Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
planejament estratègic empresarial
Economia
Sistema, a mitjà i a llarg terme (entre 3 i 10 anys), per a establir plans de desenvolupament i programes d’explotació per a la gestió òptima de l’empresa.
Anomenat també planemajent d’empresa, aquest sistema aplica els conceptes d’estratègia a l’empresa i, després de fer-ne una diagnosi visió i posicionament, planeja una estratègia general i li traça uns programes funcionals, amb unes accions específiques, uns recursos adients i uns estàndards de funcionament per al control de gestió Iniciat als Estats Units, als anys cinquanta, el sistema ha estat definit per diversos autors P Drucker, RL Ackoff, GA Steiner
Programa Integrat Mediterrani
Economia
Conjunt de programes de política regional (1985) de la Comunitat Europea (de deu estats), destinat a modernitzar les economies de les regions mediterrànies, afectades per la concurrència d’Espanya i Portugal, en la nova ampliació a dotze estats.
Amb vigència de 1986 a 1992, els programes, amb un pressupost de 4 100 milions d’ecus, més 2 500 suplementaris de préstecs del BEI, comprenen tot Grècia, més de la meitat meridional d’Itàlia i tot el sud de França El caràcter integrat fa referència a la participació de totes les administracions públiques i al tractament conjunt de totes les necessitats sectorials, prioritzades
Valerio Lazarov Lessner
Ràdio i televisió
Economia
Empresari televisiu romanès.
Llicenciat en art el 1957 per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic de Bucarest, començà a treballar aquell mateix any a la televisió romanesa com a director i productor de programes, tasques que realitzà fins el 1968, que s’incorporà a Televisió Espanyola TVE A la segona meitat dels anys setanta popularitzà l’ús del zoom , que acabà essent un dels trets distintius dels seus programes televisius com a director i productor de programes de TVE El 1979 treballà amb la Radiotelevisione Italiana RAI i el 1980 passà a Canale 5, televisió privada controlada per Silvio Berlusconi, com a director…
Barcelona Graduate School of Economics
Economia
Escola internacional de negocis amb seu a Barcelona, creada el 2006.
En foren els impulsors els departaments d’economia de les universitats Autònoma de Barcelona UAB i Pompeu Fabra UPF, l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC i el Centre de Recerca en Economia Internacional CREI Des del punt de vista legal, la Barcelona GSE és una fundació privada reconeguda per la Generalitat de Catalunya com a institut universitari de recerca associat a la UAB i la UPF En el patronat, a més de les institucions acadèmiques esmentades hi figuren la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i empreses privades AXA, Banc Sabadell, Fundació ‘la Caixa’ i la Fundació…
reestructuració
Economia
Procés d’adequació d’un sector productiu, mitjançant una nova combinació de factors, per tal d’obtenir més productivitat.
Els programes de reestructuració sectorial acostumen a afectar els que constitueixen l’activitat tradicional d’una determinada economia, com per exemple el sector cotoner o la mineria, ja que mantenen formes més endarrerides de producció i combinacions de capital i treball menys avantatjoses
Joshua Angrist

Joshua Angrist
© National Bureau of Economic Research
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat en economia per l’Oberlin College d’Ohio 1982 i doctor en economia 1989 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Harvard fins el 1991 i Jerusalem 1991-96 i, des del 1998, és professor d’economia al Massachusetts Institute of Technology MIT de Boston, on imparteix econometria i economia laboral És membre del National Bureau of Economic Research, l’IZA - Institute of Labor Economics, l’American Academy of Arts and Sciences, l’American Economics Association, l’American Statistical Association i l’Ecometric Society Ha estat editor de les revistes…
James J. Heckman
Economia
Economista nord-americà.
Professor d’economia de la Universitat de Chicago des del 1995 A la meitat dels anys setanta avaluà mètodes de selecció de mostres en l’àmbit laboral, com l’efectivitat de les ocupacions subsidiàries o els programes de formació, que posteriorment s’han utilitzat en la investigació aplicada en diverses ciències socials L’any 2000 li fou concedit, juntament amb Daniel LMcFadden, el premi Nobel d’economia
consumidorisme
Economia
Política per la qual els consumidors intenten defensar llurs drets i interessos, mitjançant certs moviments i associacions.
Accions del consumidorisme són l’anàlisi dels productes de consum i la publicació dels resultats en revistes de consumidors El consumidorisme influeix també en els fabricants i distribuïdors i en les mateixes autoritats i assoleix, així, resultats notables Iniciat als EUA, adquirí el 1960 estatus internacional en les International Organization of Consumer Unions La Comunitat Europea ha formulat 1975 i 1981 dos programes europeus de protecció dels consumidors
despesa militar
Economia
Militar
Conjunt de tota la despesa que fa un estat mitjançant els ministeris o departaments de defensa amb l’objectiu de garantir la defensa armada del territori d’un Estat.
Inclou tant les pensions i la seguretat social del personal com les de les organitzacions paramilitars estatals, així com les despeses sanitàries dels militars, els ajuts que rebin aquests per la seva condició de militars, el cost de funcionament i de capital dels programes militars, inclosos els espacials els ajuts per R+D i les inversions en armes, infraestructures i installacions militars l’ajut militar i la participació en organismes internacionals militars o missions militars a l’exterior, incloses les autodenominades d’ajut humanitari o de pau
convergència econòmica europea
Economia
Procés d’apropament de les economies dels estats membres de la Comunitat Europea per a aconseguir llur integració i constituir la unió econòmica i monetària d’Europa.
Els criteris aplicats per a reduir els diferencials entre els estats són el dèficit públic inferior al 3% del PIB relació entre deute públic i PIB inferior al 60%, la inflació en relació als tres estats millors, diferencial d’1,5%, la taxa d’interès del deute públic a cinc anys diferencial de 2% i les taxes de canvi dins la banda estreta del sistema monetari europeu Els tres primers criteris són referits a l’any anterior al pas a la tercera fase el quart, als dos anys anteriors Uns programes de convergència per estats estableixen les mesures a prendre