Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
teorema de la teranyina

Representació gràfica del teorema de la teranyina, en el cas que es tendeixi cap al preu d’equilibri (P*)
© fototeca.cat
Economia
Teorema que explica els mecanismes d’ajust entre la corba d’oferta i la de demanda quan entre les decisions de produir i les de comprar hi ha un espai de temps considerable.
Aquest mecanisme, especialment aplicable als mercats de productes agrícoles, actua de la següent manera el preu del producte en un moment determinat condiciona la quantitat que sofrirà en el període següent, i aquesta determinarà la quantitat demanada i el preu corresponent, i així successivament Com més rígida sigui la corba d’oferta, més petita serà la variació en la quantitat produïda en variar el preu i com més rígida sigui la corba de demanda més gran serà la variació del preu provocada per les decisions de compra dels consumidors Segons que la rigidesa de la corba d’oferta sigui més o…
isocost
Economia
Lloc geomètric de totes les combinacions de factors de producció que comporten un mateix cost per a l’empresa.
En són representació gràfica les anomenades línies d’isocost , que tenen la forma de recta amb pendent negatiu
oferta
Economia
Quantitat de productes que concorren en un mercat per ésser venuts, en un moment determinat.
L’estudi de l’oferta com a magnitud global o agregada constitueix una anàlisi de les condicions generals i històriques del procés de producció, és a dir, del grau de desenvolupament de les forces productives, així com de la identificació dels centres de decisió sobre el què, quant i com produir, amb les repercussions consegüents sobre tots els individus que intervenen en el procés És des d’aquest punt de vista d’anàlisi global de les condicions de producció que fou analitzada l’oferta pels economistes clàssics, tot concedint-li un lloc principal en l’estudi del mercat i de la formació dels…
corba de Phillips
Economia
Representació gràfica de la relació existent entre el percentatge d’atur i la taxa d’augment dels salaris segons A.W.Phillips, el 1958.
Demostrà que en el període de 1861-1957, a la Gran Bretanya, la relació d’aquestes dues variables fou inversa d’una manera estable, la qual cosa contradeia la recomanació, fins aleshores ortodoxa, que per a reduir l’atur calia abaixar els salaris
sistemes d’amortització comptable
Economia
Sistemes que tenen com a objecte esquematitzar els processos de depreciació i simplificar d’aquesta manera el càlcul de les quantitats i temps d’amortització.
Els més importants són el sistema lineal, el de tant fix, l’americà i el d’amortització variable El sistema lineal o de quotes fixes consisteix a amortitzar en tots els exercicis o, en general, en cada període d’amortització una quantitat fixa igual a l’enèsima part del valor amortitzable si a aquest li és donada una durada d’exercicis o períodes Suposat un valor inicial de l’element V o , un temps de vida econòmica o una producció límit N, i un valor residual V r , la taxa anual d’amortització o la taxa per unitat produïda és trobada per la fórmula t = V o — r /N És denominat lineal perquè…
organigrama
Economia
Representació gràfica i esquemàtica de l’organització d’una empresa o institució, l’objecte del qual és identificar les relacions entre els diferents elements i la funció específica de cadascun d’ells.
Perquè sigui un element efectiu de racionalització en l’organització de l’empresa, el tipus de relació entre elements s’estableix segons l’ordre jeràrquic i de subordinació i ha de reflectir també la seva dependència tècnica per evidenciar les coordinacions necessàries i evitar les dobles competències
punt mort
Economia
Situació, en el compte de resultats, de l’equilibri entre els ingressos totals i els costs totals (beneficis nuls; per haver-se acabat de cobrir els costs fixos), per a una determinada xifra de negoci (punt en la gràfica).
Enllà d’aquest punt llindar de rendibilitat s’entra a la zona de benefici des de la zona de pèrdua L’anàlisi del punt mort és útil en l’avaluació de les decisions sobre el llançament de nous productes, la introducció d’automatització en les línies productives o el redimensionament de l’activitat de l’empresa
Francesc Cabana i Vancells

Francesc Cabana i Vancells
© Fototeca.cat
Economia
Dret
Estudiós de l’economia catalana.
Advocat, treballà a la Borsa de Barcelona 1957-59 i fou cofundador de Banca Catalana , entitat a la qual estigué vinculat al llarg de la seva existència 1961-82 i de la qual arribà a vicepresident Consultor del Banc Mundial a Guinea Equatorial i altres països en vies de desenvolupament 1988-92 i professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2005, la seva activitat principal és, però, la d’estudiós de l’economia catalana, sobre la qual ha publicat un gran nombre de llibres i articles tant des del punt de vista historiogràfic com assagístic, sempre…