Resultats de la cerca

De jove residí a l’Argentina, on establí relacions comercials que continuà en tornar a Barcelona Fundà la revista comercial hispanoamericana El Mercurio 1901 i publicà opuscles de tema sud-americà Escriví l’obra en prosa Por los Pirineos 1903 i fou coautor amb Artur Masriera del llibret de l’òpera Bruniselda 1906, d’Enric Morera

Obrer metallúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra fins el 1971, secretari general de la UGT i fins el 1970 membre de la comissió executiva del Partido Socialista Obrero Español Fou diputat a corts 1936 i residí exiliat a França des del 1939 Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles

Diplomat en economia per l’École Pratique des Hautes Études de París i doctor per la Universitat Lliure de Berlín, d’on fou professor, exercí també la docència a la Universitat de Brusselles Dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional 1941, fou el teòric més conspicu del trotskisme i escriví un gran nombre de llibres articles i opuscles acusadament combatius, en els quals rebutjava tant l’estalinisme com la socialdemocràcia, que considerava sotmesa al capitalisme Destaquen Traité d’économie marxiste 1962, Contrôle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion 1970 i…

El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor, treballà a Roma fins el 1889…

Estudià dret a Barcelona, i es doctorà a Madrid Milità en el partit d’E Castelar, però més tard s’afilià al Partido Reformista i en fou cap a Catalunya Fou diputat a les corts per Vilafranca del Penedès vint anys seguits 1903-23 Autor d’estudis tècnics de tema agrícola canals de reg, la filloxera, la rabassa morta, etc, fou president de la Lliga de Productors de Catalunya i de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, i fomentà les exportacions comercials catalanes a l’Amèrica del Sud Collaborà en la revista Cataluña Agrícola , i publicà opuscles de tema agrari Fou fundador…

Presidí el Foment Mercantil Sabadellenc Milità a la Lliga regionalista i el 1909 fou candidat en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor Durant la Setmana Tràgica, proclamà, amb Manuel Folguera i Duran i altres, la república a Sabadell Hagué d’exiliar-se a Amèrica, i s’establí a Santiago de Xile El 1916 es feu soci del Centre Català, s’afilià a Estat Català i defensà les tesis de Francesc Macià, però se’n separà el 1928 Fundà, el 1923, el Comitè de Publicitat Catalana, plataforma independentista que difongué opuscles seus com Queremos a Cataluña…

El 1809 s’inicià en el negoci del seu pare, el comerciant Pau Güell i Roig, emigrat a la República Dominicana, i passà amb ell a Amèrica Tornà molt aviat a Catalunya amb la finalitat de fer estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona En morir el seu pare, arruïnat, es traslladà a Cuba el 1818, on residí més de quinze anys A partir de 1821 es dedicà de ple a l’activitat empresarial, i arran de la seva capacitat arribà a monopolitzar pràcticament el mercat de l’Havana i s’enriquí esdevingué cap de l’associació del grup d’empreses comercials de la ciutat El 1835 tornà de nou a Barcelona…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón, i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes…