Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
assegurador | asseguradora
Economia
Persona que assumeix el cobriment de riscs de tercers.
En el llenguatge professional sol ésser anomenat assegurador directe, en contraposició amb el reassegurador En general, és una persona jurídica —companyia mercantil o mútua—, bé que també hi ha casos en què ho són persones individuals Lloyd’s En certs països la funció asseguradora és exercida per organismes públics, sigui amb exclusivitat, sigui en concurrència amb d’altres asseguradors en alguns llocs un important sector és nacionalitzat A l’Estat espanyol, juntament amb les societats anònimes privades i les associacions mútues, uns organismes de caràcter públic…
agent de desenvolupament local
Economia
Persona física o jurídica que té com a objectiu la dinamització econòmica del territori, mitjançant la potenciació dels factors locals i la promoció del territori de cara a l’exterior.
És una figura introduïda en els darrers anys per molts organismes d’àmbit local ajuntaments, consells comarcals
Comissió de les Classes Obreres
Indústria tèxtil
Economia
Organització obrera formada a Barcelona el 1855 per la unió de diverses associacions de treballadors de la indústria cotonera.
Collaborà en l’organització de la vaga general del 1855 Formà part de la comissió mixta d’organismes barcelonins que reivindicaren el dret d’associació obrera davant el general Espartero
Mercat Central d’Abasts de Palma
Economia
Empresa constituïda a Palma per a la creació d’un mercat central amb un capital inicial de 112 milions i mig de pessetes amb la participació de l’ajuntament de Palma (51%), de l’empresa estatal Mercasa (26%) i de capital privat, sense la participació directa dels agricultors, cooperatives o germandats de llauradors.
Les installacions foren inaugurades el 1973, alhora que era suprimit l’antic mercat de sa Porta Han sorgit dificultats motivades pel descontentament inicial dels agricultors locals i per tensions entre els organismes oficials que hi participen
empresa multinacional
Economia
Entitat econòmica que duu a terme les seves activitats en diversos països mitjançant inversions directes.
El caràcter de corporació multinacional, inicialment reservat als organismes bancaris, fou, a partir del 1965, assumit majoritàriament per empreses privades fortament concentrades, que s’installaren en els llocs on els costs de producció eren relativament més baixos així se situaren al marge de les mesures reguladores del funcionament del capitalisme en un país determinat
base imposable
Economia
Dret fiscal
Quantia del capital, de la renda, utilitat o despesa, que ha estat fixada legalment i sobre la qual recau un tribut determinat.
Normalment és establerta per la declaració del contribuent, però també pot ésser-ho automàticament a partir d’altres imposts ja fixats, a través d’estudis objectius fets per organismes mixts del fisc i dels contribuents que assenyalen uns mòduls uniformes per a cada fet imposable, o directament per la mateixa administració sistema de jurats tributaris
ajustament estructural
Economia
Política econòmica de reforma dels desequilibris d’una economia, d’un sector o d’una variable macroeconòmica, produïts pel creixement, els canvis en la demanda i les irregularitats concurrents.
Pretén d’assimilar els canvis, reestablir els equilibris i assuaujar-ne les conseqüències socials Dotat de modalitats diverses segons el nivell de desenvolupament de l’estat, l’objectiu de l’ajustament és incrementar l’eficiència, la flexibilitat i el dinamisme de l’economia Els organismes internacionals FMI, OCDE, BIRD, BERD en són els promotors i cooperadors
països en transició
Economia
Expressió amb què el Banc Mundial anomena un conjunt de 28 països que entre el 1917 i el 1950 desenvoluparen un sistema d’economia planificada i que a partir de la dècada dels noranta han començat una transformació vers la instauració d’un sistema de lliure mercat.
Es tracta d’un procés que requereix canvis molt profunds i que és tutelat pels principals organismes internacionals Aquest grup és format per 10 països de l’Europa de l’est i central Albània, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Macedònia, Polònia, Romania i la República Txeca, els 15 sorgits de la disgregació de l’URSS Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Ucraïna, Uzbekistan, Tadjikistan, Turkmenistan, la Xina, Mongòlia i Vietnam
efectes públics
Economia
Documents de crèdit emesos per l’estat o uns altres organismes dependents.
Els més corrents són els bons d’estat, que tenen com a principal objectiu el finançament del dèficit pressupostari, i els emesos per les empreses públiques Solen tenir privilegis com la desgravació fiscal o la pignoració automàtica
despesa militar
Economia
Militar
Conjunt de tota la despesa que fa un estat mitjançant els ministeris o departaments de defensa amb l’objectiu de garantir la defensa armada del territori d’un Estat.
Inclou tant les pensions i la seguretat social del personal com les de les organitzacions paramilitars estatals, així com les despeses sanitàries dels militars, els ajuts que rebin aquests per la seva condició de militars, el cost de funcionament i de capital dels programes militars, inclosos els espacials els ajuts per R+D i les inversions en armes, infraestructures i installacions militars l’ajut militar i la participació en organismes internacionals militars o missions militars a l’exterior, incloses les autodenominades d’ajut humanitari o de pau
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina