Resultats de la cerca

Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern…

Collaborà a les empreses del seu germà Josep Campo, especialment a la creació i al desenvolupament de la Societat de Ferrocarrils Valencians, de la qual fou gerent des del 1868 Havia militat al partit progressista Publicà alguns estudis sobre el sistema tributari espanyol

Després de residir a l’Havana 1820-35, on fundà el Jardí Botànic, viatjà per diversos països europeus i n'estudià l’economia Exposà les seves idees socials influïdes per Pecqueur en Lecciones de economía social 1840 El seu pensament, reformista i utòpic, evolucionà cap a una religiositat de caire místic, sense relació amb el moviment obrer i socialista del seu temps A partir del Bienni Progressista 1854-56 es convertí a l’absolutisme Publicà Revista de los intereses materiales y morales 1844 i Aforismos sociales 1849

De família jueva, es dedicà als negocis des de jove Després del Trienni Constitucional 1823 s’exilià a Londres, des d’on finançà l’expedició que enderrocà la monarquia absoluta a Portugal Tornà a Espanya 1835, i fou nomenat ministre d’hisenda i, poc després, cap de govern Tornà a ésser ministre d’hisenda 1836, 1837 i 1843 Destacada figura del partit progressista, promogué un seguit de reformes, entre les quals es destacaren, d’una banda, l’allistament general de l’exèrcit servei que podia ésser defugit mitjançant el pagament d’una indemnització, i, de l’altra, la supressió de la major part d’…

Deixeble d’Eudald Jaumeandreu a la càtedra d’economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, en la qual presentà, en 1835-36, un examen públic sobre la Necesidad del sistema prohibitivo en España Estudià dret a Barcelona 1840, i el 1856 es doctorà El 1842 participà en la Junta Revolucionària de Barcelona Guanyà la càtedra de dret administratiu i d’economia política de la Universitat de Barcelona, el 1847, i des del 1853 ocupà la de dret polític i de legislació mercantil a Madrid, on s’installà Feu un paper de propagandista del lliurecanvisme, a través de nombrosos discursos i mítings…

Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa,…

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1962, per motius polítics hagué d’exiliar-se l’any següent Cursà estudis d’econmia a la Universitat d’Estocolm i, el 1965, d’administració social i mèdica a Londres, Oxford i Edimburg Posteriorment, se n'anà als EUA on amplià estudis i es doctorà, el 1968, en salut pública a la Johns Hopkins University de Baltimore on fou professor d’aquesta especialitat fins l’any 2003 Treballà com a assessor sobre sistemes sanitaris per a diverses organitzacions internacionals Consell d'Europa, Organització Mundial de la Salut OMS Organització Panamericana de la Salut,…

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…