Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…
moneda digital
Economia
Unitat monetària que només pot ser objecte de transaccions per Internet.
moneda
Economia
Part de l’oferta monetària d’un país composta de bitllets més moneda metàl·lica i que també es denomina efectiu en mans del públic.
En el cas de l’Estat espanyol, la moneda de curs legal és constituïda pels bitllets emesos pel Banco de España i per les monedes metàlliques que són encunyades pel ministeri d’hisenda i distribuïdes també pel Banco de España
paper moneda
Economia
Bitllet de banc utilitzat com a mitjà de pagament.
La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros , i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda…
moneda convertible
Economia
Moneda que pot ésser intercanviada pel seu detentor, dintre uns límits de quantitat determinats, per l’equivalent en moneda d’un altre país al tipus de canvi establert entre ambdues.
moneda feble
Economia
Moneda que té un valor inestable o una tendència a perdre’l constantment en relació amb les fortes.
Les monedes febles acostumen a correspondre a països subdesenvolupats amb elevades taxes d’inflació i problemes de pagament amb l’exterior, per la qual cosa practiquen alguna forma de control de canvis
moneda divisionària
Economia
Moneda que representa una fracció de la unitat monetària i té un valor convencional superior a l’efectiu.
moneda forta
Economia
Moneda que té un valor estable en el mercat internacional de canvis o una consolidada tendència a revaluar-se respecte a les altres monedes.
Les monedes fortes corresponen, normalment, a països que gaudeixen d’una estabilitat de preus o una menor taxa d’inflació que la resta i també d’excedents en llur balança de pagaments En general, les monedes fortes són les declarades convertibles
adulteració de la moneda
Economia
Disminució substancial del poder adquisitiu de la moneda, o rebaixa en el seu contingut de metalls nobles.