Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Administració, Promoció i Gestió
Economia
Empresa de la Generalitat de Catalunya que té el seu origen en la societat inicialment denominada Santa Maria de Gallecs, creada per a urbanitzar terrenys en el terme d’aquesta població.
Empresa pública des del 1992, els seus principals objectius consistien en l’administració del patrimoni d’habitatges de promoció pública de l’Institut Català del Sòl, la promoció de vendes de parcelles i habitatges d’aquest Institut i, per compte propi, en l’adquisició d’habitatges i solars de protecció oficial i la seva alienació, i en actuacions referides a la rehabilitació d’habitatges
Vila Olímpica
Economia
Construcció i obres públiques
Empresa creada el 1986 pertanyent a Barcelona Holding Olimpic, SA (HOLSA) amb l’objectiu de portar a terme la remodelació de la façana costanera i tot un seguit d’obres d’iniciativa pública.
Participà amb el 40% a Nova Icària, SA NISA, encarregada de la construcció i comercialització d’habitatges de la Vila Olímpica , i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona POBASA, responsable de la seva gestió i comercialització
Romà Sanahuja i Bosch
Construcció i obres públiques
Economia
Empresari constructor.
Fou un dels principals constructors d’habitatges socials promoguts pel ministeri de l’habitatge al llarg dels anys cinquanta i seixanta A la dècada dels noranta, la seva immobiliària quedà associada amb els problemes del ciment aluminós aluminosi , especialment als barris barcelonins del Turó de la Peira i les Corts Un dels seus darrers grans projectes fou el complex Illa Diagonal de Barcelona, inaugurat el 1993
Eladi Gardó i Ferrer
Economia
Cooperativista.
Fou un dels fundadors de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears 1899 i el primer president de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya 1920-23 Impulsà sobretot l’Associació d’Estudis Cooperativistes 1914 i la creació d’una Societat Cooperativa d’Habitatges 1919 Unit al partit radical, fou regidor de Barcelona 1917-20 Presidí l’Ateneu Enciclopèdic Popular 1928-32, del qual havia estat un dels fundadors És autor de La cooperación catalana 1927
economia col·laborativa
Economia
Modalitat d’intercanvi de béns i serveis a través d’internet, difosa a partir de la segona dècada del segle XXI.
No totes les transaccions econòmiques que es fan a través de la xarxa poden considerar-se economia collaborativa no ho són les vendes de productes d’empreses o comerços tradicionals a través dels portals respectius d’internet En el sentit més estricte, l’economia collaborativa consisteix en xarxes descentralitzades d’intercanvis entre particulars que són els proveïdors i els usuaris finals de les transaccions L’oferta la constitueix un bé de consum del qual el propietari en vol treure un benefici, sigui a través d’un intercanvi de productes o serveis, o bé en forma monetària, cosa que, si bé…
pol de desenvolupament
Economia
Consideració prioritària que hom dóna a certes zones o regions, per tal d’afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
Els productes, la mà d’obra i l’estalvi surten de les zones més endarrerides, perquè troben millors expectatives de bons rendiments a les regions industrialitzades Els pols de desenvolupament intenten de palliar aquest efecte de recessió, provocat a les regions més deprimides, i evitar-ne la progressiva despoblació En els països amb planificació central la promoció d’un pol és prevista i determinada en el pla, mentre que a les economies de mercat la promoció d’un pol es fa amb l’ajut que hom dóna al sector privat per tal d’estimular-lo que s’installi a la regió escollida Els beneficis o…
Airbnb
Economia
Plataforma d’internet per al lloguer de pisos, especialment per a vacances i de lleure.
Creada a San Francisco el 2008 per Brian Chesky conseller delegat, Joe Gebbia i Nathan Blecharczyk, posa en contacte propietaris de pisos, els quals paguen una quota per la inscripció a la plataforma, amb possibles clients A través del lloc web es pot accedir a informació sobre l’habitatge i formalitzar els contractes, generalment de curta durada, i avaluar el servei rebut i el comportament del llogater Té implantació arreu del món, molt especialment a les grans metròpolis i als centres turístics internacionals, entre els quals es troba Barcelona No disposa de pisos propis i la mediació entre…
Josep Piqué i Camps

Josep Piqué i Camps
© Comissió Europea
Economia
Polític, economista i empresari.
Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya 1986-88, ocupà càrrecs directius al grup Ercros SA 1988-93 Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López , com a independent Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis…
cooperativa
Economia
Unitat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis.
El sorgiment històric i el desenvolupament de cooperatives han donat lloc a tot un moviment social Hom pot considerar els agricultors primitius units davant el perill de la depredació, els gremis medievals europeus, les comunitats agràries asiàtiques i determinats moviments de migració o colonització com a moments d’un procés cooperativista que assolí trets formals i ideològics a la darreria del segle XVIII Des d’aleshores cal diferenciar el cooperativisme com a modalitat d’associació econòmica adequada a determinats sectors i moments dins el sistema capitalista del cooperativisme entès com a…
Economia 2009
Economia
Cap a la segona meitat del 2009 van començar a detectar-se indicis que el punt més àlgid de la pitjor crisi des del crac del 1929 havia passat Encara més, les dades corresponents al tercer trimestre de l'exercici reflectien que les grans economies començaven a enregistrar creixements intertrimestrals, cosa que significava sortir de la crisi Fins i tot es va arribar a fer popular el terme "brots verds", per a referir-se a les dades que apuntaven cap a una recuperació econòmica Les borses van sumar màxims anuals i van acumular pujades superiors al 20%, tot i que encara estaven sotmeses a…