Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
gir
Economia
Acció de girar una lletra, un taló o qualsevol instrument de crèdit.
Hom en diu gir mutu quan és efectuat oficialment entre dos punts autoritzats legalment Quan la transferència de fons és feta efectiva utilitzant les oficines de correus o els serveis de telègrafs hom parla de gir postal i de gir telegràfic , respectivament
gir
Economia
Conjunt d’operacions i negocis d’un establiment mercantil o industrial.
drets especials de gir
Economia
Mitjans de pagament dels deutes internacionals, establerts per acord del Fons Monetari Internacional, l’any 1969, per subvenir a la manca de liquidesa i a la crisi del sistema monetari vigent.
Aquets drets no tenen cap contrapartida metàllica ni en moneda de reserva, i en valor són equiparats al del dòlar del 1970 en or Cada estat membre del FMI pot disposar-ne en una quantitat proporcional a la seva quota de participació El FMI en regula i en controla la utilització
drets especials de gir
Economia
Mitjans de pagament internacional emesos pel FMI des del 1968 per resoldre la manca de liquiditat.
Creats per acord de la majoria dels estats integrants, cadascun en pot disposar en una part proporcional a la seva quota al FMI No poden ésser devaluats, la qual cosa en garanteix l’acceptació
reserves monetàries
Economia
Estoc de mitjans de pagament que un país reté amb la finalitat de fer cara als dèficits temporals de la seva balança bàsica, amortint els efectes de les fluctuacions del comerç exterior.
Les reserves monetàries són constituïdes per tots els mitjans de pagament reconeguts internacionalment or, divises, drets especials de gir El volum de reserves necessàries per a un país depèn del nivell del seu desenvolupament i de les previsions de l’evolució del seu comerç exterior
liquiditat internacional
Economia
Volum de mitjans de pagament acceptats per la generalitat de països per a saldar els deutes entre ells.
Aquests mitjans estan constituïts per l’or, les monedes de reserva o de circulació internacional, en particular el dòlar nord-americà A fi de resoldre el problema de la insuficient expansió d’aquests actius per a les necessitats del comerç internacional, han estat creats els drets especials de gir dret 6 Referida a un sol país, la seva liquiditat internacional és constituïda pels saldos de comptes mobilitzables a la vista a fi d’efectuar pagaments a d’altres països
dòlar
Economia
Unitat monetària principal dels EUA ($) des del 22 de juny de 1776.
Dividit en 100 cèntims Com a moneda, fou inicialment una còpia de la piastra fuerte espanyola, correntment anomenada duro El 1786 fou definida com a 23,3 g d’argent El 1792 els EUA adaptaren el bimetallisme, i el dòlar fou definit per una doble relació 24,06 g d’argent o 1603,8 mg d’or El 1837, la fugida d’or obligà a modificar la definició del dòlar, que des d’aleshores fou 1504,656 mg d’or El 1900, hom retornà al monometallisme, i el dòlar fou definit només en relació amb l’or En la devaluació del 1934 el seu pes en or fou reduït a 888,6706 mg El 18 de desembre de 1971, una altra…
Fons Monetari Internacional
Economia
Organisme econòmic creat el 1944 pels acords de Bretton Woods, amb seu administrativa a Washington.
Objectius La seva finalitat és afavorir el desenvolupament econòmic en el context de la globalització i la intensificació dels intercanvis comercials Amb aquest objectiu general, assessora els governs i les seves institucions econòmiques a partir d’estudis, anàlisis i estadístiques Proporciona també assistència tècnica i formació per al millor aprofitament dels recursos i concedeix crèdits als estats per a combatre situacions de pobresa o dificultats econòmiques excepcionals, ajut condicionat sempre a l’aplicació de les mesures que proposa D’acord amb l’experiència dels anys trenta, una…
Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord
Economia
Acord signat el 1992 entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic pel qual hom creava en el territori dels tres estats una zona de lliure comerç.
Precedit de l’Acord de Lliure Comerç Canadà-Estats Units d'Amèrica del 1988, entrà en vigor l’1 de gener de 1994 i preveia l’eliminació de totes les taxes sobre la circulació de béns en un període comprès entre deu i quinze anys Prohibí també l'establiment d'aranzels a les administracions locals dels estats federats Mèxic i EUA i de les províncies canadenques Altres clàusules afectaven la lliure circulació de capitals, les inversions bancàries, la protecció al medi natural i la resolució de litigis S’unificaren també criteris sobre drets de la propietat intellectual i sobre espionatge…
Josep Piqué i Camps

Josep Piqué i Camps
© Comissió Europea
Economia
Polític, economista i empresari.
Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya 1986-88, ocupà càrrecs directius al grup Ercros SA 1988-93 Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López , com a independent Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis…