Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Ramon Guerau
Economia
Mercader barceloní dirigent de la Busca.
Del seu pare, Francesc, fill d’un negociant d’igual nom, heretà la professió i les idees Aviat posseí capital propi en la companyia integrada pel seu pare, Andreu d’Olivella i altres mercaders 1429 Poc temps després, pel seu matrimoni, entrà en una altra família del comerç, la dels Manresa, que li donaren 1 000 lliures en concepte de dot Apareix molt lligat a Miquel de Manresa, el seu cunyat, durant llur etapa activa en el govern municipal i en el partit de la Busca Fou membre del sindicat dels tres estaments i del poble de Barcelona i com a síndic buscaire llegí en ple Consell de Cent un…
Ramon Cartanyà
Història
Literatura
Economia
Dirigent obrer i escriptor.
Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles , redactat per la fracció socialista barcelonina 10 de juny de 1864, i collaborà en el periòdic El Obrero Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors 1869 Publicà Tres años de revolución en España 1869, Dios y el Diablo 1871 i Dios, el Mundo y el Hombre 1885
Ramón Tamames Gómez
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Catedràtic d’estructura econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de Màlaga 1968-71 i a la Universitat Autònoma de Madrid des del 1971, també fou catedràtic de la Sorbona 1983-85 i, des del 1992, és catedràtic Jean Monnet de la Unió Europea Alt funcionari del Ministeri de Comerç 1957-67, consultor econòmic de l’Instituto de Integración para América Latina 1967 i de diversos governs de l’Amèrica Llatina Membre del Partido Comunista de España des del 1956, fou elegit diputat per Madrid a les eleccions a corts del 1977 i del 1979, i fou regidor de l’Ajuntament de Madrid 1979 El 1981…
Ramon Trias i Fargas
Ramon Trias i Fargas
© Fototeca.cat
Economia
Política
Economista i polític, fill d’Antoni Trias i Pujol.
Exiliat amb la seva família a Suïssa i a Colòmbia, es llicencià en dret a Bogotà 1947 Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat Catedràtic d’economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València 1962-66 i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 Secció de Filosofia i Ciències Socials Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo 1965 Publicà, entre altres obres, La indústria catalana en els…
Ramon Anglasell i Serrano

Ramon Anglasell i Serrano
© Fototeca.cat
Economia
Economista i especialista en administració.
Estudià a la Junta de Comerç i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1843 El mateix any entrà a la càtedra d’economia política, dret públic i administratiu de la Universitat de Santiago, de la qual, el 1851, fou nomenat catedràtic, com a substitut de Manuel Colmeiro el 1853 vingué a Barcelona per substituir Laureà Figuerola Ocupà diversos càrrecs en institucions barcelonines, com ara la presidència de l’Ateneu Català La seva única obra, Compendio de las lecciones de Economía Política dadas en la Universidad de Barcelona 1858, és una continuació del pensament proteccionista del seu…
Ramon Planiol i Claramunt
Economia
Empresari.
Establert de molt jove a l’Havana, fou president de l’empresa Asociación Nacional y Unión Industrial y Comercial, que s’expandí a tota l’illa durant els primers anys del segle XX Enriquit amb els negocis de Cuba, costejà les obres de les escoles públiques de Sant Pol de Mar Per la seva tasca benèfica li fou concedida la Gran Creu d'Alfons XII El seu nebot, Ramon Planiol i Arcelós, continuà alguns dels seus negocis a Cuba
Ramon Larrea i Espeso
Economia
Militar
Comerciant i militar.
Germà de Joan Larrea i Espeso Com a militar, intervingué en la defensa de Buenos Aires durant les invasions angleses, integrat al Batalló de Voluntaris de Catalunya, amb el grau de tinent L’any 1812 s’incorporà com a ajudant major al regiment de granaders a cavall, el 1813 esdevingué capità del Batalló de Llibertats de Buenos Aires i el 1814 ascendí a sergent major i a comandant d’esquadró Arran del motí de Fontezuelas, fou desterrat, però el 1823 retornà a l’Argentina Recuperà les seves funcions i participà en la guerra contra el Brasil i, posteriorment, intervingué en la defensa de la…
Ramon Miquel i Ballart
Economia
Alimentació
Empresari.
S'incorporà amb els seus germans a la societat de capital familiar Pere Miquel i Fills, creada el 1958 pel seu pare, a partir de l’establiment d’exportació i venda a l’engròs d’ultramarins i queviures que aquest havia fundat l’any 1925 Conseller de Banca Catalana 1960, l’any 1993 fou cofundador de Miquel Alimentació Grup , del qual esdevingué president i conseller delegat, empresa que ha esdevingut líder a l’Estat en la distribució alimentària a l’engròs Conseller de més de vint societats de sectors diversos, fou membre del Consell Consultiu de Foment del Treball i assessor del Departament de…
Ramon Bagó i Agulló
Economia
Política
Empresari i polític.
El 1975 fundà, en règim de cooperativa, el Grup SERHS, amb seu a Pineda de Mar Maresme, dedicat als serveis a l’hostaleria, que presidí fins a la mort, i que en pocs anys se situà com el primer del sector de Catalunya i ha aconseguit també una notable projecció internacional El 1977 fundà el Gremi d’Hostaleria del Maresme, que també presidi, i el 1978 formà part del comitè executiu de la Federació Nacional d’Hostaleria Membre del consell assessor de Foment del Treball, fou membre del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona com a president de la delegació del Maresme 1999-2006 Militant…
Ramon Sales i Amenós
Història
Economia
Sindicalista.
Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França Més tard…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina