Resultats de la cerca

En contraposició als béns de primera necessitat, observen que, per als de luxe, l’elasticitat de llur demanda respecte al preu és superior a la unitat, és a dir, varia més que proporcionalment a la modificació del preu El concepte de generalització del comportament dels consumidors, respecte als béns de luxe, concepte essencialment subjectiu, resta limitat pel concepte de sobirania del consumidor i per la imperfecció del mercat, així com del seu coneixement

La generalització de les tecnologies de la informació i de les noves tecnologies als processos productius ha fet possible aquest nou model D’una societat amb les millors maquinàries per a produir es passa a una dominada per innovadors i creadors, en un entorn de més gran competència i pressió a la baixa dels costs L’anomenada economia del coneixement, amb una elevada creació de valor dominada per actius intangibles, pot ésser considerada un dels trets de la nova economia En aquest context, sorgeix un gran interès per a aconseguir els serveis dels millors professionals, fet que…

Les més freqüents són l’accionariat obrer, la cogestió, la generalització de les assegurances socials, els convenis collectius, etc, les quals mesures sovint van acompanyades per un control del dret de vaga El concepte, d’escassa coherència interna, ha estat forjat en la darrera postguerra, de manera especial als països desenvolupats de l’Europa occidental i de l’Amèrica del Nord, per a designar les mesures preses pels grups de pressió per a modificar la relació de forces dins el capitalisme sense alterar de manera essencial ni la propietat privada dels mitjans de producció i,…

La Revolució Industrial significà un trasbalsament molt fort de les formes de producció de béns, puix que introduí l’ús generalitzat d’artefactes mecànics que aconseguien d’estalviar mà d’obra, ja fos actuant com a complement de l’activitat productora de l’home, ja fos substituint-lo totalment, si més no en unes fases molt concretes de la fabricació d’un bé determinat El maquinisme s’inicià juntament amb la Revolució Industrial, o sia, a partir del s XVIII, bé que, com a element bàsic de la formació de tota la producció manufacturera i de les indústries bàsiques, no fou fins al s XIX que…

Metodològicament, l’anàlisi econòmica elabora categories econòmiques, defineix relacions entre categories, és a dir, lleis econòmiques, i ordena conjunts de lleis constituint teories econòmiques L’anàlisi econòmica apareix com a ciència deductiva perquè les lleis econòmiques deriven, amb les regles de la lògica i de la matemàtica, d’unes quantes proposicions bàsiques Tot i amb això, l’anàlisi econòmica no és una part de la praxeologia, tal com certs corrents doctrinals l’han definida des de Vilfredo Pareto fins a Ludwig von Mises L’anàlisi econòmica és una ciència empírica, com les altres…

Graduat per la Universitat de l'Estat de Utah en matemàtiques i ciència política 1974 i doctorat en economia per la Universitat de Minnesota 1978, des del 1981 és professor a la Universitat de Chicago La seva aportació més destacada és la tècnica economètrica del mètode de generalització de moments generalized method of moments , GMM, per a l’estimació de paràmetres en els contextos en què el mètode estadístic de la màxima versemblança és d’aplicació problemàtica Ha estudiat també les relacions entre l’economia real i els mercats financers Membre de l’Econometric Society 1985, l…

La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…

Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal…

Els comerciants d’Anglaterra, Holanda i França, especialment, exclosos en teoria d’aquest comerç que monopolitzaven els imperis castellà i portuguès, crearen companyies que obtingueren privilegis de llurs governs per tal de controlar el comerç dels productes colonials a llurs respectius països i d’establir factories i colònies a les zones de proveïment pertanguessin o no a Castella o a Portugal Aquest sistema reportava l’avantatge d’evitar la creació de dominis territorials extensos a terres llunyanes —contràriament a la pràctica de la colonització extensiva castellana i portuguesa— El…

Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió internacional del…