Resultats de la cerca

Fins el 1914, el sistema monetari internacional es fonamentava en el patró or Aquest implica un sistema de tipus de canvi fixos on les fluctuacions del canvi es mantenen en un marge molt estret Cada país manté les seves reserves en or, i la moneda nacional és convertible en or al banc central a la paritat establerta per llei L’oferta monetària d’un país depèn de les seves existències d’or i es modificarà en variar les reserves d’or En un patró or, l’ajust de la balança de pagaments tindrà lloc, d’acord amb la teoria quantitativa del diner, mitjançant la variació…

Hom reconeix al metall patró un poder d’encunyació i d’alliberació de deutes illimitat, independentment que puguin existir monedes d’altres metalls El progressiu desplaçament de les monedes fortes or per les fluixes argent, que tingué lloc en el bimetallisme, portà la majoria de països, a la fi del s XIX, a substituir-lo pel de metall patró únic Aquest primer sistema monometàllic fou d’argent, fins que la seva desvaloració recomanà l’adopció del d’or El 1914 hom introduí la circulació de diner paper parcialment convertible

El 1816 hom li adoptà el sistema del patró or, basat en el sobirà, moneda d’or amb un contingut de 7,988 g de metall, dividit en 20 xílings o 240 penics aquesta divisió fou mantinguda fins el 1971, que fou establerta la decimal, de 100 penics Des de la darreria del s XIX fins al 1914 la lliura esterlina ocupà un lloc de privilegi dins el sistema monetari internacional, en garantir el manteniment del patró or la majoria de les transaccions financeres internacionals eren fetes en lliures, considerades com a moneda de reserva forta En la Primera Guerra Mundial la lliura…

Aquest règim d’absoluta convertibilitat pressuposa un sistema de patró monetari internacional, sia el patró or gold standard o el patró canvis-or gold exchange standard En aquest darrer cas, una moneda està fermament vinculada a la d’un altre país, la qual és plenament convertible en or Hom pot parlar també de convertibilitat limitada , quan és restringida en relació amb les operacions implicades, els estats amb els quals són efectuades i les persones que hi intervenen La més utilitzada és la convertibilitat limitada a no residents , que assegura una…

Representà França a la conferència d’indemnitzacions de Moscou 1945 Presidí, durant el primer govern De Gaulle, la comissió d’experts per a la reforma financera i monetària, que formulà el Pla Rueff Concep el sistema econòmic amb automecanismes de regulació, i s’oposa, en conseqüència, a la intervenció de l’estat en l’economia Fou partidari del retorn al patró or, enfront del patró canvi or institucionalitzat per l’FMI Publicà Des sciences physiques aux sciences morales 1922, L’âge de l’inflation 1963 i Le péché monétaire d’Occident 1971

La seva complexitat es deriva tant de la diversitat de funcions del diner com del seu caràcter social sistema monetari internacional, patró 3

Depengué del patró or fins a la Primera Guerra Mundial El 1924 fou substituït pel Reichsmark RM, equivalent a un bilió de marcs paper i definit com a 0,35 g d’or fi

L’alineament té una especial importància en el comerç exterior i en el camp monetari, en el qual defineix la modificació del valor d’una moneda com a conseqüència del canvi produït en el valor d’una estrangera o més d’una que fa el paper de patró-divisa en el sistema monetari internacional

Donà una gran importància a la teoria econòmica i a l’estadística com a base per a argumentar la història econòmica Professor d’economia a Estocolm, fou partidari del liberalisme econòmic i es mostrà ortodox en qüestions fiscals i monetàries, recomanant la tornada al patró d’or Amb BOhlin donà una explicació del comerç internacional basada en l’escassetat i l’abundància relativa La seva obra més important és Mercantilism 1931

Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve 1979 Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina 1943 i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona 1949 Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una collecció particular de més de 17000 volums Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi