Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
contingentació
Economia
Mesura proteccionista de control del comerç internacional segons el qual només pot ésser importada una quantitat donada d’una mercaderia durant un període fixat.
Molt utilitzada després de la crisi de 1929-32, tant per a protegir la indústria nacional com per a equilibrar la balança de pagaments, de fet provoca una distorsió dels corrents naturals del comerç internacional, l’elevació dels preus interiors, i afavoreix la formació de monopolis
laissez faire, laissez passer
Economia
Expressió (‘deixeu fer, deixeu passar’) pròpia de l’escola fisiocràtica per a designar la doctrina que preconitza la no-intervenció de l’estat en la vida econòmica.
Fa referència a la noció que, si hom permet la lliure actuació dels individus en el terreny econòmic, cadascú, en perseguir el seu interès personal, actuarà seguint unes lleis immutables, en virtut de les quals s’establirà una harmonia econòmica natural Adam Smith aplicà aquest principi en el comerç internacional Inicialment, el concepte es concretà en l’oposició a tota mena de limitacions, monopolis i reglamentacions estatals Més endavant, ha estat interpretat en el sentit d’afavorir i protegir el lliure funcionament dels mecanismes econòmics
Aliança Cooperativa Internacional
Economia
Organització internacional no governamental creada a Londres el 1895.
Intenta de propagar els principis i els mètodes cooperatius a tot el món i de protegir els intressos dels moviments cooperatius enfront dels governs i dels particulars A través del seu secretariat les organitzacions cooperatives estatals intercanvien experiències, fan estudis sobre problemes que interessen el moviment cooperatiu i tenen un programa d’assistència tècnica en favor de les organitzacions cooperatives dels països subdesenvolupats Té estatut consultiu a diverses organitzacions governamentals de la família de les Nacions Unides La seu és a Londres però celebra…
mercat de futurs
Economia
Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries (mercat de futur de mercaderies), de divises o de títols borsaris (mercat de futurs financers).
La seva finalitat és protegir compradors i venedors de les fluctuacions imprevistes en el preu d’una mercaderia, i els inversors, de les fluctuacions en el tipus d’interès o en les cotitzacions de divises i valors Òbviament, però, en aquest darrer mercat no actuen tan sols els inversors que a través de la cobertura busquen d’eliminar el risc, sinó també els especuladors que persegueixen un guany a través de l’assumpció de riscs en posicions descobertes El principal centre de futurs financers és Chicago Chicago Board of Trade i International Monetary Market A Londres funciona des…
American Telephone and Telegraph Company
Economia
Societat nord-americana (coneguda com AT&T Technologies), fundada el 1885, amb domicili a Nova York.
Té els precedents en la marca creada per Alexander Graham Bell per a protegir els seus drets de patent del telèfon Bell Telephone Company, 1875, i fou la primera empresa telefònica que donà cobertura a tots els Estats Units Creà una xarxa d’empreses filials anomenada Bell System, que entre el 1877 i el 1984 practicà un monopoli de fet sobre la telefonia als Estats Units i al Canadà Com a resultat de diversos processos per abús de posició dominant, el 1956 una llei antitrust frenà l’expansió de la xarxa El 1984 Bell System fou desmantellada, i AT&T, dividida entre diverses…
aranzel
Economia
Dret fiscal
Impost que paguen els béns importats a un estat i, en alguns casos, certs béns exportats.
Els primers aranzels tenien la finalitat de recaptar fons per al fisc Amb l’adveniment de la industrialització, l’aplicació de l’aranzel respon més pròpiament al desig de protegir la producció nacional de la competència estrangera que a l’obtenció de recursos fiscals L’aranzel pot ésser específic si és calculat prenent com a base una propietat física del producte pes, volum, etc ad valorem, si és calculat sobre el preu, i mixt , si hom fa intervenir elements ad valorem i específics L’aranzel específic té l’avantatge de la simplicitat en la seva aplicació, però té l’inconvenient…
proteccionisme
proteccionisme Memòria de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de les importacions de cotó (1834)
© Fototeca.cat
Economia
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada…
bitcoin
Economia
La primera i la més estesa de les criptomonedes.
Funciona amb tecnologia d’igual a igual P2P, cosa que permet el contacte directe entre les dues parts que efectuen la transacció, eludint bancs i altres intermediaris i prescindint d’una autoritat central L’emissió, regulació i verificació de les operacions de moneda bitcoin, subdividida en 10 milions d’unitats anomenades satoshis , són regulades pel programari de la xarxa, de codi obert, fet que possibilita els pagaments a cost pràcticament zero Les transaccions poden dur-se a terme des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa Aquest sistema es començà a difondre el 2009, i té com a punt…
colbertisme
Economia
Doctrina mercantilista que tendeix a protegir la indústria nacional a base de mantenir un just equilibri entre els diversos sectors de l’activitat nacional.
El proteccionisme n'és un tret característic mercantilisme
Organització dels Països Exportadors de Petroli
Política
Economia
Organisme creat per les Conferències de Bagdad (1960) i Caracas (1961) per unificar les polítiques petrolieres dels països membres (tots ells importants exportadors de petroli) i protegir llurs interessos.
Els membres fundadors foren l’Iran, l’Iraq, Kuwait, l’Aràbia Saudita —que té la clau de la majoria de les decisions, ja que disposa d’un terç de la producció total del càrtel— i Veneçuela Posteriorment, fins la dècada de 1970, s’hi afegiren Qatar 1961, Indonèsia 1962, Líbia 1962, els Emirats Àrabs Units 1967, Algèria 1969, Nigèria 1971 i l’Equador 1973 Té la seu a Viena Després de la conferència de Teheran del 1971 i la guerra araboisraeliana del 1973, els països de l’OPEP aprofitaren la forta dependència i vulnerabilitat energètica mundial respecte a llurs petrolis per a formar…