Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Agenda 2000
Economia
Programa de reforma de polítiques comunitàries per a l’ampliació de la Unió Europea
.
El 26 de març de 1999, el Consell Europeu de Berlín arribà a un acord polític per tal d’establir les prioritats comunitàries durant el període 2000-06 amb l’objectiu d’adaptar les polítiques comunes al nou entorn i establir un marc financer que preveiés l’ampliació de la UE Els aspectes fonamentals de l’agenda tenen a veure amb les reformes de les polítiques agràries, l’augment de l’eficàcia dels fons estructurals Fons Estructurals de la Unió Europea i de cohesió, i el reforçament de les estratègies encaminades a enfortir els països candidats a adherir-se a la UE…
desenvolupament sostenible
Ecologia
Economia
Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.
La difusió de l’expressió té l’origen en l’anomenat Informe Brundtland , encarregat per les Nacions Unides i fet públic el 1987 Per tal d’ésser efectiu, el desenvolupament sostenible comporta diverses mesures utilització racional dels recursos per a evitar-ne el ràpid exhauriment, eliminació o reducció al màxim del potencial contaminant de les energies, reaprofitament dels residus industrials o del consum, protecció activa d’espais naturals, etc El nivell de degradació mediambiental, les perspectives d’empitjorament i la necessitat d’una acció internacional concertada per a evitar-lo portaren…
Elinor Ostrom

Elinor Ostrom
© Indiana University
Economia
Política
Politòloga nord-americana, de nom de soltera Elinor Claire Awan.
Graduada 1954 i doctorada 1965 a la Universitat de Califòrnia Los Angeles, on també treballà com a analista al departament de personal 1957-61 El 1965 s’incorporà com a professora visitant a la Universitat d’Indiana, on desenvolupà la carrera acadèmica i on el 1973 cofundà amb el seu marit Vincent Ostrom el Programa d’Estudis sobre Teoria Política i Anàlisi de Gestió, que dirigí fins el 2009 Ocupà també altres càrrecs com el de professora del Departament de Ciències Polítiques 1974-91, del qual fou catedràtica, i el de codirectora del centre per a l’Estudi de les Institucions, la…
Banc Europeu d’Inversions
Economia
Institució de dret públic autònom, creada el 1958, d’acord amb el Tractat de Roma (Unió Europea).
Té per objectiu finançar les polítiques de desenvolupament, cohesió i integració europees Incideix, entre d’altres, sobre les regions menys afavorides, la millora de les infraestructures, la protecció del medi ambient i la qualitat de vida, el foment de la indústria i el suport a la petita i mitjana empresa Fora de la UE, finança les polítiques de cooperació i desenvolupament de la Comissió Europea a un centenar de països Des del 1999 depèn del Banc Central Europeu
Jean Fourastié
Economia
Pseudònim de l’enginyer i economista francès Josep Hubert.
Professor al Conservatoire des Arts et Métiers 1940, a l’Institut d’Études Politiques de París 1945 i a l’École Pratique des Hautes Études 1949 Estudià l’evolució socioeconòmica dels països desenvolupats, on destacà la importància de la diferenciació sectorial Aquest tema, juntament amb el de l’evolució de la productivitat, és el que tractà en nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Le Grand Espoir du XX e siècle 1949, Machinisme et Bien-être 1951, La Civilisation de 1975 1967, La Civilisation de 1995 1970, Economie et Société 1972, Quarante ans de recherches 1978, La Civilisation de…
Angus Deaton

Angus Deaton
© Princeton University
Economia
Economista escocès de nacionalitat britànica i nord-americana.
Graduat 1967 i doctorat 1974 per la Universitat de Cambridge, fou professor d’econometria a la Universitat de Bristol 1976-83 Des del 1983 és professor de la Woodrow Wilson School of Public and International Affairs de la Universitat de Princeton Nova Jersey, on ocupa la càtedra Dwight D Eisenhower de relacions internacionals Les seves recerques s’han centrat en les polítiques de desenvolupament de la societat del benestar, de la reducció de la pobresa a partir de l’anàlisi detallada del comportament dels consumidors i dels collectius afectats per les polítiques d'…
Francesc Lliset i Borrell
Economia
Literatura
Jurista, economista i escriptor.
Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret 1976, fou professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona Secretari de primera categoria d’administració local 1962 i interventor de fons de l’administració, exercí als ajuntaments de Ripoll i Sitges, a la Corporació Metropolitana de Barcelona, com a secretari general tècnic de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i com a secretari general de l’Ajuntament de Barcelona 1999-2002 Rebé diversos premis pels seus estudis sobre règim local És autor d’una àmplia obra sobre…
pla
Economia
Política
Sociologia
Conjunt orgànic de directrius i mesures polítiques i econòmiques adreçades a resoldre un problema o una situació determinats.
política de rendes
Economia
Conjunt de mesures que tracten d’aconseguir un acord entre govern, empresaris i treballadors amb vista a establir un control a la puja dels preus, rendes diverses i salaris.
L’objectiu d’aquestes polítiques és el restabliment o manteniment d’una taxa de guany sense alces de preus que impliquin un deteriorament del sector exterior
segmentació del mercat
Economia
Subdivisió d’un mercat potencial en grups o àrees homogènies de consumidors seguint criteris de parcel·lació, per tal d’adoptar una política selectiva en funció dels diferents atributs definits per a cada grup.
Aquests atributs han de justificar més tard la possibilitat d’actuar-hi amb unes polítiques d’impulsió especialitzades, així com un tractament definit en els aspectes de distribució, qualitat i preus
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina