Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
consell d’empresa
Història
Economia
Òrgan creat pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya, el 24 d’octubre de 1936, per assumir, en les empreses col·lectivitzades, les funcions dels antics consells d’administració.
Constaven de l’interventor de la Generalitat i de cinc a quinze obrers, segons decisió de l’empresa, elegits per l’assemblea tenint en compte els diversos serveis producció, administració, serveis tècnics, comercials i la influència de les centrals sindicals a què pertanyien els treballadors Eren responsables de llur gestió davant els treballadors de l’empresa i del consell general d’indústria respectiu
cambra d’agricultura
Economia
Dret
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola.
La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades, als Països…
Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya
Cartell de propaganda antifeixista de la Unió General de Treballadors (octubre del 1936)
© Fototeca.cat
Economia
Central sindical creada a Barcelona el 29 de juliol de 1934, per escissió d’una gran part dels sindicats de la UGT catalana, contraris al centralisme del comitè executiu estatal.
Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya , en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19 429 afiliats, sota la presidència de JFronjosà La seva principal força es trobava en els sectors d’empleats de banca, tècnics, administratius i obrers qualificats N'eren dirigents MMartínez i Cuenca, JSánchez i Marín, CSala i Franqueza, GMartínez i Lozano i RPalomas i Tudó Participà, durant la primera meitat del 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d’Unitat Sindical i el CADCI el 21 de juliol de 1936, davant les circumstàncies provocades per l’…
Emèrit Bono i Martínez
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià 1971 i de La banca al País Valencià 1973 S'ha ocupat de la teoria econòmica socialista, de l’anàlisi del capitalisme en la fase actual i de la poblemàtica de la reunificació socialista L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica 1975 Fou diputat pel Partit Comunista del País…
label
Economia
Marca o senyal que hom incorpora a certes mercaderies i que garanteix llur procedència o la conformitat de determinats organismes, preferentment sindicals.
sistema financer
Economia
Conjunt d’institucions que té com a finalitat la canalització de l’estalvi cap a l’acumulació, la transmissió de l’excedent i el finançament, per tant, de les activitats productives, comercials i àdhuc bancàries.
Aquestes institucions es caracteritzen per llur forma específica d’atreure l’estalvi i de destinar-lo al finançament d’una activitat econòmica i per llur actuació en el mercat de diner també dit monetari , on s’efectuen les operacions a curt termini, o en el mercat de capitals també dit financer , on s’efectuen a llarg termini Una relació no exhaustiva d’aquestes institucions per a l’Estat espanyol comprèn els bancs, tant els comercials com els industrials, les caixes d’estalvis, les entitats oficials de crèdit, la borsa de valors, les societats i els fons d’inversió mobiliària, les…
accident de treball
Economia
Dret del treball
Tota lesió corporal que un treballador per compte d’altri sofreix en ocasió o per conseqüència de la feina que executa.
El fet que, normalment, l’accident de treball es presenti d’una manera brusca és el que, principalment, el diferencia de la malaltia professional Perquè un accident de treball quedi protegit per la seguretat social cal que entre el treballador i l’empresa hi hagi un veritable contracte de treball, i que hi hagi una relació de causa a efecte entre el treball que es realitza i l’accident sobrevingut Això no obstant, hom aplica aquest darrer requisit amb un criteri molt ampli així, són considerats accidents de treball tots els que s’esdevenen anant a la feina o tornant-ne in itinere , o durant…
Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord
Economia
Acord signat el 1992 entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic pel qual hom creava en el territori dels tres estats una zona de lliure comerç.
Precedit de l’Acord de Lliure Comerç Canadà-Estats Units d'Amèrica del 1988, entrà en vigor l’1 de gener de 1994 i preveia l’eliminació de totes les taxes sobre la circulació de béns en un període comprès entre deu i quinze anys Prohibí també l'establiment d'aranzels a les administracions locals dels estats federats Mèxic i EUA i de les províncies canadenques Altres clàusules afectaven la lliure circulació de capitals, les inversions bancàries, la protecció al medi natural i la resolució de litigis S’unificaren també criteris sobre drets de la propietat intellectual i sobre espionatge…
Unió General de Treballadors
Economia
Central sindical de l’Estat espanyol.
El congrés fundacional, per iniciativa del Centre Obrer de Mataró, tingué lloc a Barcelona del 12 al 14 d’agost de 1888, amb assistència de 25 delegats que representaven 41 societats obreres de Catalunya Mataró, Barcelona, Vic i Manlleu, Castelló i Madrid, bàsicament El primer consell estatal fou presidit per A García Quejido Formada inicialment per 29 societats i uns 3300 afiliats, no aconseguí d’implantar-se a Catalunya, però sí a Madrid hi acollia la meitat dels seus afiliats, al País Basc on destacà el seu dirigent F Perezagua i Astúries Fou un sindicat de classe, democràtic, moderat,…
atur
Economia
Sociologia
Situació en la qual hi ha persones que, si bé tenen les condicions necessàries per treballar i hi estan disposades, no troben treball en el nivell de salaris vigent. Una visió més àmplia és la subutilització dels factors productius, una situació en què l’oferta de treball (treballadors) supera la demanda (ocupadors).
L’atur pot ésser referit a la situació de la població que, volent treballar, no troba feina a la situació d’una empresa inactiva al percentatge d’empreses inactives d’un sector, o a tot un sector sense activitat Hom distingeix entre l' atur voluntari , quan l’obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l' atur forçós , quan l’obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina Durant el s XIX hom no separava la noció d’indigència de la d’atur encara més, hom considerava —Malthus hi influí…