Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Vidal Yosef ben Labí
Economia
Literatura
Judaisme
Escriptor i financer jueu.
Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui perdues, però…
Mošé Natan
Economia
Literatura
Financer, dirigent i poeta jueu.
Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de 58 sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català on l’autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons costums
Jevgenij Samojlovič Varga
Economia
Economista soviètic d’origen jueu hongarès.
Després de la caiguda de Bela Kun 1919, anà a la Unió Soviètica Fou director de l’Institut de Ciències Polítiques i Econòmiques de l’Acadèmia de Ciències Autor d’estudis sobre el capitalisme contemporani, polemitzà i fou molt criticat, sobretot, per la seva obra Transformacions de l’economia capitalista després de la Segona Guerra Mundial 1946
Franz Oppenheimer

Franz Oppenheimer
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg alemany d’origen jueu.
Després d’exercir deu anys com a metge, inicià estudis d’economia, i s’interessà per l’anàlisi del canvi social, que ell explicà mitjançant models dinàmics Influït per LGumplowicz, acceptà només parcialment protecció marxista i introduí en la seva obra —el punt central de la qual fou la denúncia del monopoli de la propietat de la terra— alguns principis marginalistes Obres principals Die Siedlungsgenossenschaft Versuch einer positiven Überwindung des Kommunismus durch Lösung des Genossenschaftsproblems und der Agrarfrage ‘La cooperativa agrària Assaig d’una superació positiva del comunisme…
Rodrigo de Dueñas
Economia
Mercader de Medina del Campo, d’origen jueu.
Fou banquer i participà en nombroses operacions de crèdit a Carles V 1529-51 Fou membre del consell d’hisenda 1553-55
Paul Julius Reuter
Economia
Empresari alemany.
D’origen jueu, en convertir-se al cristianisme el 1844 es canvià el nom de naixement Israel Beer Josaphat Se n'anà a París el 1848, on es dedicà a la traducció i publicació d’articles en diaris alemanys i francesos El 1850 utilitzà un servei de 40 coloms missatgers per a substituir el servei telegràfic avariat entre Aquisgrà i Brusselles Es traslladà a Londres el 1851, on fundà una agència de notícies econòmiques, que funcionà a partir del 1858 Reuters Reuter es preocupà d’estendre el servei de notícies a Irlanda, França, Alemanya, els EUA, etc, i aprofità els darrers…
Reinhard Selten
Economia
Economista alemany.
Fill de pare jueu, el 1945 anà a Àustria amb la seva família Posteriorment tornà a Alemanya i cursà estudis a la Goethe-Universität de Frankfurt del Main, on obtingué el doctorat el 1961 Desenvolupà l'activitat acadèmica a les universitats de Frankfurt, Berkeley, Berlín i, des del 1984 fins a la jubilació, a la Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität de Bonn Les seves aportacions principals s’inscriuen en la teoria dels jocs, en el marc dels quals s’analitzen situacions en què un o més agents econòmics prenen decisions interdependents que afecten conjuntament el seu benestar…
Bonhom
Arts decoratives
Economia
Prestamista, orfebre i moneder d’origen jueu establert a Barcelona.
Encunyà els primers mancusos de Barcelona coneguts, tot imitant els dinars andalusins d’or En ells apareix inscrit en majúscules llatines el seu nom BONHOM, dates equivalents als anys compresos entre el 1017 i el 1028 i en un d’ells, com a lloc d’encunyació, Madinat Barsinuna ‘ciutat de Barcelona’ en caràcters cúfics Els documents esmenten entre el 1018 i el 1091 la circulació de mancusos de manu Bonohomine ebreo
Jafudà Alatzar
Economia
Ric mercader jueu de València, al servei dels sobirans almenys des del 1353.
Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor, i des del 1364, membre de la casa reial de Pere III Actiu com a comprador de la reina i financer especialment des del 1370 Autòcrata de l’aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l’establiment de les taqqanot ordinacions del 1354
Šešet ben Iṣḥaq ben Yosef Benvenist
Economia
Història
Judaisme
Metge, nassí jueu, financer i diplomàtic al servei dels reis Alfons el Trobador i Pere el Catòlic.
És un dels tres savis jueus que trobà a Barcelona el viatger Benjamí de Tudela Cap al 1196 escriví sis cartes retòriques a la comunitat de Narbona sobre l’afer d’un agitador N'escriví també una altra que defensava l’obra de Maimònides i uns tractats de medicina Amb la seva activitat i el seu mecenatge contribuí que el call barceloní esdevingués un centre de cultura hebrea