Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
marge comercial
Economia
Marge que resta a la unitat econòmica encarregada de la distribució d’un producte.
Inclou també les despeses de venda
parafiscalitat
Economia
Conjunt de prestacions exigides a una persona física o jurídica, al marge de les que configuren el pressupost de l’estat.
La diversitat d’exaccions extrapressupostàries quotes, censos, tarifes, etc manté la característica comuna d’ésser pagaments en contrapartida d’un servei ensenyament, transport, seguretat social, etc Les principals objeccions a aquest tipus de gravàmens se centren en llur indiscriminació, així com en els efectes arbitraris que poden ocasionar pel fet d’ésser al marge de la programació general de les despeses de l’estat
diferencial
Economia
Diferència que en un moment o en un breu període hi ha entre dos valors d’una mateixa o de dues variables econòmiques.
Hom esmenta els diferencials d’una taxa de canvi, d’una taxa d’interès entre dos mercats, d’unes rendes, de la inflació La taxa d’interès diferencial és el marge que hi ha entre les operacions actives o passives El diferencial en un mercat financer és l’existent entre oferta i demanda, cotitzades simultàniament en un mercat secundari el que hi ha entre compra i venda o entre màxim i mínim i el diferencial en obligacions o en crèdits amb taxa variable és el marge que cal afegir a la taxa d’interès de referència
empresa multinacional
Economia
Entitat econòmica que duu a terme les seves activitats en diversos països mitjançant inversions directes.
El caràcter de corporació multinacional, inicialment reservat als organismes bancaris, fou, a partir del 1965, assumit majoritàriament per empreses privades fortament concentrades, que s’installaren en els llocs on els costs de producció eren relativament més baixos així se situaren al marge de les mesures reguladores del funcionament del capitalisme en un país determinat
Bonaventura Fornells
Història
Economia
Sindicalista.
Fuster Participà en el Primer Congrés Obrer Espanyol Barcelona, juny del 1870, on s’alineà amb els sindicalistes apolítics El 1873 figurà en la junta directiva de l’Ateneu Català de la Classe Obrera i fou un dels principals dirigents de la federació local de societats obreres de Barcelona Posteriorment formà part del Centre Federatiu, que el 1877 intentà la reorganització del moviment obrer català al marge de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, que restava en la clandestinitat
pacte de recompra
Economia
Pacte pel qual en una operació de compravenda d’actius el venedor es compromet a tornar a comprar els mateixos valors que ha venut, en un termini i a un preu prefixats.
D’aquesta manera, el venedor guanya un marge amb la venda i el comprador realitza una inversió Una altra de les modalitats de pacte de recompra consisteix a obtenir un préstec del tenidor dels títols, usant-los com a garantia També s’acostuma a fer amb deute públic perquè s’obtenen fons a tipus d’interès inferiors que a l’interbancari Utilitzen aquest sistema, per exemple, els bancs centrals per tal de proveir liquiditat al sistema financer compren en efectiu accions dels bancs amb la condició que aquests les recompraran en un termini concret
Agustí Contijoch i Mestres
Economia
Empresari i polític.
Llicenciat en químiques per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador dels Laboratoris Miret i de Venda d’Especialitats Químiques VEDOSA, dues empreses dedicades a l’elaboració de principis additius especialitzats per a la indústria química Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i president de l’Associació de Fabricants i Comercialitzadors d’Additius Alimentaris AFCA L’any 1977 impulsà la fusió de les organitzacions de petits empresaris Pimec i Sefes en la patronal Pimec-Sefes, de la qual fou president des del 1988 i, posteriorment, president d’honor També promogué la unificació de…