Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
administració per objectius
Economia
Conjunt de procediments formals, en els quals participa tot el personal, per aconseguir finalitats comunes, amb la fixació de resultats mesurables, per tal d’avaluar posteriorment l’assoliment dels objectius.
Fons per a la Unitat Alemanya
Economia
Instrument de la política econòmica alemanya creat el 1990 per al finançament de les inversions públiques i de les despeses fetes pels cinc länder de l’ex-República Democràtica Alemanya, per a afavorir llur integració dins els onze estats de l’antiga República Federal d’Alemanya.
A tal finalitat hom invertirà 15 000 milions de marcs fins l’any 1994 la meitat en 1990-1991, procedents de l’endeutament i de les reduccions efectuades en el pressupost federal Des del 1985, regirà per a tots els länder un idèntic mecanisme de compensació financera Länderfinanzausglesich
censor de comptes | censora de comptes
Economia
Dret mercantil
Accionista nomenat per la junta general d’una societat anònima per tal de sotmetre al seu criteri l’aprovació de la documentació i comptabilitat presentada pels administradors de la companyia.
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears
Antic edifici central de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, a Barcelona, obra d’Enric Sagnier i Villavecchia (1917)
© Fototeca.cat
Economia
Institució creditícia fundada el 1904 a Barcelona a iniciativa de les set agrupacions patronals més importants per tal de constituir una caixa de retir per als obrers.
En fou el primer president Lluís Ferrer-Vidal i Soler , i el primer director Francesc Moragas 1904-35, el qual rebé assessorament d’Enric Prat de la Riba Del 1910 al 1939 representà l’Instituto Nacional de Previsión al Principat i a les Balears Els homenatges a la vellesa iniciats el 1915 i internacionalitzats el 1928 a través del Congrés d’Assistència Pública i Privada i les institucions de la caixa, com l’Institut de la Dona que Treballa 1920, posteriorment Institut de Santa Madrona, el Patronat de Catalunya…
Companyia de Comerç de Barcelona
Una acció de la Companyia de Comerç de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Companyia comercial privilegiada creada a Barcelona el 1755, per iniciativa d’alguns comerciants catalans, per traficar amb Amèrica, també coneguda com a Reial Companya de Comerç de Barcelona.
Fins avançat el segle XVIII, no existia intercanvi comercial directe entre Catalunya i Amèrica, i tots els ports catalans estaven vedats a fer comerç amb aquest continent Els vaixells catalans que hi anaven abans del 1755, generalment sortien del port de Cadis, on era molt habitual el canvi de matrícula del propietari, i ho feien al seu risc Arran d’aquestes dificultats, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van pomoure i proposar la creació de la Companya de Comerç de Barcelona a les…
taxa de canvi
Economia
Preu d’una divisa estrangera en termes de la unitat monetària nacional.
Expressa el nombre d’unitats monetàries nacionals que cal lliurar per aconseguir una unitat monetària estrangera En tant que preu, la taxa de canvi és determinada per les condicions d’oferta i demanda en el mercat de divises divisa Hi ha, doncs, tantes taxes de canvi com divises distintes admeses a la cotització internacional La condició d’equilibri requereix, com a mínim, que l’elasticitat de l’oferta de divises sigui més gran que l’elasticitat de la demanda, condicions que són…
Junta de Comerç de Barcelona
Edifici de la Llotja de Barcelona, que fou seu de la Junta de Comerç de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana, creada a Barcelona el 1758.
Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 pertalde reactivar l’economia catalana junta de comerç Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI d’Espanya Carles III en confirmà la creació 1760 i n'aprovà les ordenances 1763 El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la…
índex de preus de consum
Economia
A l’Estat espanyol, mesura efectuada per tal d’avaluar el cost de la vida al llarg d’un període determinat de temps, el resultat de la qual té caràcter oficial.
Per a confegir-lo, hom treballa sobre una mostra que té en compte els preus de determinats béns i serveis prèviament seleccionats com a bàsics, el nivell de consum de cada període, els salaris i el pes relatiu de cada grup socioeconòmic en la població total
tècniques de venda
Economia
Procediment seguit pel venedor per tal de convèncer el comprador que adquireixi el bé o el servei que li ofereix.
Hi ha tècniques centrades en l’oferta i d’altres de centrades en el client Les primeres es caracteritzen pel fet que el venedor centra els esforços a presentar els avantatges i les bones condicions de l’oferta Una de les tècniques més divulgades és coneguda amb la sigla AIDA atenció, interès, desig, acció En les tècniques centrades en el client, el venedor adapta l’actuació a la situació i les circumstàncies específiques del client Analitza prèviament el desig i les necessitats del client, pertal d’oferir-li després el producte…
assignació de recursos
Economia
Selecció per part d’un subjecte econòmic dels béns a produir per tal de satisfer directament o indirectament les necessitats humanes.
L’escassetat dels béns amb relació a les necessitats humanes, expressades d’una manera socialment determinada, exigeix unes decisions de selecció, que afecta sobretot el tipus de productes que cal produir i la seva prioriat Hom imputa, per tant, uns factors —recursos naturals, treball corrent i treball acumulat capital— a uns processos productius, que exigeixen de comparar en el temps disponibilitats de producció amb necessitats prioritàries L’anàlisi econòmica de l’assignació formulada pels economistes que accepten el capitalisme es fonamenta en un sistema de valoració basada en la teoria de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina