Resultats de la cerca

El propietari d'un allotjament rural no obté obligatòriament les seves rendes de l'agricultura, la ramaderia o del bosc, però sí ha de residir en la mateixa comarca o habitatge, depenent de la modalitat en aquest aspecte es diferencia de les cases de pagès La Generalitat de Catalunya determina quatre modalitats d'establiments masia , habitatge unifamiliar situat fora del nucli de població on el propietari comparteix habitacions amb els usuaris turístics masoveria , habitatge unifamiliar que es lloga sencer situat fora del nucli de població casa de poble compartida…

El propietari de la casa de pagès obté les seves rendes de l'agricultura, la ramaderia o del bosc, i els ingressos per turisme rural són un complement de l'activitat principal en aquest aspecte es diferencia de l' allotjament rural La Generalitat de Catalunya determina quatre modalitats d'establiments masia , habitatge unifamiliar situat en una explotació agrícola fora del nucli de població on el pagès comparteix habitacions amb els usuaris turístics masoveria , habitatge unifamiliar que es lloga sencer situat en una explotació agrícola on viu el pagès, fora del nucli de …

Aquest concepte, estretament vinculat al marginalisme, complementa la noció d’equilibri individual, tenint en compte l’escassetat de certs béns o recursos Aquesta accepció individual s’ha fet extensiva a la millor solució possible de qualsevol problema econòmic Un cert nombre d’autors tendeixen a definir dins un marc donat de dades que actuen com a factors definidors o limitatius les situacions òptimes d’empresa, consum, creixement, distribució o població Dos temes usuals són els d’òptim d’empresa i òptim de població L’òptim d’empresa es produeix quan l’empresa ha…

És coautor, amb Ernest Lluch, de L’economia del Baix Ebre 1967 i de L’economia a la regió de Tarragona , i també, de La població catalana , publicat com a apèndix de l’edició catalana de La població 1964 d’Alfred Sauvy Collaborà en l’obra collectiva Economia crítica Una perspectiva catalana 1972

Monjo camaldulenc exclaustrat Defensà la llibertat de comerç, considerà la població com a font de riquesa i reconegué la importància de la divisió del treball, així com les conseqüències d’una determinada distribució de la riquesa en un intent de donar a l’economia un contingut sociològic S'anticipà a Malthus en la formulació de la llei de la població i establí, ja, la llei dels rendiments decreixents Obres principals Riflessioni sulla popolazione delle nazioni per rapporto all’economia nazionale 1790 i Dell’economia nazionale 1774

Postulà que existia una relació entre població i recursos de tal manera que el procés productiu és condicionat i s’adapta a la pressió demogràfica, i no a l’inrevés com defensa la visió malthusiana tradicional Així, en un clàssic exemple històric, el creixement de la població hauria originat un canvi en les formes de producció agrícola, que haurien evolucionat per etapes des del sistema de guaret fins a l’agricultura intensiva La seva obra més coneguda és The Conditions of Agricultural Growth the Economics of Agricultural Change under Population Pressure 1965

Format a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de la Mancomunitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou cap del Servei d’Estudis Econòmics i del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya 1933-38 Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d’estudis econòmics Publicà L’economia de la Catalunya autònoma 1933, Els pressupostos de les corporacions públiques 1936, La població a Catalunya 1936, Els moviments demogràfics i de població a Catalunya 1937 i Els pressupostos municipals 1937, entre d’altres

Secretari de Carlo Borromeo, estigué molt lligat amb la Companyia de Jesús El 1589 publicà Della ragione di stato , seguida de l’apèndix Delle cause della grandezza delle città S'oposà a Maquiavel fent de la religió la base de l’estat, però desenvolupà un nou tipus de maquiavelisme, propi del barroc, basat en la raó d’estat Econòmicament, el més interessant és el tercer llibre de Delle cause , on manifestà el seu pensament mercantilista i la seva visió pessimista de la població en mostrar l’antinòmia entre la virtus nutritiva dels estats i la virtus generativa dels ciutadans,…

Mitjà tradicionalment emprat per a construir camins municipals, actualment es troba en desús Hom aportava un treball personal —posteriorment redimible per un impost— d’uns cinquanta-dos dies l’any, compatibles amb els treballs agrícoles, dedicant-hi una jornada setmanal, i del qual ningú no podia excusar-se Les eines eren facilitades per l’ajuntament o pels veïns mateixos i el treball era dirigit per un perit comissionat per l’ajuntament