Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
IKEA
Economia
Empresa multinacional sueca de mobiliari i articles de la llar.
El nom correspon a la sigla de les inicials del seu fundador, president i director executiu fins el 1986, Ingvar Kamprad i les de la granja i el poble on va créixer Elmtaryd i Agunnaryd, respectivament Kamprad fundà una empresa 1943 de comandes per correu El 1948 començà a vendre mobles, que es convertiren en el seu principal El 1953, en una exposició de mobles a Älmhult proposà la fórmula innovadora de venda i exposició, que obtingué un gran èxit i que aplicà per primer cop a l’establiment que obrí en aquesta ciutat el 1958 El 1956 l’empresa començà a dissenyar els seus propis mobles, que…
Porcelanosa
Economia
Grup empresarial valencià del sector de la ceràmica i l’equipament de la llar.
Fundat el 1973 per José Soriano Ramos i els germans Manuel i Héctor Colonques, és un grup multinacional amb vuit empreses industrials Porcelanosa, Venis, Gamadecor, Systempool, L’Antic Colonial, Butech, Noken i Ceranco i gairebé cinc mil treballadors La seu del grup està situada a Vila-real Plana Baixa, tot i que té altres seus a Espanya, la Gran Bretanya i els Estats Units És una de les principals empreses valencianes
Joan Morera i Ferrer
Economia
Empresari i pioner del vi a Xile.
El 1906 s’establí a Santiago de Xile Treballà en el ram del vi Comerciant emprenedor, s’associà amb Llorenç Ribas i muntaren una botiga de vins Més tard, amb els seus germans Josep i Fidel, muntà una societat vinícola anomenada Morera Hermanos, que comercialitzà els vins Morera Integrat a la vida del collectiu català resident en aquest país, fou promotor, fundador i president del Centre Català de Santiago de Xile, a més de membre del Cercle Espanyol de Santiago i de la Llar Espanyola
Josep Maria Vives i Vidal

Josep Maria Vives i Vidal
© Carles Vives
Economia
Empresari.
Fill d’un adober, començà en el sector tèxtil als vint-i-un anys amb un taller de confecció de mitjons Posteriorment inicià la fabricació de teixits elàstics innovadors per a faixes —Fàbrica Vives Vidal, referent del tèxtil en el sector de la cotilleria— El 1957 l’empresa adquirí la llicència internacional de la marca de cotilleria nord-americana Warner’s La dècada de 1980 obtingué la llicència exclusiva de llenceria i cotilleria de Pierre Cardin per a tota Europa i, posteriorment, comprà les empreses franceses Gemma i Bilytis L’empresa també s’expandí amb la creació de marques pròpies, com…
Grup Taurus
Economia
Empresa d’electrodomèstics fundada el 1962 a Oliana (Alt Urgell), on té la seu.
Fou fundada per Francesc Betriu i Jordi Escaler com a Taurus SA , i començà l'activitat fabricant i distribuint molinets de cafè i assecadors de cabells Gradualment anà incorporant nous aparells Ha seguit una estratègia expansiva i s'ha introduït en tots els segments d’electrodomèstics de la llar, des de l’alimentació o el bricolatge fins a la perruqueria o els articles per a animals, i llançà productes propis, com la batedora Bapitaurus, que fou líder del mercat els anys vuitanta Adquirida el 1993 per Ramon Térmens president i Jorge Tornini, l’any 2000 esdevingué Taurus Group…
Caixa d’Estalvis de Terrassa
Economia
Entitat financera domiciliada a Terrassa i fundada per iniciativa ciutadana, el 1877.
L’estructura del seu passiu, totalment en línia amb la de la mitjana de les caixes catalanes, és parallela a un actiu en el qual destaquen la forta inversió creditícia i de descompte comercial i l’alta productivitat de la seva cartera d’actiu La millora de la tecnologia i l’expansió era uns dels objectius d’aquesta entitat, que disposava, a mitjan de la primera dècada del segle XXI, d’una xarxa de 130 oficines, la meitat de les quals fora del seu sector territorial històric El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 12490 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de…
assegurança privada
Economia
Contracte bilateral.
Es formalitza generalment en un document anomenat pòlissa, pel qual una de les parts —l’assegurat— es fa prometre, mitjançant una remuneració —la prima — i per al cas d’esdevenir-se un risc, una prestació de l’altra part —l' assegurador —, el qual pren a càrrec seu el conjunt de riscs dels assegurats i els compensa d’acord amb les lleis d’estadística La causa d’aquest negoci jurídic rau en l’eliminació d’una alea econòmica n'és l’element essencial el risc, és a dir, la possibilitat que un perill temut esdevingui una necessitat patrimonial sinistre, a l’assegurat o per als seus hereus o…