Resultats de la cerca

El 1936 fou també president de l' American Economic Association i, des del 1947, fellow de l’Econometric Society La seva contribució més important és l’estudi dels aspectes dinàmics d’una economia de mercat i les seves relacions amb els models de teoria estàtica En Studies in the Economies of overhead Costs ‘Estudis sobre les economies dels costs generals’, 1923, la seva obra principal, introdueix els costs com a factor determinant i distingeix entre costs socials i costs privats Estudià el concepte d’accelerador i el seu impacte en els cicles A Soundings in Non-Euclidean Economics 1921…

El seu fill Alfred Krupp 1812 – 1887 utilitzà un nou tipus d’acer fos 1847, introduí a Alemanya 1862 el procediment de Bessemer i s’especialitzà en la fosa de canons A la seva mort l’empresa tenia 21000 obrers El succeí el seu fill Friedrich Alfred Krupp 1854 – 1902, que amplià el complex industrial 43000 treballadors i adquirí les drassanes Germania Werft de Kiel 1902 El succeí la seva filla Bertha Krupp 1886 – 1957, que es casà amb Gustav von Bohlen und Halbach 1870 – 1950, el qual prengué el nom de Gustav Krupp von Bohlen und Halbach del 1914 al 1918 els Krupp…

Membre del partit socialdemòcrata, ocupà el càrrec de director del banc de Finlàndia 1968-82 i el ministeri de finances 1966-67 i 1972 Primer ministre 1968-70 i 1979-82, l’any 1982 succeí Urho Kekkonen en la presidència de la república fins el 1994

Professional de la indústria de la fusta, s’afilià a Comissions Obreres , i l’any 2000 fou nomenat secretari de la Joventut de CCOO Responsable territorial de Biscaia 2004 i secretari general del País Basc 2009 del sindicat, al juliol del 2017 succeí Ignacio Fernández Toxo , i fou reelegit en el càrrec a l’octubre del 2021

Fou el fundador i director de la companyia La Constancia i president de La Integridad i del patronat de l’Institut Català de Sordmuts Succeí el seu pare, l’industrial Salvador Oller i Dulcet Centelles 1843 — Barcelona 1909, en la baronia d’Oller que el papa Pius X concedí el 1905 al seu germà, l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol Barcelona 1871 —  26 de gener de 1907

Fou president de l’Institut d’Investigació Industrial de Nuremberg i professor d’economia política a la Universitat de Munic Elegit diputat democratacristià i ministre de finances del gabinet Adenauer 1949, fou l’inspirador de la recuperació econòmica de la postguerra “miracle alemany” Vicecanceller 1957, succeí Adenauer el 1963 però, després d’acceptar la coalició amb els liberals 1965, fou desplaçat de la cancelleria pel seu propi partit 1966 L’any 1967 deixà la direcció de la Christlich-Demokratische Union i n'esdevingué president honorari

Baró de Killanin 1927 Periodista, escriptor, productor de cinema i director de nombroses empreses, el 1950 fou elegit president del Comitè Olímpic irlandès i el 1952 representant del seu país en el Comitè Olímpic Internacional, del qual esdevingué membre de la comissió executiva el 1967 i vicepresident el 1968 Poc després dels Jocs Olímpics de Munic 1972 succeí el nord-americà Avery Brundage com a president del COI, càrrec que mantingué fins el 1980, que fou substituït pel català Joan Antoni Samaranch i Torelló

Fou diputat conservador 1908, membre del gabinet 1921 i canceller de l’Exchequer en el govern de Bonar Law 1922, al qual succeí 1923 com a primer ministre 1923-24, 1924-29, 1935 Dimití el 1937, i fou nomenat par En economia fou partidari d’un proteccionisme que li valgué fortes oposicions políticament contemporitzà de primer amb el feixisme, i després prengué una actitud més dura Promogué diverses reformes politicoeconòmiques, sobretot la substitució del règim de lliure canvi per una preferència duanera amb els països del Commonwealth

Habitualment, la retallada dels tipus d’interès és la via utilitzada per a superar una recessió perquè estimula l’oferta monetària, incrementa la demanda i, per tant, redueix l’atur Però pot passar que les famílies i les empreses no inverteixin i prefereixin mantenir la liquiditat per aversió al risc o perquè preveuen un escenari de més retallades del preu del diner o que aquest se situï nominalment a zero D’aquesta manera, la política monetària perd tota efectivitat, com succeí al Japó els anys noranta, i l’economia entra en una intensa recessió o depressió

Fou professor d’història econòmica a París El 1833 succeí Jean-Baptiste Say al Conservatoire National d’Arts et Métiers Redactor en cap del “Journal des Économistes”, fou membre de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Entre les seves obres destaca Histoire de l’économie politique en Europe depuis les anciens jusqu'à nos jours 1837-45, primer intent sistemàtic d’elaboració d’una història de l’economia política, en la qual seguia fidelment les idees propugnades per Jean-Baptiste Say, obra que aconseguí un èxit notable Era lliurecanvista, bé que admetia límits a aquesta…