Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
paper comercial

Paper comercial del 1886. Cosme Reitg, successor de L’Aurora, s’associà amb Josep Flores, fabricant de pasta de fusta.
Economia
Títol valor generat en el comerç i que incorpora un dret a crèdit a favor de qui el té i a càrrec del deutor.
També conegut com a efecte comercial Es pot transmetre per endós, sempre que no contingui una ordre en sentit contrari Amb aquests actius financers a curt termini collocats al descompte, les empreses privades poden fer front a dèficits estacionals de tresoreria o a inversions a molt curt termini
GDF Suez
Economia
Companyia energètica.
Sorgida de la fusió entre l’empresa pública Gaz de France GDF i la privada Suez, es convertí en el tercer grup energètic mundial El projecte fou comunicat el 2006, però no fou aprovada pels respectius accionistes fins al juliol del 2008 Les seves activitats comprenen l’electricitat, el gas natural, el gas natural liquat, els serveis energètics i els mediambientals Accionista de referència del grup Aigües de Barcelona Agbar conjuntament amb Criteria CaixaCorp, banc pertanyent a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona , el 2010 passà a adquirir-ne el 75% de les accions i, el 2014 el 100%,…
Bernat Seguí
Economia
Història
Mercader, soci d’un marroquí de Tilimsen que traficava a Eivissa (1296).
Amb un company, fou ambaixador del rei Abū Ya'qūb per a demanar una ajuda a Jaume II 1302 Bernat es guanyà la confiança dels dos reis Organitzà una milícia catalana de la qual fou fet alcaid 1303, però caigué malalt i el seu germà Guillem hagué de dur-la al Marroc 1304, on ell retornà seguidament Envià un altre germà, Arnau, a Jaume II per tal de negociar la tramesa de naus catalanes en la campanya contra Ceuta Treballà per a mantenir l’amistat d’Abū Ya'qūb amb els castellans El nou rei Abū Tābit l’envià també a Jaume II 1308 Ajudà amb èxit el seu successor Abū Rābi'a contra els…
Darius Rumeu i Freixa
Economia
Història
Polític i financer.
Segon baró de Viver Fill i successor de Darius Rumeu i Torrents, que fou president de la diputació provincial de Barcelona Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars entre les quals Ciments i Calçs Freixa i financeres i a la política El 1919 entrà a Unión Monárquica Nacional i el 1920 fou elegit regidor de Barcelona Conseller de cultura de la Mancomunitat, durant la Dictadura de Primo de Rivera, contribuí a la dissolució d’aquesta institució Nomenat alcalde de Barcelona 1925-29, durant la seva gestió fou perllonganda l’avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat, urbanitzada la…
Junta de Comerç de Barcelona
Edifici de la Llotja de Barcelona, que fou seu de la Junta de Comerç de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana, creada a Barcelona el 1758.
Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana junta de comerç Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI d’Espanya Carles III en confirmà la creació 1760 i n'aprovà les ordenances 1763 El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí 1767 en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques La Junta tenia jurisdicció damunt tot el Principat de…
Partenariat Transpacífic
Economia
Acord de lliure comerç establert entre dotze estats costaners del Pacífic.
Tancat el 5 d’octubre de 2015 a Auckland Nova Zelanda pels representants dels Estats Units, el Japó, Malàisia, el Vietnam, Singapur, Brunei, Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà, Mèxic, Xile i el Perú, posteriorment havia de ser ratificat pels parlaments respectius, que tenien marge de decisió en els detalls de les bases de l’acord Té com a precedent l’acord de lliure comerç P4 entre Brunei, Xile, Nova Zelanda i Singapur 2005 Afecta la majoria de béns i serveis intercanviats entre els estats membres i comporta l’eliminació gradual d’unes 18000 tarifes que, en total, hi són associades Amb la…
Mario Draghi

Mario Draghi
© Banc Central Europeu
Economia
Política
Economista italià.
Graduat per la Universitat de Roma 1970 i doctorat pel Massachusetts Institute of Technology 1976, del 1981 al 1991 fou professor a la Universitat de Florència Formà part del consell de directors executius del Banc Mundial 1984-90 i fou director general del Tresor d’Itàlia 1991-2001 Des d’aquest càrrec dirigí el comitè que elaborà la legislació financera i corporativa i la normativa per als mercats financers del país, i el 1993 fou nomenat president del comitè per a les privatitzacions d’Itàlia Els anys 2002-05 ocupà càrrecs directius a la Goldman Sachs International, i el desembre del 2005…
Francesc Daurella i Franco
Economia
Empresari i mecenes.
Net de Josep Daurella i de Rull , es llicencià en dret i s’incorporà a l’empresa familiar dedicada a la salaó i al comerç de bacallà i altres tipus de peix Posteriorment 1961 l’empresa es dividí en dues que l’any 1994 foren fusionades en l’actual Copesco & Sefrisa Parallelament, a partir l’empresa familiar de begudes carbòniques creada el 1943 amb el nom de Bebidas Carbónicas D pel pare de Francesc, Santiago Daurella i de Rull, el 1951 la família Daurella esdevingué concessionària de l’empresa Coca-Cola amb la creació de Cobega , de la qual esdevingué, junt amb el seu germà…
comerciant
Economia
Història
Dret mercantil
Aquell que d’una manera professional es dedica a l’activitat comercial i n’assumeix el risc.
Uns estats Alemanya, França, Portugal i els estats llatinoamericans defineixen en llurs lleis la figura del comerciant com a tal, mentre que uns altres Gran Bretanya, EUA consideren que tota persona amb capacitat legal pot exercir el comerç sense limitacions El codi de comerç espanyol estima comerciants tots els qui, tenint capacitat per a l’exercici del comerç, s’hi dediquen habitualment La “capacitat” inclou els majors de 21 anys no subjectes a tutela per incapacitat, els qui no estan sotmesos a la potestat del pare o a l’autoritat marital i els qui tenen lliure disposició de llurs béns la…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor…