Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
nou instrument comunitari
Economia
Instrument financer de la Comunitat Europea (1978) d’emprèstits i préstecs programats per la Comissió per a finançar projectes que afavoreixin la convergència econòmica dels estats membres i llur integració.
En funció dels objectius prioritaris —l’energia, indústria i infraestructures—, els projectes han de tenir en compte l’impacte regional i la desocupació, i, pel que fa al seu àmbit, aquest és tot el territori comunitari, però amb una especial atenció a les empreses mitjanes i petites Del 1979 al 1990, els finançaments fets tramitats pel BEI foren de 6 347 milions d’ecus
societat d’inversió de capital variable
Economia
Instrument d’inversió col·lectiva controlat pels accionistes.
Exigeix un capital mínim legal de 2,4 milions d’euros i un mínim de 100 socis Presents en diversos estats d’Europa França, Espanya, Irlanda, Luxemburg o Suïssa, el seu atractiu està en la baixa imposició 1% a l’Estat espanyol, que només tributa com les accions normals 21%-27% quan el capital és reintegrat al propietari Principal instrument d’administració de les grans fortunes, les SICAV són objecte de crítiques per la baixa imposició, que es considera una manera d’evitar el pagament d’impostos sota una figura legal
derivat financer
Economia
Instrument financer materialitzat en contractes a termini sobre un altre bé o actiu que rep el nom de subjacent.
La globalització ha comportat una gran sofisticació dels mercats financers i, per tant, el desenvolupament de noves eines per a invertir-hi i operar-hi Tot plegat exigeix una enginyeria financera encaminada a la innovació i la resposta a problemes de caràcter financer Amb el temps s’han creat i desenvolupat diferents instruments, com ara els contractes a termini, els futurs, les permutes financeres, o swaps , i les opcions Totes aquestes eines per a operar en els mercats reben el nom de derivats, ja que no són l’element principal de negociació, sinó contractes a venciment diferit sobre un…
swap
Economia
En el mercat internacional de capitals, intercanvi d’operacions financeres entre dues parts.
Pot adoptar diverses modalitats intercanvi d’un instrument financer a interès fix per un altre a interès variable, expressats en la mateixa moneda intercanvi d’instruments financers, tots dos a interès fix, però en diferent moneda intercanvi d’un instrument financer a interès fix per un altre a interès variable, cadascun expressat en diferent moneda intercanvi d’instruments, tots dos a interès variable i en la mateixa moneda, que difereixen en el tipus de referència que determina la variabilitat del tipus d’interès
Institut Català del Consum
Economia
Organisme autònom administratiu de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament de Comerç, Consum i Turisme creat el 1987.
Les seves funcions són estudiar els mecanismes i els hàbits de consum a Catalunya, orientar el consumidor i l’usuari, collaborar perquè els consumidors s’associïn i potenciar les seves organitzacions representatives En definitiva, dotar la societat catalana d’un instrument adient per a defensar els drets dels consumidors i usuaris
bo porqueria
Economia
Títol de renda fixa amb una rendibilitat molt per sobre de la de les emissions de deute més segures del sector públic, però alhora amb un risc d’insolvència també alt. Té una qualificació creditícia per sota de l’AAA, la considerada de primera classe per les agències de ràting.
Aquest instrument de finançament es popularitzà cap al 1980, quan Michael Milken, un executiu del banc d’inversió Drexel Burnham Lambert, els utilitzà per a finançar adquisicions d’empreses i per a fusions La seva carrera fulgurant, que li reportà una immensa fortuna i el sobrenom de rei dels bons porqueria, acabà el 1989 quan fou jutjat acusat de frau i enviat a la presó
Fons d’Ajut al Desenvolupament
Economia
Fons destinat a la concessió de crèdits als països menys desenvolupats en condicions més favorables que les de mercat, i que formen part de l’Ajut Oficial al Desenvolupament
.
Aquest instrument té un doble caràcter, d’una banda és un mecanisme comercial orientat al foment de les exportacions del país que concedeix el crèdit, ja que en molts casos aquests països estan condicionats per l’adquisició de productes fabricats al país donant, i d’altra banda són uns recursos en condicions favorables per al país que els rep i que ajuden al seu desenvolupament
duana
Economia
Dret fiscal
Administració encarregada de percebre els drets establerts sobre certes mercaderies a l’entrada i a la sortida del territori d’un estat o d’impedir la circulació de productes prohibits.
La duana acompleix una doble funció és un instrument de política econòmica i una font d’ingressos públics Les seves funcions són la intervenció del tràfic de viatgers i mercaderies a les fronteres, costes i illes amb la finalitat de percebre els drets aranzelaris, la vigilància per evitar el frau, l’atenció envers l’acompliment de les disposicions sanitàries, l’auxili al poder públic quant a higiene i seguretat, etc
lletra de canvi
Economia
Història
Dret mercantil
Document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona (prenedor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts.
La lletra de canvi, que hom estén en paper imprès i timbrat, de la classe i la categoria que corresponguin, ha de complir i ha de fer constar uns requisits determinats ha de detallar la data i el lloc en què és lliurada, la data de pagament quan hi consta també el lloc hom parla de lletra domiciliada , així com la identificació de tots els subjectes implicats en la lletra i la signatura del lliurador Pot ésser nominativa o al portador, i el terme de venciment pot ésser variable, bé que breu por ésser girada a la vista, a un terme vista, a una data, a un terme data, etc El titular de la lletra…
Fons Estructurals de la Unió Europea
Economia
Nom que reben els antics Fons Estructurals de la Comunitat Europea
.
Són quatre el FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional , l’FSE Fons Social Europeu, el FEOGA-O Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola , Secció Orientació i l’IFOP Instrument Financer d’Orientació de la Pesca Aquests fons es regulen a través del Marc d’Actuació Comunitària, que té una durada de sis anys i on es concreten els objectius als quals es poden destinar aquests recursos L’any 1997 representaren un 33% del pressupost de la Unió Europea