Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Oliver Hart

Oliver Hart
© Harvard University
Economia
Economista britànic naturalitzat nord-americà
Graduat en matemàtiques per la Universitat de Cambridge 1969 i màster en economia per la Universitat de Warwick 1972 Posteriorment estudià als Estats Units, on es doctorà en economia per la Universitat de Princeton 1974 Ha desenvolupat l’activitat acadèmica principalment a la London School of Economics 1981-1985, al Massachusetts Institute of Technology 1985-93 i a la Universitat de Harvard, on en 1993-97 fou professor d’economia i posteriorment professor visitant de la càtedra John M Olin a la Harvard Law School 1999-2003 i president del departament d’economia 2000-…
Claudia Goldin

Claudia Goldin
© The President and Fellows of Harvard College
Economia
Economista nord-americana.
Llicenciada per la Universitat de Cornell, es doctorà en economia l’any 1972 a la Universitat de Chicago Experta en la bretxa de gènere al mercat laboral, publicà el seu primer estudi sobre el tema el 1990 Understanding the Gender Gap An Economic History of American Women Ha estat professora d’economia a les universitats de Wisconsin, Princeton i Pensilvània, i des del 1990 ho és de la de Harvard Membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, presidí l’Associació Nord-americana d’Economia 2013-14 Ha estat guardonada, entre d’altres, amb el premi Fronteres del…
Edward Hastings Chamberlin
Economia
Economista nord-americà, professor a Harvard des del 1927.
El 1933 publicà The Theory of Monopolistic Competition , dins la tradició econòmica neoclàssica, on formulà el concepte de competència monopolística El 1957 publicà Towards a More General Theory of Value
Lawrence Henry Summers
Economia
Economista nord-americà, conegut per Larry Summers.
Graduat pel Massachusetts Institute of Technology MIT, obtingué un doctorat per Harvard Des del 1991 fins al 1993, fou economista en cap del Banc Mundial El 1999 esdevingué el 71è secretari del tresor dels EUA, càrrec que mantingué fins al final del segon mandat del president Bill Clinton, l’any 2000 Del 2001 al 2006 fou president de la Universitat de Harvard, i fins el 2008 exercí d’assessor en estratègies d’inversió a DE Shaw & Company, un dels fons més grans del món Entre el gener del 2009 i desembre del 2020 fou director del consell nacional econòmic sota la…
Abbot P. Usher
Economia
Historiador nord-americà de l’economia.
Graduat a Harvard, fou professor de les universitats de Cornell 1910, Boston 1920 i Harvard 1922-49 És autor de The History of the Grain Trade in France, 1400-1710 1913, A History of Mechanical Inventions 1929 i Early History of Deposit Banking in Mediterranean Europe 1943 Els principals temes de què tractà en altres monografies seves són el desenvolupament dels mercats de cereals a l’engròs i les lletres de canvi negociables Segons la seva visió, la història econòmica hauria de bastir-se amb estudis parcials aprofundits, suggeridors de relacions causals i temes més amplis
Mark Zuckerberg

Mark Zuckerberg
© Brian Solis
Economia
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà.
Quan era adolescent dissenyà diversos programes, entre els quals un que permetia la comunicació entre els ordinadors de casa seva i els del consultori dental del seu pare, i un altre que seleccionava les preferències musicals dels usuaris El 2002 ingressà a la Universitat de Harvard, on començà estudis de programació Amb diversos condeixebles, el 4 de febrer de 2004 creà la xarxa social Facebook Circumscrita inicialment a la universitat que abandonà un any després per desenvolupar facebook, en poc temps esdevingué un fenomen de masses i un dels primers negocis d’internet President i executiu…
James Stembel Duesenberry
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1939 i doctorat 1948 per la universitat de Michigan, on fou professor assistent de 1939-1941, després de treballar com a tècnic en estadística a l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’incoroporà a la Universitat de Harvard, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins a jubilar-se 1989 Fou, entre altres, president del consell d’administració del Banc de la Reserva Federal de Boston 1969-74 i consultor de l’Institut de Harvard per al Desenvolupament Internacional 1981 Definí, en l’obra Income, Saving and the Theory of Consumer 1949, l' efecte…
Wassily Leontief

Wassili Leontiev
© Fototeca.cat
Economia
Economista nord-americà d’origen rus.
Traslladat als EUA 1931, fou professor a Harvard 1931-75, on dirigí 1948-75 el Harvard Economic Research Project on the Structure of the American Economy Formulà, a partir de l’anàlisi de l’ input-output , establerta per ell, un model estàtic d’explicació de l’estructura econòmica utilitzat com a base de futures previsions o planificacions Aquesta aportació, recollida a The Structure of American Economy 1919-39 1941, fou ampliada a Studies on the Structure of American Economy 1953, on inclou una proposta de dinamització del seu model Premi Nobel d’economia 1973…
Michael Kremer
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1985 i doctorat 1992 per la Universitat de Harvard, els anys 1985-86 fou professor en una escola d’ensenyament secundari a Kenya El 1986 fundà la ONG WorldTeach, dedicada al reclutament de docents voluntaris titulats per als països en vies de desenvolupament, entitat de la qual fou director executiu 1986-89 i president 1990-2017 Professor al Massachusetts Institute of Technology 1993-99 i a la Universitat de Harvard des del 1999, on des del 2003 ocupa la càtedra Gates de societats en desenvolupament Ocupa també càrrecs en organitzacions dedicades al…
Dani Rodrik
Economia
Economista nord-americà d’origen turc.
De família sefardita, després de graduar-se al Robert College d’Istanbul, el 1975 es graduà a la Universitat de Harvard i el 1986 obtingué el doctorat per la Universitat de Princeton Exercí la docència a la Universitat de Columbia i des del 1996 és professor a Harvard Crític amb el liberalisme econòmic i amb la globalització, a banda de les publicacions especialitzades, el seu llibre Has Globalization Gone Too Far 1997 aconseguí ressò entre el gran públic en plantejar que la desregulació econòmica mundial podia entrar en conflicte amb la democràcia, el benestar de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina