Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Mario Conde
Economia
Financer gallec, de nom complet Mario Antonio Conde Conde.
Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto, guanyà les oposicions a advocat de l’Estat 1973 El 1977 s’introduí en el món dels negocis en incorporar-se a la direcció dels laboratoris farmacèutics Abelló, i en planificà la venda a la multinacional nord-americana Merckx 1983 Amb els ingressos aconseguits amb aquesta operació adquirí el laboratori Antibióticos, que vengué a la multinacional italiana Montedison 1987 Amb els beneficis d’aquesta segona venda esdevingué, el mateix any, un dels primers accionistes individuals de Banesto , del qual fou nomenat president i conseller delegat El 1993…
Jordi Cuixart i Navarro

Jordi Cuixart
Economia
Política
Empresari i activista cultural i polític.
Fundador i director de l’empresa d’envasats Aranow Packaging Machinery 2003, també és membre fundador de la Fundació Privada d’Empresaris FemCAT 2004, que es dedica a elaborar propostes i a generar iniciatives per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya Membre d’ Òmnium Cultural des del 1996, entitat de la qual ha estat tresorer i vicepresident, el desembre del 2015 en fou elegit nou president Com a màxim dirigent d’Òmnium Cultural ha esdevingut, conjuntament amb el president de l’ Assemblea Nacional Catalana , Jordi Sànchez , el líder més visible de les organitzacions ciutadanes…
Gerardo Díaz Ferrán

Gerardo Díaz Ferrán
© Alfonso Esteban / CEOE
Economia
Empresari castellà.
Estudià enginyeria industrial i el 1967 fundà l’empresa de transport Trapsa Juntament amb el seu soci Gonzalo Pascual, posà en marxa nombrosos negocis vinculats amb el transport i el turisme Copropietari, juntament amb Pascual, de Viatges Marsans, convertí aquesta companyia en el primer operador turístic de l'Estat espanyol També amb Pascual, l'any 1996 creà Air Comet, que vinculà al grup Marsans, companyia que el 2001 comprà Aerolíneas Argentinas El 2002 accedí a la presidència de la Confederación Empresarial de Madrid CEIM, i des d’aleshores ocupà una de les vicepresidències de la…
Bernard Madoff
Economia
Financer nord-americà.
Després de graduar-se a la Hofstra University, creà 1960 la seva empresa d’inversions, Madoff Securities, i posteriorment fou president del mercat National Association of Securities Dealers Automated Quotation NASDAQ Durant el 1980 la seva empresa fou una de les principals inversores L’11 de desembre de 2008, fou detingut acusat d’un frau monumental, el més gran de la història fins aleshores, per un import de més de 50000 milions de dòlars al llarg d’una vintena d’anys El cas afectà nombroses personalitats i entitats financeres, que li havien confiat diners perquè els gestionés, atesa la seva…
José María Ruiz-Mateos y Jiménez de Tejada
Economia
Empresari andalús.
Professor mercantil per l’Escola de Comerç de Jerez, inicià la carrera empresarial amb el negoci d’exportació de vins a la Gran Bretanya iniciat pel seu pare Amb els seus germans fundà RUMASA , un conglomerat que arribà a agrupar més de 700 empreses, principalment dels sectors de la banca, l’hoteleria, els vins i l’alimentació L’expansió descontrolada del grup el portà al caire de la fallida i a amenaçar, per les seves dimensions, l’economia espanyola El 1983 el grup fou nacionalitzat pel govern Fugint de la justícia, que l’acusava d’evasió de divises, estafa i apropiació indeguda, s’installà…
bo porqueria
Economia
Títol de renda fixa amb una rendibilitat molt per sobre de la de les emissions de deute més segures del sector públic, però alhora amb un risc d’insolvència també alt. Té una qualificació creditícia per sota de l’AAA, la considerada de primera classe per les agències de ràting.
Aquest instrument de finançament es popularitzà cap al 1980, quan Michael Milken, un executiu del banc d’inversió Drexel Burnham Lambert, els utilitzà per a finançar adquisicions d’empreses i per a fusions La seva carrera fulgurant, que li reportà una immensa fortuna i el sobrenom de rei dels bons porqueria, acabà el 1989 quan fou jutjat acusat de frau i enviat a la presó
Joseph-Marie Caillaux

Joseph-Marie Caillaux
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític francès, cap del partit radical i expert en finances públiques.
Fou ministre de finances 1899 i 1906-09, president del consell 1911 i de nou ministre de finances 1913-14 Hagué de dimitir a causa de l’escàndol promogut per l’assassinat per part de la seva muller de Gaston Calmette, director de “Le Figaro”, en represàlies contra una campanya de difamació El 1917 fou condemnat a tres anys de presó per intelligència amb l’enemic Amnistiat, s’incorporà al ministeri de finances 1925 Escriví Mes mémoires 1942-47
Miquel Nacher
Història
Economia
Dirigent obrer internacionalista.
Capeller, després d’ésser un dels organitzadors de la federació local de societats obreres valencianes en 1870-72, passà a Barcelona, on formà part del consell de la federació barcelonina de l’AIT Secretari general de la federació d’ofici de tot Espanya Bakuninista i de l’Aliança de la Democràcia Socialista, fou molt amic de García Viñas i participà en les comissions federals clandestines de la FRE, de l’AIT el 1874, en 1876-78 i el 1880 Morí a la presó
Sebastià Sunyé i Gavaldà
Història
Comunicació
Economia
Propagandista i publicista anarquista.
Implicat en el procés de Montjuïc de 1896-97, formà part del grup d’encartats que sofrí més tortures i el consell de guerra del desembre del 1896 el condemnà a mort, pena que el suprem de guerra i marina li rebaixà a vint anys de presó Fou indultat el 1901 És autor, entre altres obres, d' Examen sobre importantes puntos de la cuestión social 1891, La utopía o cartilla anarquista 1892, Razón o fe 1901, Orientación sociológica 1901 i Sobre moral 1908
Ramon Sales i Amenós
Història
Economia
Sindicalista.
Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França Més tard…