Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Gazprom
Economia
Companyia d’extracció i distribució de gas russa.
És una de les primeres empreses energètiques del món i la primera en el gas natural, del qual és el primer productor i en controla poc menys del 20% de les reserves mundials, situades sobretot a Sibèria, els Urals i les regions del Volga Produeix al voltant del 90% del gas de la Federació Russa, i és propietària de la xarxa de gasoductes del país, de la CEI i, en consorci amb altres companyies, de ramificacions a Europa i Àsia en total, uns 150000 km El 2006 ocupava de manera directa entre 400000 i 500000 persones Dins la UE, vora una quarta part del gas consumit a la meitat de…
Jukos
Economia
Petroliera russa.
Fou fundada mitjançant un decret el 1993 El govern rus reestructurà un sector petrolier que estava dispers en un grup de companyies verticalment integrades L’acrònim amb què es coneix l’empresa deriva de dues firmes de l’etapa soviètica de les quals sorgí Juganskneftegas, un dels principals productors russos de petroli, i Kujbyshevnefteorgsintez, una antiga refineria i petroquímica L’any 2005 el seu principal directiu i accionista, Mikhaïl Khodorkovskij, fou empresonat per evasió d’impostos, en una acció d’un clar rerefons polític segons molts observadors
Jevgenij Aleksejevič Preobraženskij
Economia
Economista teòric de la revolució russa.
Autor, amb Bukharin, de Bukvar’ Kommunizma ‘Abecé del comunisme’, 1919 Membre del comitè central del partit, en fou separat el 1921, perquè defensava les tesis de Trockij La seva obra més important és Novaja Ekonomija ‘La nova economia’, 1926, escrita dins el context del debat sobre la industrialització 1924-28 El problema que es plantejà Preobraženskij fou esbrinar quina llei econòmica presidia el desenvolupament de l’economia de transició a l’URSS, la qual cosa el portà a elaborar el concepte d’acumulació socialista primitiva Fou partidari de la construcció del socialisme per part de l’…
Serge de Diaghilev
Economia
Teatre
Empresari teatral.
Estudià dret a Peterburg, però es dedicà al teatre i fundà la primera revista russa d’art Mir Iskusstva ‘El món de l’art’, 1898-1904 Un conflicte amb el Teatre Imperial de Peterburg el decidí a anar a París, on propagà l’art rus amb exposicions, òperes i, el 1909, amb ballets l’èxit fou tan gran, que formà una companyia pròpia els Ballets Russes de S de Diaghilev 1911 Confià les decoracions a pintors d’avantguarda Braque, Picasso, L Bakst, Matisse i els catalans Sert, Miró i P Pruna, i la direcció orquestral, a mans expertes P Monteux, E Ansermet donà pas a nous coreògrafs Fokin…
Gosbank
Economia
Banc central de l’URSS, creat el 1921.
Durant el règim soviètic depengué del ministeri de finances i fou l’òrgan de planificació i responsable de l’emissió de moneda Monopolitzava el crèdit, redistribuïa els fons del pressupost i controlava les reserves d’or i de divises Gorbačov li disminuí les atribucions, i posteriorment la dissolució de l’URSS 1991 i la creació del Banc de la Federació Russa com a banc central el feren entrar en una greu crisi
Igor Ansoff
Economia
Economista i matemàtic nord-americà d’origen rus.
Establert als EUA durant la guerra civil que seguí la Revolució Russa, fou professor del Carnegie Institute of Technology, i després fundà la Graduate School of Management de la Universitat Vanderbilt Nashville, de la qual fou el primer degà Són conegudes les seves aportacions en el camp de la gestió estratègica i de la planificació corporativa, de les quals va ser pioner Entre els seus llibres més destacats es troben Corporate Strategy 1965, From Strategic Planning to Strategic Management 1976 i Behaviour of US Manufacturing Firms 1946-65 1971
Stanislav Gustavovič Strumilin
Economia
Economista soviètic.
Militant del Partit Obrer Socialdemòcrata, participà activament en la Revolució Russa Al seu acabament es dedicà a l’ensenyament a la Universitat de Moscou 1921-23 i a l’Institut Plekhanov d’Economia Nacional 1929-30 Coautor i editor del Primer Pla Quinquennal, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1931 Expert en planificació, participà en la discussió sobre els criteris de selecció d’inversions, rebutjant aquells que incorporessin magnituds típiques d’una economia de mercat, com la taxa d’interès, i formulant criteris alternatius, com la relació entre acumulació…
Terra Mítica
Economia
Parc temàtic situat al terme municipal de Benidorm (Marina Baixa), inaugurat l’any 2000.
Amb una extensió en origen d’1050000 m 2 , en el moment de la inauguració era el parc temàtic més gran d’Europa, i un dels projectes principals del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana El parc tingué una inversió inicial de 270 milions d’euros L’accionariat es repartia entre els grups privats Societat Parc Temàtic, impulsat per la Generalitat Valenciana, la CAM i Bancaixa Conté cinc zones temàtiques Egipte, Grècia, Roma, les Illes i Ibèria, els trets típics de les quals hi han estat reproduïts, amb espectacles folklòrics inclosos Hi ha també atraccions convencionals, com…
Kristalina Georgieva
Economia
Economista búlgara.
Doctorada en ciències econòmiques i màster en economia política i sociologia per l’Institut d’Economia Karl Marx de Sofia actualment Universitat d’Economia Nacional i Mundial de Sofia, en 1977-91 fou professora adjunta en aquesta institució Els anys vuitanta i noranta amplià estudis a la London School of Economics i al Massachusetts Institute of Technology El 1993 s’incorporà al Banc Mundial , institució de la qual fou directora de medi ambient i desenvolupament de l’Oficina Regional de l’Àsia Oriental i el Pacífic, directora de l’àrea de medi ambient i directora de la representació del BM…
Mikhail Borisovič Khodorkhovski
Economia
Financer rus.
Graduat el 1986 en Químiques a l’Institut Mendelejev de Moscou, estudià també a l’Institut Plekhanov, el principal centre de formació de directius de l’URSS Durant els anys d’universitari fou dirigent del Komsomol Joventuts Comunistes Amb la perestroika , l’any 1989 fundà Menatep, un dels primers bancs privats de l’URSS, i durant els anys de privatitzacions de les antigues empreses soviètiques es convertí, gràcies als seus contactes de joventut, en un dels més prominents membres de la nova casta de multimilionaris anomenats popularment “oligarques” La seva fortuna augmentà encara més quan el…