Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
Tribunal de Defensa de la Competència
Economia
Organisme dependent del ministeri d’economia dedicat a dictaminar si les empreses o determinats sectors econòmics atempten contra la lliure competència.
La institució, que es regula bàsicament per la llei 16/1989, de 17 de juliol, modificada pel reial decret 7/1996, de 7 de juny, estableix per al tribunal les funcions de resolució i, si és el cas, de proposta També recull que el Servei de Defensa de la Competència, dependent del mateix ministeri, s’encarregui de la instrucció d’expedients La norma que regula el tribunal s’inspirà en la normativa de l’antiga Comunitat Europea sobre política de la competència Al mateix temps, tractà de superar els defectes de l’anterior norma sobre la matèria, anomenada de repressió de pràctiques restrictives…
ordre natural
Economia
Situació òptima que, segons els fisiòcrates, pot assolir l’ordre existent si es compleixen les lleis naturals, immutables i absolutes que regeixen tots els fenòmens socials.
Si no són deformades per l’actuació humana, aquestes lleis conduiran a la situació més avantatjosa per a tota la societat, és a dir, a l’ordre natural
dòlar
Economia
Unitat monetària principal de Salomó (SI $).
Dividit en 100 cèntims
crèdit de signatura
Economia
Compromís pel qual una entitat bancària respon, mitjançant la seva signatura, per un client si a aquest li és exigida una quantitat en complir-se uns requisits (aval per a la contractació d’obres, etc).
No hi ha mobilització de fons si no s’executa i, per tant, no figura en el passiu
endós
Economia
Dret mercantil
Ordre que dóna el tenidor d’una lletra de canvi o document de crèdit al lliurat perquè faci el pagament a una tercera persona i que, si s’usa, ha de figurar necessàriament al dors de la lletra o document.
Regularment en transmet la propietat i legitima la de l’adquirent, si bé l’endós de garantia i en el d’apoderament legitimen únicament per al cobrament del crèdit
Sistema Europeu de Bancs Centrals
Economia
Institució formada pel Banc Central Europeu i els bancs centrals dels estats membres de la Unió Europea, tant si formen part de l’euro com si no.
Vigent a partir de la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària , coexisteix amb l’Eurosistema, que comprèn el Banc Central Europeu i els bancs centrals que tenen l’euro com a moneda Fou establert l’1 de juny de 1998, i les seves funcions són les de definir i executar la política monetària europea, realitzar els canvis de divises, posseir i gestionar les reserves oficials, i promoure el funcionament fluïd del sistema de pagaments amb l’objectiu de promoure l’estabilitat dels preus Al llarg de la seva existència, el Banc Central Europeu ha tendit cada vegada més va a incorporar més…
llei de Parkinson
Economia
Enunciat econòmic segons el qual el treball s’expandeix fins a emplenar el temps disponible perquè sigui enllestit, tant si n’hi ha necessitat com si no n’hi ha.
Deguda a l’economista nord-americà C Nortcote Parkinson, aquesta llei llei va acompanyada d’altres observacions empíriques sobre la inèrcia, la incompetència productiva de les organitzacions complexes i grans, les quals, segons Parkinson, creixen per elles mateixes, sense cap relació amb llurs necessitats l’increment de la grandària és inversament proporcional a llur eficàcia
xec barrat
Economia
Xec que travessen dues ratlles paral·leles i que només pot ésser cobrat si és ingressat en un compte bancari.
efecte de comerç
Economia
Títol de crèdit que reconeix l’obligació de pagar, en data fixa, una quantitat determinada, sigui a l’ordre o al portador.
Els efectes més utilitzats són la lletra de canvi, el taló i el pagaré, transmissibles per endossament Si són a pagar , l’entitat emissora n'és deutora, i creditora si són a cobrar Els efectes de comerç són impagats si hom no els fa efectius a llur venciment
rendiment
Economia
Resultat que es deriva de l’actuació pròpia d’una determinada unitat econòmica referida a un cert període.
Pel que fa als processos productius, hom considera que el rendiment és la variació que experimenta la producció davant un cert increment dels factors esmerçats, bàsicament el treball, o una modificació en la seva combinació Si la producció augmenta en la mateixa proporció, hom diu que el rendiment és constant si ho fa en una proporció superior, que el rendiment és creixent, i si la proporció és inferior, que el rendiment és decreixent