Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
cercle de qualitat
Economia
Sociologia
Equip de treballadors de la mateixa àrea que es reuneixen regularment i de manera voluntària per tal de reflexionar conjuntament i per resoldre distints problemes relacionats amb la productivitat, la qualitat i les condicions del treball a l’empresa.
Els cercles de qualitat són un dels secrets de l’èxit del toyotisme, sistema d’organització social del treball originat al Japó després de la Segona Guerra Mundial
toyotisme
Economia
Sociologia
Mètode d’organització del treball —oposat al taylorisme— introduït per les empreses japoneses, basat en la producció ajustada, l’aplicació de la qualitat total i la implicació absoluta dels treballadors en el procés de producció.
Una de les bases d’aquest sistema són els anomenats “cercles de qualitat”, equips formats pels treballadors que estudien la qualitat d’un producte i, sobretot, l’adequació del procés productiu Es basa en la premissa que el treballador millora el seu rendiment si participa activament en equips de treball on pot comunicar les queixes i pot suggerir innovacions i millores del procés de produció Tot plegat comporta una major implicació i responsabilitat del treballador Rep el seu nom de l’empresa Toyota
cànon ambiental d’abocament
Economia
Cànon que grava l’abocament d’aigües residuals procedents de sanejaments urbans, establiments industrials i altres punts susceptibles de degradar la qualitat de les aigües.
Els abocaments autoritzats per la llei d’aigües graven amb un cànon destinat a la protecció i millora del medi receptor de cada conca hidrogràfica L’import del cànon resulta de multiplicar la càrrega contaminant de l’abocament, expressada en unitats de contaminació, pel valor que s’assigni a cada unitat, i els titulars de les autoritzacions l’han de pagar a l’organisme competent de la conca, que el destina a la protecció de la qualitat de les aigües prevista en el pla hidrològic de la conca i el pla nacional de sanejament i depuració
utilitat
Economia
Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals.
La consideració d’aquesta qualitat com a atribut comú de totes les mercaderies fou presa per diversos economistes, fonamentalment Jevons, Walras i Menger, com a base que permetia la seva homogeneïtzació a l’efecte de determinar les relacions de canvi Això suposà un enfocament radicalment diferent del de la teoria del valor encetada pels economistes clàssics i Marx i sostinguda fins aleshores La teoria econòmica basada en la teoria del valor-utilitat proposà de centrar tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, la qual cosa suposa l’abandó de l’aproximació a la…
incentiu
Economia
Qualsevol de les retribucions afegides al salari amb l’objectiu de motivar una persona, que normalment tenen relació amb els resultats de l’empresa, ja sigui els seus beneficis, la seva qualitat o la seva productivitat, sobre la base d’un acord col·lectiu.
Els incentius es classifiquen en directes, directament lligats a l’eficiència, i indirectes, lligats a aspectes més globals de l’acompliment, per exemple, la qualitat, la responsabilitat, la destinació a l’estranger expatriats, els viatges freqüents, etc Ambdós poden ser monetaris i no monetaris Els monetaris poden ser de grup, basats en els resultats d’un grup i no en els resultats individuals d’organització, que retribueixen tots els treballadors de l’organització segons els seus resultats, i de producció d’unitats, consistents en una compensació addicional…
treballador | treballadora
Economia
Dret del treball
Persona que treballa en qualitat d’assalariat.
Per tal que es doni la figura jurídica del treballador, cal que hi hagi un contracte de treball entre aquest i l’empresari, però el sol fet de treballar per compte d’altri ja fa sorgir la figura del treballador El treballador pot ésser fix, eventual o temporer Com a contraprestació del seu treball, l’empresari satisfà un sou al treballador Són considerats treballadors els aprenents, encara que no rebin salari, els obrers i operaris, especialitzats o no, en oficis i professions manuals o mecàniques, els encarregats d’empreses i els caps de tallers o d’oficines, els empleats de banca, comerços…
punts de plus familiar
Economia
Dret del treball
L’import econòmic percebut en qualitat de plus familiar.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina