Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències econòmiques i comercials per la Universitat de Barcelona 1968, es doctorà el 1975 a la Universidad Complutense de Madrid Exercí com a professor d’hisenda pública en ambdues universitats El 1983 aconseguí la càtedra d’economia aplicada de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universidad Autónoma de Madrid, i en 1979-86 fou director del Servei d’Estudis de l’Instituto de Estudios Económicos IEE També treballà per a l’administració pública com a economista del Gabinet d’Estudis de la Comissaria del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social…

Fou banquer i participà en nombroses operacions de crèdit a Carles V 1529-51 Fou membre del consell d’hisenda 1553-55

De família jueva, es dedicà als negocis des de jove Després del Trienni Constitucional 1823 s’exilià a Londres, des d’on finançà l’expedició que enderrocà la monarquia absoluta a Portugal Tornà a Espanya 1835, i fou nomenat ministre d’hisenda i, poc després, cap de govern Tornà a ésser ministre d’hisenda 1836, 1837 i 1843 Destacada figura del partit progressista, promogué un seguit de reformes, entre les quals es destacaren, d’una banda, l’allistament general de l’exèrcit servei que podia ésser defugit mitjançant el pagament d’una indemnització, i, de l’altra, la…

En el cas de l’Estat espanyol, la moneda de curs legal és constituïda pels bitllets emesos pel Banco de España i per les monedes metàlliques que són encunyades pel ministeri d’hisenda i distribuïdes també pel Banco de España

El 1900 promogué la fundació de l’Escola de Comerç de Ciutat, i el 1910 collaborà en l’organització de l’Exposició de Productes de Balears Publicà un treball sobre la hisenda municipal de Palma 1911 i un altre defensant la conveniència d’obtenir un port franc a Mallorca 1919

Defensor de la doctrina mercantilista, explicità en els seus Discursos 1619 les mesures a prendre per evitar la sortida de productes i metalls preciosos del país i alhora per afavorir l’activitat econòmica interior augment dels regadius, reforma de la hisenda, protecció a la indústria, importància del factor demogràfic, etc Aquesta obra, àmpliament difosa, fou reeditada amb el nom de La restauración política en España 1746

Es doctorà a la Universitat de Madrid en dret 1948 i en ciències econòmiques 1956 Catedràtic d’economia política i hisenda pública de la Universitat de Valladolid 1956-58, i posteriorment d’hisenda pública i dret fiscal de la Universitat Complutense de Madrid 1958-78, i d’economia aplicada de la Universitat Nacional d’Educació a Distancia UNED 1978-90, simultàniament a la carrera acadèmica desenvolupà una intensa activitat en institucions dedicades a les finances públiques i feu una breu però fonamental aportació a la política espanyola els darrers anys del franquisme i a l’inici de la…

És automàtica quan es tracta d’una reducció de la sanció al 50 per cent concedida per la llei, sempre que en les sancions simples el compliment de l’obligació es faci, encara que fora de temps, abans d’ésser requerit i en les d’omissió i defraudació, si el subjecte passiu dóna la seva conformitat a la proposta de liquidació que hom li presenti És graciable quan és concedida discrecionalment pel ministeri d’hisenda en casos determinats i després d’una sollicitud prèvia

Arribà el 1839 a Ponce Puerto Rico, amb el seu germà Ventura, per tal d’incorporar-se a la casa de comerç del seu pare, Bonaventura Plaja i Mas, Plaja Hermanos El 1848 comprà una plantació de sucre i deixà la intervenció directa en el comerç al seu germà, fins que aquest morí el 1855 El 1859 era propietari de la hisenda Guano i de l' estancia Dificultad El 1862, en la seva condició de terratinent adinerat, fou nomenat Consejero de Administración, i el 1869, diputat a les Corts Més tard tornà a Catalunya

Consistí, al principi, en un recàrrec de l’1% sobre l’alcabala, és a dir, sobre l’impost 10% que gravava les transaccions Els cientos augmentaren 1639, 1656, 1633 fins a un recàrrec del 4% i formaren part del conjunt d’ingressos que servien per a pagar el servei de millones al rei El 1686 foren rebaixats al 2% i augmentaren de nou el 1705 Ensenada, en el seu fracassat projecte d' única contribució 1749 a Castella, abolí els cientos , però, llevat dels períodes constitucionals de 1812-14, 1820-23 i el projecte fiscal de Martín de Garay 1817, encara es mantingueren, juntament amb els altres…