Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
risc de crèdit
Economia
Incertesa relativa sobre el compliment, per part de l’acreditat, d’una operació de crèdit (préstec, crèdit en sentit estricte, aval), de les seves obligacions en els terminis establerts.
Anomenat també risc de solvència , és la matèria pròpia del negoci creditici i on hom aplica el know-how de què disposa per a reduir-lo el màxim possible A aquest fi hom se serveix de les tècniques següents anàlisi econòmico-financera capacitat creditícia empresarial, rating i previsió econòmica Hom considera grans riscs de crèdit els que sobrepassen un determinat percentatge dels fons propis 10%, per exemple, derivats, en general, de la concentració en un o en diversos clients
anàlisi de mercat
Economia
Estudi de les característiques, elements i variables d’un mercat, com ajuda empresarial per a la presa de decisions.
En concret, l’anàlisi del mercat ha de preveure els aspectes següents a les característiques que determinen un mercat necessitats, desigs i demanda b els límits del mercat c els diferents tipus de mercat existents i els criteris de classificació possibles d les àrees comercials e la capacitat de compra dels consumidors f l’estructura del consum/demanda g les institucions comercials que incideixen sobre el mercat, i h l’efecte de l’entorn, en general, i de la competència, en particular
accionista
Economia
Dret mercantil
Titular d’una acció d’una societat anònima o en comandita o per accions.
L’accionista té, com a mínim, els drets següents participació en els beneficis de la societat en proporció al valor de l’acció dret preferent a la subscripció de noves accions dret de veu i vot a la junta general, si posseeix el nombre d’accions que disposen els estatuts de la societat dret a adjudicar-se la part proporcional del patrimoni si la societat és liquidada i dret a ésser informat de les activitats de la societat L’accionista pot vendre lliurement la seva acció, bé que els estatuts socials poden establir limitacions a aquest dret sindicació d’accions
salari mínim interprofessional
Economia
Dret del treball
Salari mínim, fixat pel govern, que ha de percebre tot treballador per compte d’altri.
A l’Estat espanyol s’establí l’any 1963 i per regla general s’ha apujat anualment d’acord amb l’augment del cost de la vida De manera excepcional fou congelat els tres anys següents del seu establiment i entre els anys 1976 i 1979 s’apujà dues vegades més per tal d’anivellar-lo amb la forta tendència inflacionista El 2000, any d’entrada en vigor de l’ euro , l'SMI era de 433,5 euros, i el 2011 arribà als 641,4 euros A causa de la greu situació econòmica, el govern espanyol congelà per primer cop en 45 anys l'SMI el 2012 i el 2014 El 2016 se situava en 655,20 €
Verkami
Economia
Plataforma de micromecenatge.
Fou creada pels germans Jonàs i Adrià Sala i el seu pare, Joan, i entrà en funcionament al desembre del 2010 Els anys següents ha esdevingut la plataforma de micromecenatge més gran del sud d’Europa A través seu, a més de Catalunya, finança projectes a l’Estat espanyol, Itàlia, Eslovènia i la Gran Bretanya Fins al juliol del 2013 el nombre de projectes impulsats des de Verkami havia estat de 1226, finançats amb aportacions d'entre 5 i 5000 euros 5,4 milions d'euros provinents de 141000 contribucions Entre els projectes amb més èxit destaca el documental de la directora de cinema…
Espinaler
Economia
Empresa conservera i de restauració
Empresa familiar, fou creada el 1895 a Vilassar de Mar Maresme com una taverna regentada per Miquel Riera i Prat Adquirí notorietat el 1946, quan s'hi començà a servir vermut i conserves, i el 1950, amb la salsa Espinaler, elaborada al mateix establiment, productes que a partir del 1970 comercialitzà Els anys següents diversificà i amplià els productes i, a més de l’establiment original de Vilassar de Mar, obrí un gran local al mateix terme municipal, utilitzat també com a magatzem, i un altre a Badalona A banda, comercialitza els seus productes en un gran nombre d’establiments…
El Caserío
Economia
Empresa formatgera amb seu a Maó.
Fou creada el 1930 per Pere Montañés de Villalonga, que començà la producció de formatge fos a partir de l’elaborat artesanalment a les explotacions ramaderes menorquines El 1931 inicià la comercialització de formatge en porcions triangulars, produït en sèrie mitjançant una màquina adquirida a Suïssa Aquest article aconseguí una gran popularitat a partir dels anys cinquanta i fou la base del creixement de l’empresa El 1992 fou venuda a Kraft Foods , que conservà la marca Aquest mateix any donava feina a uns 320 treballadors, es proveïa a les granges de bestiar boví de l’illa i, amb una…
te

Te gelat
© Corel
Alimentació
Economia
Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.
La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents operacions emmusteïment de les fulles,…
acceptació de lletra de canvi
Economia
Dret mercantil
Acte pel qual el lliurat d’una lletra de canvi signa aquesta per assumir l’obligació de pagar-la quan arribarà el seu venciment.
Antigament, les lletres podien ésser acceptades verbalment —especialment a les fires— o bé posant-hi les mans al damunt, i és coneguda una ordinació de la ciutat de Barcelona, de l’any 1394 el primer antecedent català de la lletra de canvi, que disposava que es tingués per acceptada si aquell a qui fos presentada no manifestava la seva oposició dins les vint-i-quatre hores següents Però la llei uniforme de Ginebra del 1930 unificà, entre altres aspectes de la lletra de canvi, les formalitats de l’acceptació i actualment, aplicats els acords de Ginebra pels estats signataris, l’…
zona econòmica especial
Economia
Espai geogràfic delimitat sotmès a un menor intervencionisme de l’Estat sobre les forces del mercat que la resta dels territoris que en formen part, sotmesos a una regulació més restrictiva.
Les zones econòmiques especials mostren una tipologia diversa segons quins siguin els sectors liberalitzats zones de lliure comerç, ports francs, àrees industrials, etc Amb la seva implantació, les autoritats cerquen atreure la inversió, sigui estrangera o del mateix país Les zones econòmiques especials són impulsades per consorcis de titularitat mixta sector públic-privat, per als quals l’Estat estableix unes condicions avantatjoses legals, fiscals i d’infraestructures a partir de les quals els agents privats hi estableixen les empreses El primer país a crear zones econòmiques especials fou…