Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
relacions públiques
Economia
Sociologia
Conjunt d’activitats d’una empresa o d’una entitat de caràcter públic (com és ara els partits i àdhuc els governs) ordenades a influir en l’opinió pública per tal d’atreure els individus o altres entitats com a possibles nous clients, seguidors, etc.
Encomanades a agències de publicitat i caps de premsa o a artistes, polítics i agents que cerquin espais publicitaris en els mitjans de comunicació, les relacions públiques trobaren llur primera sistematització als EUA, al començament del s XX el 1923 hom n'establí a la Universitat de Nova York la primera càtedra que hi ha hagut al món Íntimament relacionades amb la publicitat, les relacions públiques cerquen uns resultats més permanents i d’una rendibilitat més apreciable que no els pretesos per aquesta De l’especialista en relacions públiques, hom en…
finances públiques
Economia
Conjunt de procediments emprats per l’estat per a recollir uns ingressos amb vista a efectuar unes despeses en el pla estatal, local o de les agències de govern, compatibles amb el seu funcionament.
La seva finalitat és la de proveir la comunitat d’uns serveis, d’implantar una determinada política social, de controlar determinats sectors econòmics o d’actuar sobre seu, o d’actuar sobre tota l’economia conjuntament Els ingressos de l’estat poden ésser originats per la venda de productes obtinguts produïts, per exemple, per empreses nacionalitzades o per serveis per exemple, correus, pels emprèstits efectuats o pels imposts Les despeses públiques s’originen amb motiu de les diferents activitats desplegades per l’estat actuant com a consumidor per exemple, les despeses corrents…
dèficit zero
Economia
Situació de les finances públiques en la qual els ingressos igualen les despeses.
Es tracta d’un objectiu perseguit pels gestors de les finances públiques com a pas previ a l’assoliment del superàvit pressupostari En la pràctica, i molt especialment a partir de la crisi global desencadenada el 2008, l’objectiu del dèficit zero és en realitat lluitar contra el dèficit pressupostari
sector públic
Economia
Àmbit de l’activitat econòmica que controla o en la qual participa l’estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.
Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són l’administració central, que recull l’actuació econòmica de l’estat emmarcada pel pressupost els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal cas espanyol el sector públic local, format per diputacions, mancomunitats, municipis,…
despesa pública
Economia
Volum de les despeses fetes per l’administració per satisfer necessitats col·lectives.
Fins al s XIX l’estat es limitava a finançar l’administració civil, les despeses de caire militar i una gamma força limitada de serveis públics Al s XX, sobretot a partir dels anys vint, el volum de les despeses públiques ha augmentat d’una manera molt notable La intervenció estatal en la vida econòmica s’ha anat incrementant i diversificant com a conseqüència del fet que el mateix desenvolupament econòmic exigia, d’una banda, una política més activa d’obres públiques i, de l’altra, una intervenció directa de l’estat en els sectors directament productius com és ara…
fisc
Economia
Dret fiscal
Nom donat al conjunt dels serveis tributaris de les administracions públiques.
Joseph-Marie Caillaux

Joseph-Marie Caillaux
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític francès, cap del partit radical i expert en finances públiques.
Fou ministre de finances 1899 i 1906-09, president del consell 1911 i de nou ministre de finances 1913-14 Hagué de dimitir a causa de l’escàndol promogut per l’assassinat per part de la seva muller de Gaston Calmette, director de “Le Figaro”, en represàlies contra una campanya de difamació El 1917 fou condemnat a tres anys de presó per intelligència amb l’enemic Amnistiat, s’incorporà al ministeri de finances 1925 Escriví Mes mémoires 1942-47
Institut Català de Finances
Economia
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament d’Economia i Finances, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar pública i privada, creat el 1985.
Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmic-Social i Financer establert el 1984 Les funcions d’aquest nou Institut són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit depenents de la Generalitat i el control de llur gestió funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d’entitats autònomes, de corporacions públiques i d’empreses públiques o privades El finançament inicial provenia de la dotació inicial de 2000 milions de…
risc sobirà
Economia
Risc d’insolvència d’estats o d’institucions o d’empreses públiques.
Les agències de ràting són les encarregades de fer-ne l’anàlisi de solvència S'assimila al risc de país, terme utilitzat per a referir-se a la qualificació de risc atribuïda a un estat sobirà
Josep Maria Cullell i Nadal
Economia
Història
Política
Polític i economista.
Després d’haver militat al MSC, cap al 1974-75 s’integrà en el Grup d’Acció al Servei de Catalunya i participà, el 1976, en la formació de Convergència Democràtica de Catalunya Diputat a corts, regidor i tinent d’alcalde de Barcelona des del 1979, fou membre de la comissió mixta de traspassos Estat-Generalitat i fou diputat al Parlament català en les legislatures del 1980 i el 1984 Fou conseller de política territorial i obres públiques del 1980 al 1983, i d’economia i finances d’aquest any al 1987 Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona en 1987-93 i diputat al Parlament…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina