Resultats de la cerca

La majoria de legislacions no castiguen el fet de gaudir d’una posició dominant en el mercat, sinó les pràctiques monopolístiques que se'n beneficien i que poden afectar els competidors i, per tant, reduir la lliure concurrència La llei acostuma a considerar que formen part d’aquestes pràctiques la imposició, de manera directa o indirecta, de preus o altres condicions, la limitació de la producció o distribució o el desenvolupament tècnic de les empreses i altres conductes d’aquest tipus

És coneguda també com a política antitrust o contra les pràctiques restrictives de la competència Aquesta política és un fet corrent a la majoria de països capitalistes, i s’ocupa, no pas exclusivament del monopoli, sinó també de l’entesa entre empreses, el càrtel , el trust, el tracte discriminat i l’abús de posició dominant, sempre que aquestes situacions es produeixin al país i no a l’estranger Els motius d’aquesta actuació són de dues menes polítics, per tal d’evitar que els consumidors pateixin el poder exercit pels oferents, així com la concòrdia entre el poder econòmic i el polític, i…

Si l’acord és explícit, s’anomena càrtel Aquests acords representen pràctiques restrictives de la competència, i actualment són més vigilats i sancionats per l’Administració que la formació de grans grups industrials, primers objectius de les lleis antimonopoli

Constitueix una de les formes de la cogestió d’empreses i entra en el que hom anomena capitalisme popular La possessió de les accions s’esdevé generalment en la forma de cessió per part de l’empresa, com a participació en els beneficis, o bé facilitant als treballadors un tipus especial de tracte que els permet d’adquirir accions a termini Ambdues formes són modernament pràctiques molt usuals en nombroses empreses dels EUA, la Gran Bretanya i la República Federal d’Alemanya

Les pràctiques restrictives del comerç més corrents són les barreres d’entrada dificultats legals o gremials per a l’establiment de noves empreses acords entre empreses per a fixar preus o repartir-se mercats mesures de control directe de preus per part dels poders públics formació d’un monopoli d’oferta en un sector econòmic creació de situacions monopolístiques a través de la publicitat falsa diferenciació del producte, desinformació sobre el mercat, etc Quan les limitacions s’apliquen a l’entrada de productes estrangers, hom parla de limitacions a la importació

Deixà d’existir l’any 1940 L’Associació, en el si de la qual es materialitzaren les inquietuds científiques i pràctiques dels elements dedicats a la comptabilitat i a l’administració d’empreses, desenvolupà les seves activitats mitjançant cursets, conferències, assessorament tècnic i jurídic, biblioteca especialitzada, publicacions, mutualisme, etc Publicà, del juliol del 1925 a l’octubre del 1938, 151 números de la revista “Organització” L’entitat organitzà el VI Congrés Internacional de Comptabilitat, que tingué lloc a Barcelona el novembre del 1929 i el 1932 l’Exposició Retrospectiva de…

La institució, que es regula bàsicament per la llei 16/1989, de 17 de juliol, modificada pel reial decret 7/1996, de 7 de juny, estableix per al tribunal les funcions de resolució i, si és el cas, de proposta També recull que el Servei de Defensa de la Competència, dependent del mateix ministeri, s’encarregui de la instrucció d’expedients La norma que regula el tribunal s’inspirà en la normativa de l’antiga Comunitat Europea sobre política de la competència Al mateix temps, tractà de superar els defectes de l’anterior norma sobre la matèria, anomenada de repressió de pràctiques restrictives…

Aquest mètode, basat en l’anàlisi de cada procés concret de producció per tal d’optimitzar les tasques i reduir al mínim els temps morts, comportà la utilització dels principis de l’organització científica del treball i la intensificació de la tecnologia emprada El seu origen es remunta a les pràctiques de treball en equip, dutes a terme en una fàbrica de carbó de l’URSS els anys trenta, per iniciativa dels obrers i en especial d’Aleksej Grigorjevič Stakhanov 1906-1977 L’èxit d’aquest sistema, que per damunt de tot consistia en un sobreesforç, depenia en bona mesura de l’adhesió dels…

Hom no pot dir que el cos teòric del collectivisme formi un conjunt unitari Les relacions econòmiques i socials es desenvolupen històricament, i, per tant, també evolucionen les qüestions a què es refereixen les diverses teories collectivistes tant pel que fa a llur fonamentació religiosa, ideològica, filosòfica o científica, com a llurs implicacions polítiques que es derivarien del procés necessari per a establir pràcticament el model collectivista Algunes formes d’agrupacions tribals primitives podrien ajustar-se de fet a aquest model —tot i que la tribu, per la seva situació de perill…