Resultats de la cerca
Es mostren 429 resultats
cooperativa
Economia
Unitat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis.
El sorgiment històric i el desenvolupament de cooperatives han donat lloc a tot un moviment social Hom pot considerar els agricultors primitius units davant el perill de la depredació, els gremis medievals europeus, les comunitats agràries asiàtiques i determinats moviments de migració o colonització com a moments d’un procés cooperativista que assolí trets formals i ideològics a la darreria del segle XVIII Des d’aleshores cal diferenciar el cooperativisme com a modalitat d’associació econòmica adequada a determinats sectors i moments dins el sistema capitalista del cooperativisme entès com a…
dividend
Economia
Part dels beneficis que una societat distribueix periòdicament entre els seus accionistes.
L’import corresponent a cada accionista és determinat per la classe i el nombre d’accions posseïdes Els dividends poden ésser pagats mitjançant quantitats líquides, noves accions, bons, etc Generalment són pagats segons els beneficis nets, però és freqüent que les societats en declarin amb càrrec a reserves
intervenir
Economia
Dret fiscal
Impedir a algú l’autoritat competent la lliure disposició dels seus béns.
incentiu
Economia
Qualsevol de les retribucions afegides al salari amb l’objectiu de motivar una persona, que normalment tenen relació amb els resultats de l’empresa, ja sigui els seus beneficis, la seva qualitat o la seva productivitat, sobre la base d’un acord col·lectiu.
Els incentius es classifiquen en directes, directament lligats a l’eficiència, i indirectes, lligats a aspectes més globals de l’acompliment, per exemple, la qualitat, la responsabilitat, la destinació a l’estranger expatriats, els viatges freqüents, etc Ambdós poden ser monetaris i no monetaris Els monetaris poden ser de grup, basats en els resultats d’un grup i no en els resultats individuals d’organització, que retribueixen tots els treballadors de l’organització segons els seus resultats, i de producció d’unitats, consistents en una compensació addicional concedida en relació…
secret bancari
Economia
Obligació de les entitats bancàries, i del personal que en depèn, de guardar una discreció total, respecte de tercers, sobre les relacions bancàries mantingudes amb els seus clients.
El secret bancari té sobretot rellevància en els casos de demandes d'informació sobre comptes i transaccions efectuades per part de governs de països tercers en relació a titulars que són ciutadans d'aquests Tot i que la normativa pot variar segons les legislacions, la confidencialitat dels bancs en relació als tractes amb els clients n'és l'element comú, i el seu trencament, objecte de sanció penal En part, deriva del secret professional Tot i que des de molt abans fou una pràctica reconeguda consuetudinàriament, no fou fins el 1934 que a Suïssa es promulgà la primera llei destinada a…
comptabilitat analítica
Economia
Branca de la comptabilitat que té per objectiu servir d’ajut per a la gestió de l’empresa, computant adequadament els costos i els marges dels seus productes i la rendibilitat dels seus negocis.
desestalvi
Economia
Quantitat en què les despeses d’un objecte econòmic excedeixen, en un període determinat, els seus ingressos.
El seu finançament pot ésser dut a terme mitjançant un estalvi anterior, un préstec o una transferència En un pla microeconòmic es produeix quan l’estalvi global és destinat a l’adquisició de béns de consum en comptes d’ésser invertit en l’adquisició de béns de producció
reserves bancàries
Economia
Diner que el banc manté en forma líquida per fer cara a les possibles demandes dels seus dipositants.
Les proporcions que aquestes reserves han de representar respecte al total de dipòsits poden ésser fixades per llei o per conveni entre les institucions bancàries i l’estat