Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
tresor públic
Economia
Dret administratiu
Departament de l’administració pública d’un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països; també fa funcions de control i d’administració amb relació a la caixa de l’estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques
.
El tresor públic té en diversos països —com és ara l’Estat espanyol o els EUA— el privilegi d’emissió de la moneda metàllica dins el límits que assenyalen les respectives legislacions Les operacions que efectua el tresor públic com a caixer de l’estat exerceixen una influència en el circuit monetari El tresor públic intervé en la recaptació d’imposts, la distribució de la despesa pública, la política d’endeutament de l’estat —emissió i reemborsament del deute públic, crèdit del banc central—, els moviments de les reserves de caixa de l’estat…
sector públic
Economia
Àmbit de l’activitat econòmica que controla o en la qual participa l’estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.
Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són l’administració central, que recull l’actuació econòmica de l’estat emmarcada pel pressupost els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal cas espanyol el sector públic local,…
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…
dèficit públic
Economia
Resultat de l’activitat del sector públic durant un exercici econòmic quan les despeses superen els ingressos.
pressupost públic
Economia
Document que recull, amb més o menys detall, els ingressos i les despeses que tindrà una entitat pública (estat, ajuntament, etc) durant un període determinat, que generalment és anual o bianual.
Té caràcter normatiu limitatiu per a les despeses i orientatiu quant als ingressos Presenten superàvit quan la diferència entre els ingressos i les despeses sigui positiva si, al contrari, aquestes són superiors als ingressos, la situació és de dèficit pressupostari hom parla de pressupost equilibrat quan els ingressos són iguals a les despeses Els pressuposts de l’estat adopten bàsicament una forma institucional es componen de la reunió dels pressuposts dels diferents ministeris i d’altres organismes estatals aquests són alhora dividits per a cadascuna de les seves unitats administratives, i…
consolidació del deute públic
Economia
Conversió del deute públic flotant, representat pels bons del tresor, en deutes (títols de deute) a llarg termini.
actius líquids en mans del públic
Economia
Agregat monetari constituït per l’agregat monetari M3 més els instruments crediticis a curt termini de les administracions públiques (bons, pagarés del tresor, lletres del tresor, i d’altres valors emesos pels ens territorials) en mans de les famílies i de les empreses, així com altres actius transferibles emesos pel sistema creditici.
mercat

Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina