Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
dividend
Economia
Part dels beneficis que una societat distribueix periòdicament entre els seus accionistes.
L’import corresponent a cada accionista és determinat per la classe i el nombre d’accions posseïdes Els dividends poden ésser pagats mitjançant quantitats líquides, noves accions, bons, etc Generalment són pagats segons els beneficis nets, però és freqüent que les societats en declarin amb càrrec a reserves
demanda
Economia
Quantitat de productes o de serveis que un comprador està disposat a adquirir.
Hom anomena demanda efectiva la quantitat de productes que correspon al poder de compra dels demandants, i demanda potencial la corresponent al desig però no al poder, o a l’inrevés Entre els diferents tipus, hom pot distingir-ne tres la demanda composta , quantitat demanada d’un producte per a la seva utilització en diferents funcions la demanda de pell, per exemple, és composta per la demanda que hom en fa per a sabates, cinturons, bosses, etc, la demanda conjunta o complementària , quantitat demanada d’un producte juntament amb quantitats d’altres productes la demanda de…
economia del desequilibri
Economia
Escola de pensament econòmic d’arrel keynesiana, que posa l’èmfasi en les restriccions que per al correcte funcionament del sistema de mercat implica la impossibilitat de vendre (o comprar) tot el que es desitja als preus vigents.
L’equilibri del mercat es produeix a través d’ajustaments en les quantitats, mentre romanen invariables els preus, que presenten unes majors rigideses D’aquesta manera, fenòmens com l’atur o l’acumulació/exhauriment involuntari d’existències es consideren desviacions del mecanisme de l’oferta i la demanda Els seguidors d’aquest corrent són partidaris d’una intervenció pública que ajudi a resoldre aquestes desviacions
en sèrie
Economia
Tecnologia
Forma d’organització i realització del procés de treball que, mitjançant la utilització intensiva de maquinària, té com a resultat l’elaboració de productes (peces, màquines, objectes, etc) idèntics, no diferenciables.
La producció en sèrie, que suposa l’obtenció de grans quantitats d’un mateix producte, comporta la utilització de mà d’obra poc o gens qualificada i la realització del treball en forma de cadena El mètode és caracteritzat per l’elevat grau d’automatització del procés i per la supressió de l’ajustatge i de la rectificació de les peces produïdes, per tal com les peces defectuoses són simplement rebutjades
racional
Economia
Història
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, cap de la comptabilitat municipal al Principat i al regne de Mallorca.
Era elegit periòdicament —tendia a ésser triennalment— pel Consell de Cent, a Barcelona, o pel consell general, entre l’estament mercader Tenia per missió revisar i liquidar els comptes i cloure'ls perquè la ciutat pogués cobrar dels seus deutors les quantitats oportunes A Barcelona, era ajudat per un caixer del compte ordinari i un escrivà del racional D’ell i del clavari —cap de les finances— depenien tots els oficials relacionats amb la vigilància i el cobrament dels drets municipals
François Divisia
Economia
Economista i enginyer francès.
Aplicà les matemàtiques a l’economia i s’especialitzà en el tractament economètric de la moneda En l’obra L’indice monétaire et la théorie de la monnaie 1926 elaborà un índex general mixt del nivell dels preus i de les quantitats intercanviades Criticà l’obra de Keynes, que intentà de reformular amb expressió matemàtica Économique rationnelle 1928 i Traitement économétrique de la monnaie 1962 Fou introductor de la programació lineal a França amb l’obra Technique et Statistique 1941
coeficient tècnic
Economia
En un procés de producció, coeficient que expressa les condicions tècniques d’aquesta producció.
Indica, per exemple, les tones de carbó necessàries per a produir una tona d’acer o les hores-home necessàries per a produir una tona de ciment Interrelaciona, per tant, els balanços materials de diferents sectors involucrats en un procés productiu És semblant al coeficient tècnic de les taules input-output, però se'n diferencia perquè expressa les relacions obtingudes en les empreses que treballen més eficaçment i, a més, és establert en quantitats físiques Introduït per John Walras, el concepte fou primerament aplicat a la metodologia de la planificació soviètica
clearing
Economia
Sistema de pagament internacional, basat en un procediment de compensació que elimina la necessitat de l’ús de divises estrangeres..
Hom estableix una taxa de canvi fixa entre les dues monedes i crea una caixa de compensació a cada estat, on les quantitats dipositades pels importadors serveixen per a pagar els exportadors sense necessitat de disposar de divises A la fi del període establert hom pot liquidar el saldo existent amb or o divises, o bé acumular-lo en forma de crèdit per al període següent El sistema és utilitzat en situacions de recessió mundial, quan un estat sofreix penúria en reserves o quan no existeix la convertibilitat externa
oferta
Economia
Quantitat de productes que concorren en un mercat per ésser venuts, en un moment determinat.
L’estudi de l’oferta com a magnitud global o agregada constitueix una anàlisi de les condicions generals i històriques del procés de producció, és a dir, del grau de desenvolupament de les forces productives, així com de la identificació dels centres de decisió sobre el què, quant i com produir, amb les repercussions consegüents sobre tots els individus que intervenen en el procés És des d’aquest punt de vista d’anàlisi global de les condicions de producció que fou analitzada l’oferta pels economistes clàssics, tot concedint-li un lloc principal en l’estudi del mercat i de la formació dels…