Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Jaume Ferrer de la Sala
Economia
Història
Mercader barceloní.
Vers el 1360 partí cap a Grècia i s’establí al ducat d’Atenes, aleshores sota el domini català L’any 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Levàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses La traïció dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans, i, assassinat llur cap Guillem d’Almenara, Ferrer aconseguí d’escapolir-se, i s’establí a Negrepont Eubea El rei Pere III li reconegué el mèrit i els serveis
Joan Alexandre de Larrard i Claveria
Economia
Comerciant matriculat (1794).
Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el…
caixa rural
Economia
Tipus d’entitat de crèdit agrari sorgida al País Valencià a la fi del segle XIX (el 1895 ja n’havien estat creades per alguns sindicats agrícoles); eren inspirades en les caixes alemanyes creades per Raiffeisen.
La base era la mutualitat, i tots els socis eren responsables solidàriament dels compromisos de la caixa, i el capital no donava interessos La caixa prestava als socis la garantia de llurs béns mobles i collites, però sense hipoteques Hom les ha considerades un precedent del moviment socialcatòlic del començament del segle XX Es generalitzaren a l’Estat espanyol a l’empara de la llei de Sindicats Agrícoles del 1906 Les caixes rurals tingueren a Mallorca una gran difusió per iniciativa de la Federació Catòlica Agrària, especialment del franciscà Pere Joan Cerdà i Colom El 1907 foren fundades…
ametlla
ametlla
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Llavor, comestible, de l’ametller.
Les ametlles, crues o cuites torrades, garapinyades, etc, tenen usos culinaris diversos picades, romesco, etc, són emprades en pastisseria en la preparació de moltes especialitats menjar blanc, ametllat, massapà, etc, i intervenen com a element primordial en l’elaboració de diverses begudes refrescants o substitutives orxata d’ametlles, llet d’ametlles Per la seva riquesa en olis i greixos vegetals 60-67% resulten un producte alimentari de primer ordre i la indústria farmacèutica les utilitza en la fabricació de cremes i colcrems cosmètics, ungüents contra les cremades, etc La closca de l’…