Resultats de la cerca

Es distingeixen dos tipus bàsics de mercats de crèdit d’acord amb el període de durada dels crèdits el mercat de diners i el mercat de capitals El mercat de diners és el dels préstecs a curt termini, en el qual s’estableix el tipus de descompte com a preu del diner Els oferents són, fonamentalment, els estalviadors privats que tenen dipòsits als bancs i les empreses que colloquen fons disponibles als bancs Els demandants són les empreses que necessiten fons de tresoreria, els bancs, que desitgen liquiditat, els particulars que volen finançar llur consum i també l’estat i les entitats…

La sigla C2C prové de la denominació anglesa Consumer to Consumer , client a client

El comerç electrònic entre empreses és el comerç electrònic que mou més volum de negoci La sigla B2B prové de la denominació anglesa Business to Business , empresa a empresa

Cada vegada adquireix més rellevància el comerç electrònic entre empreses i consumidors, especialment en articles com ara llibres i discs, i també en serveis, com ara els financers La sigla B2C prové de la denominació anglesa Business to Customers , empresa a client

Segons la teoria dels fons prestables, el tipus d’interès és determinat en el mercat per la interacció de l’oferta i la demanda de fons prestable L’oferta prové de l’estalvi de particulars i d’empreses, del destresorejament i de l’increment de l’oferta monetària per part del govern o de la banca La demanda és feta bàsicament per la inversió, el tresorejament i el consum extraordinari

És molt utilitzat als mercats de futurs i opcions per aquells que aposten per una baixada de preus Quan es tracta d’accions, l’inversor ha de demanar-ne prestades al seu intermediari amb l’expectativa de tornar-les en un termini després de comprar-les al mercat a un preu més baix El guany prové de la diferència entre la compra al mercat i el preu al qual s’obtingueren prestades També és coneguda per la denominació anglesa short selling

L’expressió prové del llibre homònim de JK Galbraith The Affluent Society 1958 Té l’inici en el creixement ininterromput i indiscriminat de la producció en una economia de mercat a partir de la Segona Guerra Mundial, en un primer moment als EUA i posteriorment a l’Europa occidental L’ideal de l’equidistribució de la renda a través d’una massiva participació de la població en el creixement de la productivitat i en el consum generalitzat resulta frenat per la persistència o generació de zones subdesenvolupades o pobres enmig de l’extensió de la prosperitat, que s’esdevé a…

La diferència bàsica amb la balança de pagaments pròpiament dita prové de la dificultat de quantificar-la a causa de la manca del control estadístic que exerceixen les fronteres Fou introduïda a Catalunya per Ramon Trias i Fargas, el qual amplià els estudis sobre balances comercials preexistents de Figuerola, Güell i Ferrer, Graell i Pi de Sunyer, i donà lloc, així, a d’altres estudis contemporanis Antoni Ros, Antoni Montserrat, Jordi Petit i Ernest Lluch, on destaquen, en conjunt, una balança comercial favorable, una sortida de capitals per a les finances centrals i les caixes d…

Exercí de mercader a Londres i de banquer a París Morí assassinat La seva obra Essai sur la nature du commerce en général escrita vers el 1720 i publicada el 1755 ha estat considerada la primera visió global del sistema econòmic Considerà que el valor prové de la terra i del treball i que és fixat per llurs costs aquest preu intrínsec sovint no coincideix amb el de mercat, però hi ha una tendència natural cap a l’equilibri Analitzà els efectes d’un augment de l’oferta monetària —la qual depèn no solament de la seva massa, sinó també de la velocitat de circulació— i definí els…

Es graduà a la London School of Economics 1932, on ensenyà del 1935 al 1951, que es traslladà als Estats Units Professor a la Universitat de Chicago 1964-82, el 1991 rebé el premi Nobel d’economia pels seus estudis sobre els costs de transacció i dels drets econòmics Publicà, entre molts altres, dos treballs considerats fonamentals de la teoria econòmica actual i que constitueixen el nucli del seu pensament The Firm 1937, en el qual dona raó de l’existència l’empresa com la forma de minimitzar, tot internalitzant-los, els costos de transacció, i  The Problem of Social Cost 1960, en què…