Resultats de la cerca

Graduat en ciències econòmiques al College City of New York 1942, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial Es doctorà a la London School of Economics l’any 1949 Desenvolupà la part més destacada de la seva carrera a la Universitat de Princeton, d’on es jubilà el 2014 La seva aportació principal té el nucli en la constatació que la productivitat dels serveis personals en molts estats assumits pel sector públic, com ara la sanitat i l’educació, es manté constant o, fins i tot, minva, la qual cosa té com a resultat l’augment dels costos Per tal de finançar aquests costos…

Llicenciat en ciències econòmiques 1978 i en dret 1979 per la Universitat de Barcelona , es doctorà en economia a la Universitat de York Gran Bretanya l’any 1984 Fins a l’any 1991 desenvolupà la seva carrera acadèmica i docent a la Universitat de Barcelona, d’on el 1987 fou nomenat professor titular Posteriorment, passà a la Universitat Pompeu Fabra , d’on és catedràtic des del 1992 i de la qual en el període 1994-97 fou vicerector i degà de la Facultat d’Economia i Relacions Internacionals Ha estat professor titular d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona i visiting scholar a l’…

N'hi ha moltes modalitats cotxe privat als dirigents, vacances subvencionades, sanitat privada, plans d’inversió en valors, educació dels fills, etc Per tal com constitueixen un desviament de la pressió fiscal ingrés superior al que correspondria si fos en metàllic, deduïts imposts, han adquirit una gran difusió i augmenta llur pes relatiu en la remuneració total

Nasqueren als EUA a la dècada de 1970 per assegurar bons municipals lligats a projectes d’infraestructures, educació i sanitat El 2007, amb la crisi de les hipoteques subprime als EUA, les principals d’aquestes entitats, com ara ACA i Ambac Financial Group, tingueren dificultats i revelaren immenses pèrdues, ja que asseguraven actius vinculats a hipoteques i préstecs garantits i altres titulitzacions

Popularitzà el pseudònim de Dionysios Des de vers el 1915 visqué a Barcelona Afiliat a la FAI —però no a la CNT—, fou conseller de sanitat pública i d’assistència social de la Generalitat setembre-desembre del 1936 Ocupà la vocalia de la FAI dins el Consell d’Economia 1936 i 1938 A la postguerra, s’establí a l’Argentina, i posteriorment tornà a Barcelona

Es llicencià en dret per la Universitat de València i es doctorà en ciències econòmiques per la de Madrid Catedràtic de política econòmica a Bilbao 1970, dos anys després es traslladà a València, on fou degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Autor de diversos llibres sobre política econòmica Por un socialismo de izquierdas , 1976  Socialismo y crisis Reflexiones para una alternativa , 1980, el 1970 ingressà al Partido Socialista del Interior PSI, antecedent immediat del Partido Socialista Popular i fou després president de la Federació del PSP del País Valencià Elegit…

L’estat du a terme les privatitzacions a través de dos procediments la venda directa de les seves empreses o la liberalització del mercat Hom acostuma a justificar les operacions de privatització per l’elevat cost i les pèrdues associades al manteniment de determinats serveis del sector públic i la mala gestió conseqüència de la posició de monopoli que sovint té l’empresa pública Les privatitzacions són també per a l’estat una forma ràpida d’aconseguir ingressos elevats Els seus detractors, però, assenyalen la tendència a accentuar les desigualtats quan s’apliquen a serveis molt bàsics com…

Llicenciat 1961 i doctor 1970 en ciències econòmiques, a Barcelona Professor de les universitats de Barcelona, Madrid i València, des del 1986 fou catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona Promotor i impulsor de Recerques , recull d’estudis històrics i econòmics Collaborà en un bon nombre de publicacions del Servei d’Estudis de Banca Catalana, sol o en collaboració — Els preus del sòl 1972 i 1981, La regió fruitera de Lleida, L’economia del Baix Ebre, L’economia de la regió de Tarragona, Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa Brava — La seva…

Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són l’administració central, que recull l’actuació econòmica de l’estat emmarcada pel pressupost els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal cas espanyol el sector públic local, format per diputacions, mancomunitats, municipis,…

Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes…