Resultats de la cerca

Inicialment cenetista i dirigent del Sindicat del Transport de Barcelona durant la vaga del 1923, evolucionà després cap al sindicalisme revolucionari, formant part del Grup de La Batalla , i passà finalment al socialisme Tingué un paper molt destacat en les activitats revolucionàries dels anys 1930-31 Dirigent de la UGT catalana, collaborà en el seu setmanari La Internacional 1931 ocupà la presidència del Sindicat d’Estibadors del port de Barcelona, fou membre del comitè regional del PSOE 1934 que s’integrà, el 1936, en el Partit Socialista Unificat de Catalunya Fou assassinat per…

Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles , redactat per la fracció socialista barcelonina 10 de juny de 1864, i collaborà en el periòdic El Obrero Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors 1869 Publicà Tres años de revolución en España 1869, Dios y el Diablo 1871 i Dios, el Mundo y el Hombre 1885

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona Des del seu ingrés el 1975 a Comissions Obreres  CCOO de Catalunya en la seva etapa d’estudiant i militant del PSUC , desenvolupà tasques vinculades amb el món de l’educació i la funció pública Fou secretari de la federació d’ensenyament del sindicat i secretari d’economia i formació per a l’ocupació 1992-2001, responsable de l’àrea socioeconòmica de CCOO a Catalunya 2001-04 i, més tard, secretari…

Fill de l’empresari i advocat Manuel Carrasco i Formiguera , es graduà a l’IESE Fou director de la Companyia d'Indústries Agrícoles, vicepresident del Banc Industrial de Catalunya BIC i de la química Sinorgan i conseller de diverses empreses Membre directiu de  Banca Catalana , en fou el darrer president 1965-1981 Fou vicepresident del Futbol Club Barcelona 1969-77 durant els dos mandats d’Agustí Montal i presidí el club des del desembre del 1977 fins al juny del 1978 Durant la seva presidència l’equip de futbol guanyà la Copa del Rei, que fou el primer trofeu que s’oferí al president de la…

Format a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds Anglaterra, fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera 1915 Militant de la Lliga Regionalista, fins el 1924 collaborà amb l’Escola d’Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya Durant la Dictadura de Primo de Rivera succeí Guillem Graell com a secretari del Foment del Treball Nacional Amb el franquisme, presidí l'Ateneu Barcelonès de 1952 a 1961 després de l'etapa falangista i li donà un caire més asèptic respecte al règim Fou ministre sense cartera 1957-65 i president del Consejo de Economía…

Militant del Partit Obrer Socialdemòcrata, participà activament en la Revolució Russa Al seu acabament es dedicà a l’ensenyament a la Universitat de Moscou 1921-23 i a l’Institut Plekhanov d’Economia Nacional 1929-30 Coautor i editor del Primer Pla Quinquennal, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1931 Expert en planificació, participà en la discussió sobre els criteris de selecció d’inversions, rebutjant aquells que incorporessin magnituds típiques d’una economia de mercat, com la taxa d’interès, i formulant criteris alternatius, com la relació entre acumulació…

El 1975 fundà, en règim de cooperativa, el Grup SERHS, amb seu a Pineda de Mar Maresme, dedicat als serveis a l’hostaleria, que presidí fins a la mort, i que en pocs anys se situà com el primer del sector de Catalunya i ha aconseguit també una notable projecció internacional El 1977 fundà el Gremi d’Hostaleria del Maresme, que també presidi, i el 1978 formà part del comitè executiu de la Federació Nacional d’Hostaleria Membre del consell assessor de Foment del Treball, fou membre del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona com a president de la delegació del Maresme 1999-2006 Militant…

Doctorat per l’Escola d’Enginyers de Terrassa 1962, obtingué el títol de màster en ciències al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge 1965, any que s’incorporà a l’ Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa  IESE, on dirigí el programa de MBA 1967-74 Fou president del consell d’administració del diari Avui   1979-88 Militant primerenc i membre del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya , fou diputat per Convergència i Unió  al Parlament de Catalunya 1980-93 i portaveu del grup d’aquesta coalició 1982-89 El 1989 fou nomenat conseller del Departament…

Format de manera autodidacta Treballà en el camp tèxtil, ram en el qual arribà a ser contramestre en una empresa Dedicat al sindicalisme, fou un actiu militant de la CNT Arran de la Dictadura de Primo de Rivera i la situació de precarietat produïda, ofegat, el 1928 s’embarcà, sense recursos, cap a América S'establí a l’Argentina, a Buenos Aires, on ja el 1931 havia obert una petita fàbrica de tovalloles Amb una millor situació econòmica, va fer-hi anar la família Ben integrat a la vida i activitat dels catalans residents en aquest país, s’incorporà al Casal de Catalunya, on fou…

Començà la seva trajectòria laboral com a aprenent a l’Empresa Nacional Bazán, que el 2000 es fusionà amb Astilleros Españoles i constituí Izar Construcciones Navales El 2005, la societat pública SEPI el prejubilà i s’integrà a Comissions Obreres CCOO, sindicat del qual formava part des del 1970, com a assalariat El 1972 fou acomiadat i empresonat per la seva participació activa en la vaga general de Ferrol com a militant de base del sindicat Després de sortir de la presó, com a president del comitè intercentres de l’empresa Bazán, visqué en la clandestinitat durant quatre anys…