Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
dúmping
Economia
Venda de productes a un preu més elevat a l’interior del país productor que no en els mercats estrangers.
La pràctica del dúmping pot ésser esporàdica , efectuada ocasionalment per a la collocació d’un excedent de producció en els mercats estrangers, depredatòria , amb la intenció d’introduir-se en un mercat o d’eliminar la competència, amb la consegüent puja de preus, i persistent , en forma continuada i amb la intenció d’obtenir beneficis complementaris en els mercats estrangers, un cop coberts els costs fixos en el mercat interior Hom parla de dúmping invers quan la venda de productes és feta a preus més elevats en els mercats estrangers que a l’interior…
saturació
Economia
Situació dels mercats amb un fort excés d’oferta, normalment temporal, d’una mercaderia i que indica sobreproducció.
Si les mercaderies no són conservables, com ara alguns productes alimentaris, la saturació pot provocar importants caigudes de preus Si són de bon conservar, normalment són emmagatzemades en espera de preus millors La saturació de mercats és un dels elements fonamentals en el desencadenament de les crisis capitalistes crisi
mercat no organitzat
Economia
Negociació d’instruments financers, des d’accions a renda fixa, que es fa directament entre les parts, fora de l’àmbit dels mercats regulats.
Acostumen a acudir-hi empreses que necessiten finançament però que no tenen les característiques adequades per a cotitzar en borsa Als EUA, els agents que compraven i venien accions a tot el país s’uniren per formar la Nacional Association of Security Dealers Posteriorment el procés s’automatitzà i es creà el NASDAQ, el principal mercat no oficial d’accions del món En aquesta mena de mercats no hi ha un òrgan de compensació i liquidació, com als mercats regulats, que faci de mitjancer entre les parts i que garanteixi el compliment de les obligacions a què s’hagin…
commodity
Economia
Bé que es negocia en mercats majoristes organitzats i que acostuma a ésser primera matèria i bàsica a granel.
Poden ser primeres matèries i bàsiques a l’engròs com ara el petroli cru, el blat de moro, el sucre, el cotó, el cafè, els metalls preciosos i d’altres, però també es pot referir a productes manufacturats que s’utilitzen en processos productius per a fer-ne d’altres, com ara els microxips dels ordinadors personals S'utilitzen a través de contractes tant al comptat com de futurs o opcions Alguns dels mercats més importants d’aquesta mena són el New York Mercantile Exchange NYMEX, el Chicago Board of Trade CBOT, el London Metal Exchange LME o l’Euronext-Liffe
competitivitat
Economia
Capacitat per a la producció i venda de productes i la prestació de serveis en els mercats interiors i exteriors.
L’objectiu essencial d’una estratègia de foment de la competitivitat és potenciar la capacitat d’adaptació eficient de l’economia davant canvis en la tecnologia, en els mercats i en les institucions És un factor clau, en la mesura que la capacitat d’un creixement sostingut de l’economia depèn del seu potencial exportador i de l’estalvi, accentuat pel fet que la integració a la Comunitat Europea comporta una major obertura Tradicionalment s’han identificat com a factors determinants de la competitivitat els costs i els preus, però actualment cal afegir-ne de nous, com són ara la…
informació asimètrica
Economia
Desigualtat d’informació existent en els mercats i que es dóna quan una de les parts (comprador o venedor) té més informació o millor que l’altra.
Aquesta situació comporta una discriminació de preus que és perjudicial per al consumidor perquè paga més per un mateix producte que la resta d’agents del mercat Un exemple és el mercat dels cotxes usats, en el qual els venedors disposen de millor informació sobre la qualitat del vehicle que el comprador Fou un concepte posat de manifest el 1961 per George Stigler, premi Nobel d’economia el 1982 El 2001, els economistes George Akerlof, Michael Spence i Joseph Stiglitz reberen el mateix guardó per l’estudi sobre l’impacte d’aquesta variable en diversos mercats
Mercat Central d’Abasts de Barcelona
Economia
Empresa constituïda el 1967 que gestiona la distribució majorista del sector alimentari de Barcelona i també d’altres mercats.
Situat a la Zona Franca de Barcelona , on ocupa unes 90 hectàrees, l’accionariat el componen l’Ajuntament de Barcelona 51%, l’empresa nacional Mercasa 37% i el Consell Comarcal del Barcelonès 12% Obrí les primeres installacions el 1971, substituint l’històric mercat del Born de Barcelona, i al llarg dels anys següents s’hi anaren traslladant els diversos subsectors que tenien també les installacions a la ciutat, les quals foren reconvertides en equipaments culturals i recreatius El Born Centre Cultural, parc de Joan Miró, Teatre Lliure, etc L’any 1979 s’hi traslladà l’antic escorxador, el…
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un…
George A. Akerlof
Economia
Economista nord-americà.
Professor a la London School of Economics i a l’Indian Statistical Institute, des del 1980 exerceix la docència a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És especialment conegut pels seus treballs sobre els efectes de la informació asimètrica en els mercats, i demostrà que els mercats redueixen l’assignació de recursos quan manquen mecanismes de verificació de la qualitat En la mateixa línia, assenyalà que la informació asimètrica entre els prestadors i els prestataris explicaria les elevades taxes d’interès dels crèdits en els mercats locals del Tercer…
inversió financera
Economia
Aplicació d’un capital a actius financers (a mitjà i llarg termini), mitjançant un o diversos instruments financers, per a trobar-li el màxim rendiment, dins els condicionaments de risc i de termini.
La inversió en actius reals és de caràcter físic i la financera, és representada per un títol o una anotació en compte desmaterialització de títols-valors Les transaccions corresponents són fetes als mercats financers organitzats primaris i secundaris, subdividits en mercats especialitzats euromercat, mercat hipotecari, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina