Resultats de la cerca

Establí una fàbrica de torns de filar la seda del sistema Vaucanson La fàbrica fou continuada per Combe i Companyia, que el 1821 en millorà les installacions A mitjan s XIX l’adquirí Trenor i Companyia, que, a la darreria del segle, la transformà en fàbrica de filats de jute i confecció de sacs

Professor del Collège de France, tingué una considerable influència dins el camp de l’economia francesa Seguí Schumpeter en el desenvolupament d’una anàlisi econòmica, basada en l’especulació social dels problemes de l’època Crític de l’economia neoclàssica, preferí de donar un enfocament institucionalista a la realitat econòmica A més de L’économie du XX siècle 1961, ha escrit també La valeur 1943, Le capitalisme 1948, Le IV Plan français 1962, Unités actives et mathémathiques nouvelles Révision de la théorie de l’équilibre économique général 1975 i Pour une philosophie du…

Fundà a França les caixes d’estalvis 1818, nombroses indústries i els “establiments de sopes econòmiques” per als pobres Com a naturalista aplegà un gran herbari, una biblioteca important i una collecció conquiliològica considerable Publicà, entre d’altres, l’obra en cinc volums, molt illustrats, Icones selectae plantarum quas descripsit AP de Candolle 1820-45

Difongué les idees de Smith al continent europeu Després de la lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d’économie politique 1803, que tingué cinc edicions Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure una experiència empresarial El 1816 explicà un curs d’economia política a l’Ateneu i l’any 1819 li crearen un curs d’economia industrial al Conservatori d’Arts i Oficis Publicà el seu Cours d’économie politique , en 6 volums, entre el 1828 i el 1829 L’any següent fou nomenat professor d’economia…

Enginyer civil de mines, diplomat de l’Institut d’Estudis Polítics de París i llicenciat en ciències econòmiques, el 1971 treballà com a inspector de finances Posteriorment fou conseller del president de la República per a la indústria, l’energia i la recerca i la microeconomia 1978-81 Presidí el Club de París entre el 1985 i el 1993 El 1986 fou nomenat director del gabinet del ministre d’economia, de finances i de la privatització, abans d’ésser designat director del tresor 1987 Elegit president del Comitè Monetari Europeu el 1992, un any després fou nomenat governador del Banc de França,…

El 1888 establí una sucursal a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Internacional És un dels primers grups bancaris francesos, i disposa d’una abundant xarxa internacional, a través de sucursals, participacions i filials, especialment als països de l’antiga Àfrica francesa, l’Amèrica Llatina i Europa Nacionalitzat el 1946, el 1991 absorbí la Banca Jover, les filials de la qual hagué de vendre el 1998 com a part del pla de sanejament per a superar la crisi en què entrà des de la meitat dels anys noranta El 1999, any en què els fons propis eren de 77 210 milions d’euros, hom n'…

L’any 1917 hom la constituí societat anònima i posteriorment creà filials al Marroc, a Algèria i al Senegal des del 1967 restà estretament vinculada a l’empresa Citroën Berliet, que en els seus inicis fabricava automòbils i camions, des del 1939 es dedicà exclusivament a la fabricació de camions El 1975 fou integrada a la Renault i el 1980 desaparegué la marca

Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general 1836-48 i rector de l’Académie de Dijon 1848-62, i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses 1838, sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme 1875

Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres…

Estudià dret i econòmiques i d’ençà del 1963 fou catedràtic d’economia política de la facultat de dret de París Ocupà el càrrec de vicepresident de la comissió de les Comunitats Europees i fou primer ministre 1976-81 i ministre d’economia i finances 1976-78 Des d’aquests dos càrrecs desenvolupà la política econòmica d’austeritat del president V Giscard d’Estaing A l’oposició després de l’accés dels socialistes al poder 1981 i 1986, durant el període de “cohabitació” de 1986-88 es mantingué al marge de l’acord de govern pres pels dos grans partits conservadors RPR i UDF El 1988 fou candidat a…