Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
moneda forta
Economia
Moneda que té un valor estable en el mercat internacional de canvis o una consolidada tendència a revaluar-se respecte a les altres monedes.
Les monedes fortes corresponen, normalment, a països que gaudeixen d’una estabilitat de preus o una menor taxa d’inflació que la resta i també d’excedents en llur balança de pagaments En general, les monedes fortes són les declarades convertibles
espionatge
Economia
Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre el procés de producció d’una empresa.
Es desenvolupa especialment en sectors en els quals l’avanç tecnològic requereix una forta investigació Mitjançant l’espionatge hom s’estalvia la investigació i pot obtenir productes similars a preus inferiors
Luis Suñer SA
Economia
Empresa alimentària creada a Alzira (Ribera Alta) el 1958 per l’industrial Lluís Suñer i Sanchis, amb el nom d’Avidesa.
Ha experimentat una forta expansió en el camp dels gelats, granges avícoles i preparats alimentaris Pertanyen al mateix grup Cartonatges Suñer SA cartó i manipulats, Plàstics d’Alzira, Ibercolor colorants i altres
La Isleña Marítima
Economia
Empresa naviliera fundada a Palma el 1891, per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor.
Es feu càrrec de les comunicacions regulars entre les Balears, excepte Menorca, i la península Ibèrica Arribà a tenir 12 vaixells El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Transmediterrània
precarietat laboral
Economia
Situació laboral que es caracteritza pel predomini de modalitats de contractació eventuals i temporals i totes aquelles que tenen mancances de seguretat i durada molt limitada.
Els sindicats identifiquen la proliferació d’aquest fenomen, que dóna una elevada rotació al mercat de treball, amb la forta activitat de les empreses de treball temporal L’expressió s’usa com a contraposició a estabilitat i contractació indefinida, de la qual les empreses cada cop fan menys ús
guerra de preus
Economia
Nom donat a la lluita competitiva que es dóna entre els oferents d’un mercat oligopolístic, típic del capitalisme monopolista, per captar el volum més gran possible de demanda.
Consisteix en la fixació de preus baixos, àdhuc per sota del cost de producció, que una empresa pot establir transitòriament a través de certes mesures, com el reforçament de l’autofixament, una forta publicitat, etc, per assegurar-se un cert nivell de producció i la supremacia en el mercat
ruble
Economia
Unitat monetària principal de Rússia.
Dividit en 100 copecs El nom en rus, rubl' , del verb rubit' , ‘tallar’ li fou aplicat en néixer, el 1321, com a peça encunyada, tallada de barres d’argent Com a unitat monetària la seva circulació s’estengué per tot l’estat rus el 1535, bé que n'existien encunyacions diverses El 1704 fou dividit en 100 copecs L’emissió extraordinària que hom en féu per subvenir a les despeses de guerra en temps de Caterina II obligà a una primera reestructuració monetària, vigent en 1839-97, a la qual succeí la posada en circulació de monedes d’or i paper moneda A la gran devaluació que experimentà el ruble…
Yahoo!
Economia
Empresa de serveis d’internet, amb seu a Sunnyvale (Califòrnia).
Nascuda el 1994 a partir d’una guia a internet per a les necessitats dels seus creadors, David Filo i Jerry Yang, consisteix fonamentalment en una base de dades personalitzada adreçada a un gran nombre i diversitat d’usuaris Posteriorment creà programes per a localitzar, identificar i editar material emmagatzemat a la xarxa i aplicacions diverses, entre les quals hi havia el servei de missatgeria instantània Yahoo Messenger 1998, un dels més potents fins a la seva desaparició juliol del 2018 Esdevingut un dels principals cercadors i proveïdors de serveis d’internet, arran de la forta…
retribució variable
Economia
Sistema de contraprestació al treball lligat a la productivitat i l’eficàcia.
La forta competència entre les companyies porta a la cerca de la màxima eficàcia i productivitat D’aquesta manera nasqué la retribució variable, que està vinculada als resultats obtinguts i que poden ésser compensats de moltes maneres, a la vegada que pot afectar tant els empleats de base com els alts executius
supercompte
Economia
Producte financer, creat per la banca espanyola l’any 1989, consistent en un compte corrent amb interessos elevats.
Amb un import mínim en el saldo dipositat, un tram sense remunerar i una taxa d’interès creixent en funció dels trams més alts del saldo mitjà, el supercompte originà una concurrència molt forta entre les entitats bancàries i un increment dels dipòsits dels clients, amb repercussió en els costs financers de la banca i en els seus resultats
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina