Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
reserves monetàries
Economia
Estoc de mitjans de pagament que un país reté amb la finalitat de fer cara als dèficits temporals de la seva balança bàsica, amortint els efectes de les fluctuacions del comerç exterior.
Les reserves monetàries són constituïdes per tots els mitjans de pagament reconeguts internacionalment or, divises, drets especials de gir El volum de reserves necessàries per a un país depèn del nivell del seu desenvolupament i de les previsions de l’evolució del seu comerç exterior
reserves bancàries
Economia
Diner que el banc manté en forma líquida per fer cara a les possibles demandes dels seus dipositants.
Les proporcions que aquestes reserves han de representar respecte al total de dipòsits poden ésser fixades per llei o per conveni entre les institucions bancàries i l’estat
sobrereserva
Economia
Excés de reserves de places d’hotel, d’avió, tren, etc. sobre el nombre de disponibles.
Aquesta situació es produeix quan els empresaris, per tal de garantir la plena ocupació, contracten, comptant amb les anullacions, un nombre de reserves superior a la capacitat de l’establiment o del mitjà de transport
cobertura
Economia
Proporció que hom estableix en els bancs entre les reserves immediatament disponibles i els dipòsits.
És fixada legalment pel banc central, que la pot modificar per influir en el mercat monetari
sanció econòmica
Economia
Cadascuna de les mesures de política econòmica, efectuades per un o diversos estats, contra un altre, per a forçar-lo a modificar una política que afecta les relacions internacionals o els drets humans.
Consisteix en prohibicions, totals o parcials, d’invertir-hi, comerciar-hi, tenir-hi relacions financeres, etc Generalment, no reïxen perquè són obviades per mesures internes reserves, articles substitutoris o externes ús d’estats neutrals o d’empreses atretes pels guanys
reserva tècnica
Economia
Porció d’una prima, determinada per la legislació de cada estat, que la companyia asseguradora té l’obligació de destinar a garantir el cobrament del capital contractat en cas d’esdevenir-se l’eventualitat objecte de la pòlissa.
La reserva tècnica és feta obeint a fórmules matemàtiques llei de probabilitat i llei dels grans nombres i taules actuarials El conjunt de reserves tècniques de les diverses pòlisses d’una mateixa companyia han d’ésser invertides en el sector públic o privat en valors especialment qualificats
dividend
Economia
Part dels beneficis que una societat distribueix periòdicament entre els seus accionistes.
L’import corresponent a cada accionista és determinat per la classe i el nombre d’accions posseïdes Els dividends poden ésser pagats mitjançant quantitats líquides, noves accions, bons, etc Generalment són pagats segons els beneficis nets, però és freqüent que les societats en declarin amb càrrec a reserves
divisa
Economia
Moneda estrangera en mans dels particulars o de l’estat, i també cadascun dels títols de crèdit a curt terme (talons, lletres, etc) liquidables en moneda d’un altre estat.
Les reserves de divises, per acomplir els pagaments exteriors, són constituïdes preferentment per divises convertibles en el mercat internacional, car les no convertibles només són d’acceptació obligada per als estats que les emeten Les divises provenen dels efectes obtinguts per la venda de béns o serveis a l’estranger i de les remeses d’emigrants, principalment
Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant i València
Economia
Entitat financera domiciliada a Alacant i fundada l’any 1954.
El balanç de situació a finals de 1991 presentava unes reserves de 13 272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190 514 milions En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat
Companyia Holandesa de les Índies Orientals
Economia
Societat comercial per accions, fundada amb privilegi dels Estats Generals holandesos el 1602.
Tenia el monopoli del comerç amb l’Oceà Índic i collaborà en la guerra d’independència contra Castella amalgamava diverses companyies privades anteriors Pagà dividends elevadíssims als seus capitalistes passada la prosperitat del s XVII, això en consumí les reserves La invasió francesa del 1795 tallà la comunicació de la companyia amb els seus establiments colonials i en causà la fi 1798