Resultats de la cerca

El 1666, davant l’incendi de Londres, proposà la necessitat d’una assegurança, proposta que recollí en el Discourse Showing the Cause and Effects of the Increase of Building ‘Discurs que mostra les causes i els efectes del creixement de la construcció’, 1696 La seva obra principal és A Discourse of Trade ‘Discurs sobre el comerç, 1690, on defensà la teoria legal de la moneda i l’especialització del treball i on atacà la teoria mercantilista de la balança comercial En The Interest of Money Mistaken ‘L’interès del diner malentès’, 1668 definí l’interès com a renda del capital, i…

S'especialitzà en temes de teoria monetària relacionats amb les fluctuacions cícliques de l’economia Obres principals Currency and Credit 1928, Trade Depression and the Way Out 1931, The Art of Central Banking 1932, Capital and Employment 1937 i Incomes and Money 1967

Afecta els controls de canvis, els pagaments i cobraments resident-no resident els valors i els comptes bancaris divisa convertible-no convertible La liberalització amplia els mercats globalitzant-los i incrementa els productes financers i la concurrència Té el risc del diner especulatiu hot money i de l’evasió de capitals paradís fiscal

Superintendent de finances a França, hi introduí el paper moneda i fundà la Banque Générale 1716 i la Compagnie d’Occident 1717, més tard Compagnie des Indes, anomenada la Mississippi , que féu fallida el 1720 i l’arruïnà Tal com ho exposà a Money and Trade 1705, creia que el creixement econòmic depenia de la circulació de moneda, dirigida per l’estat

Assolí una destacada posició econòmica que consolidà al capdavant de la Companyia de les Índies Orientals Mercantilista, propugnà una política de diner barat abaixant el tipus d’interès, l’augment de la població activa i la conversió de les colònies angleses en mercats reservats a les metròpolis Escriví Brief Observation concerning Trade and the Interest of Money 1668 i New Discourse of Trade 1669-90

Analitzà la problemàtica del creixement econòmic, lligat a les modificacions estructurals que comporta, i, juntament amb ED Domar, establí el model de creixement anomenat de Harrod-Domar Fou editor de l’ Economic Journal 1945-61 i assessor del FMI 1952 Entre les seves obres cal esmentar Towards a Dinamic Economy 1948, The Foundations of Inductive Logic 1958, Towards a New Economic Policy 1967 i Money 1969

Professor des del 1942 a la Universitat d’Uppsala, fou seguidor de Wicksell i defensà la funció econòmica de l’estat en l’obra Gerechtigkeit der Besteuerung ‘Legitimitat de l’impost’, 1919 En la seva obra principal, Studes in the Theory of Money on Capital 1939, utilitzà l’anàlisi de seqüències per a analitzar les variacions de les magnituds econòmiques, parallelament al treball teòric efectuat per Keynes

Fou precursor del pensament econòmic clàssic d’ASmith i DRicardo, per tal com intentà basar l’anàlisi econòmica en la teoria del valor treball i excedent Per això fou considerat per Marx com el fundador de l’economia política Introduí també l’estadística i la matemàtica en l’anàlisi econòmica Entre les seves obres cal destacar A Treatise of Taxes and Contributions 1662, Verbum Sapienti 1664, Political Arithmetic 1690, Political Anathomy of Ireland 1691 i Quantulumcunque Concerning Money 1695

Catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Pavia, sobretot estudià la història de la moneda, la població i la tècnica Entre les seves obres sobresurten Studi di storia della moneta 1948, Money, Prices and Civilization in the Mediterranean Area 1956, The Economic History of World Population 1962, Clocks and Culture 1967, Literacy and development 1969, Storia economica dell’Europa pre-industriale 1974 i Il fiorino e il quattrino 1982 Fou codirector de l' Economic History of Europe 1972-76

Representant de l’escola clàssica, les seves aportacions des de la càtedra d’Oxford creada el 1825 constituïren les bases d’inflexió cap al marginalisme Rebutjà la concepció ricardiana del valor-treball exposant la teoria de l’abstenció, com a justificació dels beneficis perquè la disponibilitat de béns de capital pressuposa el sacrifici de no haver consumit totes les disponibilitats en un moment determinat Publicà Three Lectures on the Value of Money 1829 i Outline of the Science of Political Economy 1836