Resultats de la cerca

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…

Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el …

Tingué nombrosos càrrecs d’assessor del govern comunista Partidari d’un socialisme descentralitzat i amb un mercat controlat, fou separat de tota mena de càrrecs i del partit comunista a mitjan 1968, i emigrà a la Gran Bretanya La seva obra principal, Ogólne problemy funkcjonowania gospodarki socjalistycznej ‘Problemes generals del funcionament de l’economia socialista’, 1961 fou considerada la millor exposició teòrica de les reformes econòmiques vers un socialisme descentralitzat El 1982 publicà Economic History of Communist Eastern Europe

Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau monde…

Fou un capitost del socialisme —director del diari Avanguardia Socialista —, ministre de treball 1920-21 i catedràtic d’economica política a Messina 1926 Durant una part del règim feixista residí a França i a Bèlgica Escriví diverses obres d’economia i de política

Sastre, s’alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París el 1889 Involucrat en el procés de Montjuïc el 1896, fou desterrat a Anglaterra Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de La Publicidad , tasca que continuà després des de París Inventà un dirigible que denominà Catalunya

Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat

Es donà a conèixer a través de la seva obra Les crises périodiques de surproduction 1913, i per la seva contribució a la polèmica sobre el càlcul racional en una economia que prescindeix del mercat, formulada en la seva obra Les fondéments du Socialisme 1922 Entre les seves obres més importants hi ha L’équilibre dans les relations économiques internationales 1937 i La valeur de la monnaie dans l’économie contemporaine 1948-50

Membre de l’escola austríaca, fou professor a les universitats de Viena 1913-38, Ginebra i Mèxic Als EUA collaborà en el National Bureau of Economic Research 1940-44 i fou professor a la Universitat de Nova York 1945-69 Partidari d’un liberalisme econòmic total i contrari a qualsevol mena d’intervencionisme, considerà el socialisme incompatible amb la racionalitat econòmica Obres Sozialismus 1922, Liberalismus 1927, Omnipotent Government 1944 i Planning for Freedom 1952

L’escola clàssica reservà a l’estat el paper de dictar les regles per a la correcta actuació de la iniciativa privada i de vetllar per llur compliment Fou l’establiment del socialisme soviètic, basat en la centralització estatal de les decisions econòmiques, que fixà el grau màxim d’intervencionisme, amb caràcter imperatiu Les dues guerres mundials i la crisi del 1929 imposaren també en les economies capitalistes la gestió enèrgica de l’estat, que la teoria keynesiana justificà teòricament