Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
segmentació del mercat
Economia
Subdivisió d’un mercat potencial en grups o àrees homogènies de consumidors seguint criteris de parcel·lació, per tal d’adoptar una política selectiva en funció dels diferents atributs definits per a cada grup.
Aquests atributs han de justificar més tard la possibilitat d’actuar-hi amb unes polítiques d’impulsió especialitzades, així com un tractament definit en els aspectes de distribució, qualitat i preus
acció al portador
Economia
Dret mercantil
Acció en la qual no consta el nom del seu titular i és propietat de la persona que posseeix el document.
Les disposicions vigents a l’Estat espanyol han restringit notablement la transmissió de els accions al portador, i obliguen a justificar sempre la propietat del títol per mitjà de pòlissa d’agent de canvi i borsa o de notari públic
teoria dels costs comparatius
Economia
Teoria que cerca d’explicar les condicions del comerç internacional, formulada per David Ricardo i basada en la divisió internacional del treball.
Fa referència al principi segons el qual en unes condicions tècniques determinades es maximitzarà el producte obtingut si cada país o regió s’especialitzen en la producció de béns i serveis que tinguin el màxim avantatge comparatiu és a dir, el cost comparatiu de producció mínim Aquest principi explica el fet de l’especialització, bé que no pot justificar completament el lliure comerç entre estats, perquè deixa de banda les conseqüències econòmiques en regions en camí de creixement o bé de tipus monopolístic
privatització
Economia
Acció i efecte de privatitzar.
L’estat du a terme les privatitzacions a través de dos procediments la venda directa de les seves empreses o la liberalització del mercat Hom acostuma a justificar les operacions de privatització per l’elevat cost i les pèrdues associades al manteniment de determinats serveis del sector públic i la mala gestió conseqüència de la posició de monopoli que sovint té l’empresa pública Les privatitzacions són també per a l’estat una forma ràpida d’aconseguir ingressos elevats Els seus detractors, però, assenyalen la tendència a accentuar les desigualtats quan s’apliquen a serveis molt…
fons reservats
Economia
Diners autoritzats pels pressuposts de l’estat per a finançar certes despeses de seguretat l’ús dels quals no cal justificar.
Ingvar Kamprad
Economia
Empresari suec.
Nascut en una família molt humil, el 1943 fundà una empresa de comandes per correu que anomenà IKEA , acrònim format per les inicials del seu nom i cognom i les de la granja de la família Elmtaryd i la localitat on vivia Agunnaryd L’empresa, que el 1953 obrí el primer establiment, derivà aviat cap a la fabricació de mobles Gràcies a uns dissenys que tingueren una gran acceptació i, sobretot, a la possibilitat que oferia al client de muntar els mobles amb facilitat, cosa que n’abaratia molt el preu, l’empresa aconseguí un creixement extraordinari que en tres dècades li donà presència als cinc…
model

Tres espectes de l’elaboració d’un model elemental de l’evalució del nombre de cases en uan ciutat, aplicant uan tenicà pròxima a la dels models econòmics (segons J. Aracil): diagrama causal o de relacions amb uan sola variable exògena, el factor d’ocupació del sòl (a); determinació de la funció multiplicador de cases a partir d’estimacions empíriques (b); corba sigmoide, obtinguda amb l’ajut d’un ordioandor, qeu expressa l’evalució temporal del nombre de casos
© Fototeca.cat
Economia
Model emprat en la ciència econòmica.
Els models econòmics, que ordinàriament són simbolicomatemàtics, tenen com a elements fonamentals les variables, les constants i les relacions Les variables i les constants corresponen als elements mesurables variables o invariables, respectivament les primeres, d’altra banda, s’anomenen endògenes quan llur valor és determinat pel model, i exògenes en cas contrari, és a dir, quan llur valor és donat Quant a les relacions , especifiquen el tipus de connexió existent entre els elements indicats Hi ha quatre dobles tipus de models econòmics El primer és el dels models microeconòmics o bé…
venguí
Economia
Dret mercantil
Certificat que fa un venedor o agent que ha pres part en una venda de títols o mercaderies, per tal de justificar la procedència i el preu de la cosa comprada.
pressupost base zero
Economia
Mètode de planificació pressupostària d’una entitat pel qual és reconsiderada tota la seva activitat, general i per àrees, amb el supòsit que, per a rebre assignacions pressupostàries, caldrà justificar-les degudament (con si es tractés d’un projecte nou).
Aquest mètode implica una racionalització econòmica anual, dins una perspectiva plurianual Aquest mètode, contradictori amb la inèrcia de la reproducció permanent de les despeses, quan és aplicat atenua la corba de creixement dels costos indirectes
Laureà Figuerola i Ballester
Laureà Figuerola i Ballester
© Fototeca.cat
Economia
Advocat, economista i polític.
Deixeble d’Eudald Jaumeandreu a la càtedra d’economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, en la qual presentà, en 1835-36, un examen públic sobre la Necesidad del sistema prohibitivo en España Estudià dret a Barcelona 1840, i el 1856 es doctorà El 1842 participà en la Junta Revolucionària de Barcelona Guanyà la càtedra de dret administratiu i d’economia política de la Universitat de Barcelona, el 1847, i des del 1853 ocupà la de dret polític i de legislació mercantil a Madrid, on s’installà Feu un paper de propagandista del lliurecanvisme, a través de nombrosos discursos i mítings…
,