc monetari, que circula durant un període de temps determinat.
En una economia basada en la divisió del treball, el diner actiu líquid és emprat per a facilitar les transaccions, en fer possible el crèdit, i per a tresorejar, per precaució o per especulació Una variació de la quantitat de diner en circulació alterarà la demanda global de béns i serveis, llevat que sigui contrarestada per una variació de signe contrari en la velocitat de circulació monetària El coneixement dels factors que determinen la velocitat és, per tant, imprescindible a l’hora de formular els objectius de creixement de la circulació monetària, per tal que siguin…
Standard Eléctrica
Economia
Empresa espanyola fundada a Madrid l’any 1926 com a filial de la ITT.
Tingué com a objectiu la fabricació i venda de tota mena d’elements de telefonia i transmissió Desenvolupà un paper destacat en l’ampliació i automatització de la xarxa telefònica a tot l’Estat espanyol i la Companyia Telefònica fou un dels seus primers clients L’empresa ITT utilitzà Standard Eléctrica com a vehicle per a la seva penetració en alguns mercats europeus i llatinoamericans El 1980 començà a travessar una crisi aguda que la conduí a formular, a partir del 1982, un pla de reestructuració El 1987 passà sota el control d’Alcatel NV, una empresa nova constituïda per la…
econometria
Economia
Estudi de la teoria econòmica en les seves relacions amb l’estadística i la matemàtica.
Té com a objecte, d’una banda, d’emprar l’anàlisi matemàtica per a formular la teoria econòmica en la forma més convenient per a consentir l’especificació empírica de l’estadística i, de l’altra, de fornir a l’estadística instruments perfeccionats en el treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica Les observacions econòmiques són contemplades per mitjà d’una mostra que hom considera representativa d’un univers Les relacions entre la teoria, la matemàtica i l’estadística es donen per mitjà d’unes relacions dialèctiques entre la formulació de la teoria, l’…
canvi
Economia
Forma de la distribució de les mercaderies dins la societat.
La superació d’una economia d’autoconsum amb la introducció de la divisió del treball exigí històricament l’aparició del canvi, instrumentat d’antuvi pels procediments de bescanvi o barata economia de bescanvi i, posteriorment, per la introducció del diner En ambdós casos, el problema que el canvi implicava consistia en la determinació d’un indicador general de l’estructura de relacions d’equivalència entre els distints béns produïts dins una comunitat econòmica, és a dir, el valor de canvi relatiu de cada bé o mercaderia Dins l’escola clàssica, el canvi aparegué com un concepte inherent a l’…
anàlisi economicofinancera
Economia
Estudi sistemàtic de les dades i les informacions d’una empresa, un sector, un organisme, etc, a fi de formular-ne la diagnosi de la situació i de les perspectives.
L’anàlisi fonamental examina els comptes anuals, la posició en el mercat i les previsions en el context econòmic L’estudi dels comptes pressuposa la verificació de llur validesa i llur reclassificació, d’acord amb la finalitat de l’analisi El càlcul d’indicadors dinàmics i llur comparació amb els d’altres entitats similars permet de complementar l’anàlisi interna
economia del benestar
Economia
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l’òptim col·lectiu.
Hom no identifica amb aquest nom, pròpiament, una escola uniforme de pensament econòmic, sinó una temàtica i àdhuc tot un enfocament orientador de la ciència econòmica El seu objecte és, segons Pigou, “la recerca de les causes que influeixen en el benestar econòmic de la societat” segons Morgenstern es tracta de trobar “definicions, si és que n'hi ha, de l' optimum social i del sistema de preus i de distribució de la renda amb què hom el pot assolir”, o, segons una visió més recent, com la de Mishan, és “la formulació de judicis a partir dels quals hom pot ordenar de millor a pitjor diverses…
plusvàlua
Economia
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida.
Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent en el mode de producció capitalista l’intercanvi de mercaderies és efectuat d’acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi Per endegar la producció d’una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris maquinària, primeres matèries, energia i força de treball pel seu valor de canvi c i v i la ven al valor V , superior al dels elements utilitzats per a produir-la Aquesta…
espai
Economia
Geografia
Suport de les relacions entre els sistemes físic i humà, objecte de la geografia i d’una branca de l’economia.
L’espai geogràfic és fet i evoluciona a partir dels conjunts de relacions, però sempre dins la superfície de la Terra és canviant i diferenciat i la seva forma exterior és el paisatge Antigament els geògrafs reduïen l’estudi de l’espai a l'ecumene, però actualment hom eixampla aquest estudi a tot l’espai accessible a l’home, que és tota la superfície de la Terra Cada punt de l’espai pot ésser localitzat mitjançant les coordenades, l’altitud i l’emplaçament, i el que importa és la seva situació respecte al conjunt on s’inscriu i amb el qual es relaciona la posició, que és canviant Els fets…
competència
Economia
Rivalitat entre dos o més productors o comerciants, amb vista a controlar el mercat més ampli possible.
En sentit tècnic, la competència organitza i regula sistemàticament la participació dels subjectes de la vida econòmica en l’obtenció de productes adequats a les exigències del mercat, tant des del punt de vista de preus com de qualitats Bé que el concepte era ja utilitzat amb anterioritat als economistes clàssics, fou aquesta escola escola clàssica la primera a formular una teoria completa sobre la formació dels preus basada en el model de competència perfecta o lliure competència , desenvolupada més endavant pels economistes neoclàssics El model de competència perfecta es basa…