Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
guany
Economia
Part de l’excedent econòmic que, com a conseqüència de les relacions socials de producció, és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció.
Per a l’escola clàssica el guany, categoria específica del mode de producció capitalista, és una renda derivada de la propietat, mentre que el salari representa l’única renda justificada a partir d’una aportació productiva La tradició classicomarxista considera el guany com una magnitud residual constituïda per la part de treball no pagat, atès que el salari és fixat a un nivell social i històric de subsistència L’escola neoclàssica no establí cap distinció entre els tipus de renda i, en conseqüència, mentre el salari correspondria a l’aportació productiva del treball, el guany…
infraestructura
Economia
Conjunt d’elements de base que faciliten el funcionament del sistema productiu i la reproducció de la força de treball, com és ara carreteres, ferrocarrils, proveïment d’aigua i altres fonts d’energia, instal·lacions sanitàries, urbanització, sistema educatiu, etc.
Assumint una bona part del finançament d’aquests elements, l’estat permet la revaloració de la taxa de guany dels capitals privats
política de rendes
Economia
Conjunt de mesures que tracten d’aconseguir un acord entre govern, empresaris i treballadors amb vista a establir un control a la puja dels preus, rendes diverses i salaris.
L’objectiu d’aquestes polítiques és el restabliment o manteniment d’una taxa de guany sense alces de preus que impliquin un deteriorament del sector exterior
curs legal
Economia
Valor de circulació assignat per un estat a la moneda que ha emès.
Quan la moneda té un valor intrínsec apreciable moneda d’or o de plata el valor de curs legal és sempre superior al valor intrínsec per a poder cobrir les despeses de la fabricació i assegurar un guany a l’emissor
venda en curt
Economia
Venda d’un actiu que no es posseeix, amb l’esperança de poder comprar-lo més barat abans de la data d’entrega.
És molt utilitzat als mercats de futurs i opcions per aquells que aposten per una baixada de preus Quan es tracta d’accions, l’inversor ha de demanar-ne prestades al seu intermediari amb l’expectativa de tornar-les en un termini després de comprar-les al mercat a un preu més baix El guany prové de la diferència entre la compra al mercat i el preu al qual s’obtingueren prestades També és coneguda per la denominació anglesa short selling
mercat de futurs
Economia
Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries (mercat de futur de mercaderies), de divises o de títols borsaris (mercat de futurs financers).
La seva finalitat és protegir compradors i venedors de les fluctuacions imprevistes en el preu d’una mercaderia, i els inversors, de les fluctuacions en el tipus d’interès o en les cotitzacions de divises i valors Òbviament, però, en aquest darrer mercat no actuen tan sols els inversors que a través de la cobertura busquen d’eliminar el risc, sinó també els especuladors que persegueixen un guany a través de l’assumpció de riscs en posicions descobertes El principal centre de futurs financers és Chicago Chicago Board of Trade i International Monetary Market A Londres funciona des…
Daniel Kahneman
Economia
Economista nord-americà d’origen israelià.
Estudià psicologia i matemàtiques a la Universitat Hebraica de Jerusalem i l’any 1961 es doctorà en psicologia a la Universitat de Berkeley Docent a les universitats de Berkeley, Cambridge, Harvard i Princeton, on fou professor de psicologia des del 1993, rebé el premi Nobel d’economia l’any 2002 per l’aplicació dels mètodes de la psicologia a la ciència econòmica Demostrà que, en situacions d’inseguretat, les decisions adoptades se separen sistemàticament de les que prediu la teoria econòmica clàssica Juntament amb Amos Tversky 1937-1996, fou el creador de l’anomenada teoria de la…
monopoli
Economia
Forma de mercat en què l’oferta és concentrada a les mans d’un sol oferent i la demanda és atomitzada.
Les diferents configuracions possibles de les condicions de l’oferta donen peu a altres formes de mercat assimilades sovint a una definició en sentit ampli de monopoli, com, per exemple, el duopoli , quan els oferents d’una mercaderia només són dos, i l' oligopoli , quan els oferents són un nombre restringit De la mateixa manera, quan el mercat es caracteritza per l’existència d’un demandant i molts oferents, hom l’anomena monopoli de demanda o monopsoni També es pot distingir entre monopoli natural , quan es parla de recursos naturals d’un caire especial, monopoli econòmic , quan es tracta…