Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola
Economia
Conjunt de recursos destinats a les activitats relacionades amb l’agricultura.
Es posà en marxa el 1962, i des del 1964 està format per dues seccions permanents la Secció Orientació , que destina els recursos a la millora estructural de les explotacions, i la Secció Garantia , que els destina al sosteniment dels preus i que funciona d’acord amb els reglaments de la política agrària comuna PAC El FEOGA és la partida més gran del pressupost comunitari, de manera que durant la dècada dels vuitanta representà un 65% de les despeses globals i, tot i que els darrers anys aquest percentatge ha disminuït, en el pressupost del 1997 encara n'absorbia un 45%
Secció Orientació Fons Europeu d’Organització i Garantia Agrícola
Economia
Fons estructural de la Comunitat Europea creat el 1964 i destinat a l’increment de la productivitat agrària, silvícola i pesquera i a l’ocupació òptima dels factors de la producció, especialment de la mà d’obra.
Contribueix financerament, complementant-les en un 25-65% en les sumes que els estats dediquen al reforçament de les estructures, a la comercialitzazció, la transformació, la reconversió i el desenvolupament social i medi ambient i a altres activitats, programades per la Comissió Europea El seu àmbit territorial són les regions agràries i les zones rurals i pesqueres
Fons Estructurals de la Unió Europea
Economia
Nom que reben els antics Fons Estructurals de la Comunitat Europea
.
Són quatre el FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional , l’FSE Fons Social Europeu, el FEOGA-O Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola , Secció Orientació i l’IFOP Instrument Financer d’Orientació de la Pesca Aquests fons es regulen a través del Marc d’Actuació Comunitària, que té una durada de sis anys i on es concreten els objectius als quals es poden destinar aquests recursos L’any 1997 representaren un 33% del pressupost de la Unió Europea
depreciació
Economia
Disminució del valor dels elements de l’actiu d’una empresa.
Generalment és derivada d’un augment del poder adquisitiu de la moneda, reflectit en la disminució de preus de mercat, d’una disminució o canvi d’orientació de la demanda o d’un gran increment de l’oferta És també motivada pel progrés tecnològic, que obliga constantment a substituir l’antic equip per un altre de més perfeccionat
progrés tècnic
Economia
Procés de desenvolupament i perfeccionament de la tècnica i la tecnologia en llur aplicació a la producció.
Factor crucial, des de mitjan s XIX, per al creixement econòmic, el progrés tècnic fou introduït per primera vegada el 1957 pel nord-americà Robert Merton Solow, com a element independent en la funció de producció, juntament amb el capital i el treball, els únics reconeguts fins aleshores com a components d’aquesta Bé que, en teoria i quan no altera la proporció dels factors en el nou procés productiu, és neutral, el progrés tècnic és tanmateix determinat, tant en la seva orientació com en els ritmes del seu desenvolupament, per les concretes relacions socioeconòmiques existents
Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
Economia
Institució creditícia fundada el 1844, a partir d’un projecte presentat el 1839 a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i a la Junta de Comerç pel liberal Josep Melcior Prat, al qual s’afegí l’ajuntament de Barcelona.
Primerament, tingué el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona Fou la primera caixa catalana, i serví de model per a d’altres, com la de Sabadell i la d’Igualada Inicialment de caràcter burgès liberal, ja al segle XIX el control fou exercit durant molt de temps per la noblesa catalana Des del 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, envers l’activitat econòmica amb la creació, el 1980, del Grup de Serveis El 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona
Acción Valenciana
Economia
Organisme creat el 1923, ja iniciada la Dictadura, per iniciativa de la Unió Gremial de València amb la finalitat de defensar els interessos econòmics de València.
La Unió Gremial convocà una assemblea a la qual acudiren una sèrie d’entitats, entre altres, la Cambra de Comerç, la Federació Patronal i Lo Rat Penat A partir d’aquesta assemblea fou creada Acción Valenciana Aquesta entitat lliurà un document al general Primo de Rivera on era demanada la creació d’un organisme supraprovincial Aquesta iniciativa es materialitzà en l’avantprojecte d’estatut de la Mancomunitat Valenciana, aprovat per la diputació provincial de València el febrer de 1924 El canvi d’orientació de la política de la Dictadura supressió de la Mancomunitat de Catalunya i…
mercaderia
Economia
Producte del treball humà, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l’intercanvi en el mercat.
Històricament, en la transformació d’una societat primitiva en una societat mercantil, els productes del treball es converteixen en mercaderies a mesura que palesen més clarament —al costat de llur valor d’ús a causa de llurs qualitats específiques i que poden haver donat lloc a un intercanvi no mercantil— llur valor de canvi en el mercat Aquest procés va particularment lligat amb la intensificació de la divisió social del treball entre productors independents, l’extensió del mercat, l’orientació de la producció vers ell i el desenvolupament de la circulació monetària El mode de…
Miquel Valdés
Història
Economia
Dirigent comunista.
Fou un dels fundadors del Partit Comunista de Catalunya i membre del seu primer comitè central en representació de Tarragona el 1932 L’estiu del 1935 passà a portar la direcció del partit i li imprimí una nova orientació política, més favorable a l’entesa amb els altres partits i grups comunistes i socialistes Al febrer del 1936 fou elegit diputat a corts per Barcelona dins la candidatura del Front d’Esquerres de Catalunya Membre del comitè executiu del PSUC, des del moment de la seva constitució al juliol del 1936, durant la guerra civil en fou secretari d’organització Conseller…
William Cleland Lowe
Economia
Electrònica i informàtica
Executiu nord-americà
.
Graduat en física al Lafayette College d’Easton, el 1962 s’incorporà a IBM Cap del departament de desenvolupament de projectes 1975, per a fer front a la creixent demanda de miniordinadors el 1980 organitzà la fabricació d’un prototip a partir de l’assemblatge de components provinents d’altres empreses, especialment el sistema operatiu MS-DOS, que proporcionà Microsoft , aleshores en els inicis, i el microprocessador, que proveí Intel La màquina, presentada a l’agost del 1981 fou, de fet, el primer ordinador personal, i pel cost i la rapidesa amb què fou construït tingué un gran impacte…