Resultats de la cerca

Fou dirigida per MVidal i Guardiola, i hi collaboraren JMTallada, JAlgarra, MReventós, PCoromines i FEscalas, i més tard, JAVandellòs, JAlzina i ABausili i Sanromà Tingué seccions dedicades a qüestions jurídiques, a tècnica i economia, a la borsa, a economia internacional, etc Els articles doctrinaris definiren la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista És una font bàsica per a la història econòmica catalana

Especialitzat en problemes de creixement i de planificació, la seva ideologia política fou netament marxista Publicà treballs sobre les diferències entre la teoria propugnada per Marx i Engels i la praxi dels països socialistes Entre les seves obres destaquen Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1946, L’économie soviétique 1950, Planification et croissance accélérée 1964 i Construction du socialisme en Chine 1965, Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1966, Les luttes de classes en URSS 1917-1923 1974, Les luttes de classes en URSS 1923-1930 1977…

Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França…

Del seu pare, Francesc, fill d’un negociant d’igual nom, heretà la professió i les idees Aviat posseí capital propi en la companyia integrada pel seu pare, Andreu d’Olivella i altres mercaders 1429 Poc temps després, pel seu matrimoni, entrà en una altra família del comerç, la dels Manresa, que li donaren 1 000 lliures en concepte de dot Apareix molt lligat a Miquel de Manresa, el seu cunyat, durant llur etapa activa en el govern municipal i en el partit de la Busca Fou membre del sindicat dels tres estaments i del poble de Barcelona i com a síndic buscaire llegí en ple Consell de Cent un…

Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb Almansa 1859…

Exiliat amb la seva família a Suïssa i a Colòmbia, es llicencià en dret a Bogotà 1947 Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat Catedràtic d’economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València 1962-66 i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 Secció de Filosofia i Ciències Socials Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo 1965 Publicà, entre altres obres, La indústria catalana en els…

Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió internacional del…

Establert amb la seva família a Barcelona 1888, fou aprenent de pintor Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre Aviat es destacà per la seva inquietud política assistí a mítings obreristes i es veié atret per l’ideari anarquista Una formació autodidàctica li permeté de superar una escolarització deficient i feu evolucionar la seva ideologia cap a posicions més obertes El 1904, arran d’un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que provocà una mort detingut, estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència Impulsà la creació del moviment de…

Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes…